29 de set. 2009

Nova serie: The Manager.

La serie, que continuarà pròximament, sobre equips de llegenda que vaig començar fa mesos no està completa, per això i per a ser més justos reconeixent els mèrits de tots els artífexs dels moments històrics del futbol occidental començara en breu esta nova saga que parlarà dels mànagers o entrenadors que han marcat època en el futbol europeu gracies als seus coneixements, la seua peculiaritat i també per ser els primer en aplicar mètodes i sistemes que hui dia entenem com moderns, pero que no ho son tant.

Ja he parlat sobre l'obsessió europea del Arsenal, de la gran dècada del Liverpool de Bob Paisley (el primer de la serie), sobre els esdevenirs del Dresden i la unificació d'Alemanya , sobre la Simod Cup com excusa per a parlar de Brian Clough , pasant pel Kaiserlautern d'Otto Rehhagel , sense oblidar l' Aberdeen d'Alex Ferguson, ultim fins el moment de la serie dedicada als clubs.

Per a començar esta nova serie, i ja que he parlat en repetides ocasions sobre Alex Ferguson (no cal dir que m'agrada prou, per ser suaus ( una ) ( dos ) ( dos i mitja ) i ( tres ) ) com a tribut al Leeds que està passant per la seua pitjor època de tota la seua historia, el primer de la saga serà Don Revi, l'artífex del millor Leeds que ha vist Anglaterra, i per suposat, per a ser conseqüent amb l'historia, el segon protagonista serà Brian Clough , per a mantindre viva la rivalitat extrema que van desenvolupar durant tota la seua vida professional. S'accepten surgències.

28 de set. 2009

Tango a Maximiliano Banega.

No es cansa l'argentí en mostrar la seua millora i la seua sorprenent progressió. Pot ser que vore's en les ultimes i desahuciat per la seua fama li haja servit de ressort per a espavilar i posar-se a fer el que bé sap, jugar al futbol.

Com tota causa comporta una reacció, a molts d'esta ciutat els courà veure al del pardalet donar lliçons de futbol diumenge darrere diumenge. Més que a un gos li han dit a Banega. Millor resposta no podia haver donat.

Al primer que li ha tancat la boca és al seu director esportiu, el mateix que ho va cedir a l'Atlètic de Madrid amb una assequible clàusula de compra, i que durant dies es va passar defensant l'operació de mig en mig deixant ben clar que el xic no tenia futur a Europa.

En esta situació artificial creada no se sap molt bé perquè, ni per qui, qui destaca es diu Ever Maximiliano David Banega, el nou director d'orquestra que ens hem trobat pel camí, i quasi sense voler. Tant buscar al nou Baraja pareix que té recompensa, curiosament el migcampista somiat ha resultat ser qui menys esperàvem. De les seues botes han eixit la immensa majoria dels gols marcats esta temporada en lliga, ja és possible vore en Mestalla canvis d'orientació que cauen al peu del company i no al quint amfiteatre.

I com en el futbol és estrany triomfar sense sort, e històries per a triar n'hi han, el nou Banega ha pogut mostrar-se gràcies a dos baixes importants en el centre del camp, perquè en cas contrari, o no estaria ací, o seria un dels deu canvis que els dijous té costum realitzar Emery.

Pregunta al aire, aquells que durant mesos ens han bombardejat amb la ruïnosa operació que resultà la de Banega, el alt cost i el desastre de president que ho va portar, si triomfa, canviaran el discurs per a dir-nos la gran operació que va ser, i lo ven fitxat que va estar?.

Que seguisca el tango.

24 de set. 2009

Este caldo no m'agrada Vol.5.

No m'agrada res el caldo de cultiu que s'ha generat arran de l'empat davant l'Sporting de Gijón. Un gol fruit d'una errada defensiva ha fet saltar per l'aire les muralles de Bizanci, que tan sòlidament ens van vendre que estaven construïdes.

En esta situació generada, del no-res, estem entrant en una perillosa ruleta russa. Ara, soles valen els resultats, una actitud perillosa que pot convertir lo que es presumia una temporada tranquil·la en l'enèsim folló monumental dels últims 26 mesos.

En altre context estaríem parlant de mala sort, en el cas del Sporting, i dels centenars de jugadors que no valen i que no estan per al València, en el cas del Getafe. Ha Resultat ser artificial la calma, i el discurs que ens van gravar a foc la passada campanya. Del no-res han aflorat legions amb afilats ganivets que dirigeixen al uníson cap a la mateixa direcció, el coll de l'entrenador.

I és que no aprenem dels errors passats. No per la possible destitució de l'entrenador a mitja temporada, cosa probable conforme s'està posant el panorama, sinó per tornar a començar una temporada , i ja van unes quantes, amb un entrenador en el que no creia ningú. Ni jugadors, ni dirigents, ni periodistes, que ha sobreviscut gràcies a un discurs prefabricat en les cuines del departament de comunicació del club, que alguns partisans amb gust i gràcia s'encarregaren de difondre.

Ara salta a la vista lo artificial del missatge. Anteriorment la culpa era dels molts jugadors no implicats i acabats, i del cha-cha-cha si feia falta. Hui davant la mateixa situació, l'acusat és altre. Curiós, no?.

Aquells que amb tant d'art han creat este ambient pre-revolucionari que siguen els que carreguen amb el mort, en cas que haja. Què no sabíem abans de l'inici de la temporada davant quina classe de tècnic estàvem?. que vénen ara tantes presses per matar al moribund?. Que el vestuari no creu ni confia en Emery se sap a València des de Novembre de l'any passat, ara ens dónem compte?. I ojo, la falta d'autoritat en la caseta se l'ha guanyat el propi Emery a pols gràcies a la seua postura de voler contentar a tot el món.

Repleguem veles, i guardem els mosquets per al mes de Maig, deixeu-nos una temporada tranquil·la, que de tanta guerra, fins al mes fiero dels legionaris es cansa. Unai queda't.

22 de set. 2009

Villalonga, "el bigotes" i Vicent Soriano.

- Érem pocs i va parir elconfidencial.com. Segons el rotatiu digital Camps està disposat a carregar-se a tot aquell que estiga relacionat amb Orange Market directa o indirectament. La gràcia és que ell no s'auto-destituirà.Què té que vore açò amb el València?, segons la popular web periodística, Társilo Piles és un dels afíns al bigotes, i els seus dies al capdavant de la fundació del València, per ordre de Camps, podrien estar contats.

- I no solament elconfidencial.com ha posat en la picota a Társilo, el nostre amic Villalonga també entra en el joc. Segons el citat rotatiu alguns integrants de l'equip que pretenia introduir el ex de telefònica en el València era gent de Gürtel , entre ells es trobava el bigotes… , seria eixa la veritable causa del sobtat adéu del telefònic Villalonga?. Volien utilitzar al València per a blanquejar els més de mil milions d'euros dormits en paradisos fiscals?… són ells Dalport?.

- Si faltava alguna cosa per a que açò acabara pareixent un documental de la 2 sobre fauna i flora valencianí, apareix Soriano. Hui al costat del seu manporrero mediàtic s'ha fet un rentat de cara tan indigne com vomitiu. Qui escriu té la costum d'estar a eixes hores en el gimnàs tonificant el seu fibrat cos serrà, conforme augmentava la desvergonya de l'entrevista pujaven les pulsacions, puc afirmar que la meua salut coronària s'ha vist en perill. El resum de l'entrevista és molt simple, Soriano és déu, una bona persona, un capdavanter de l'esperit valencianista i víctima de les circumstàncies. Si esperàveu altra cosa sent decebre-vos, és la SER i és Morata, un mantingut que viu de posar la mà. Quan van repartir la dignitat, ell ja es trobava tancant pactes i tramant estratègies per a engrossir el seu compte d'explotació. Aixina són els hipòcrites. Tornarà a posar a parir a tot aquell mitjà que va entrevistar a Víctor Vicente?.

21 de set. 2009

Made in València.

Molts s'escudaran en l'eslògan que dóna titul a esta entrada per a justificar moltes coses, altres per a posar-se la bena abans que la ferida, i la resta, per a dotar de raó als seus contraris arguments a la realitat establida.

La veritat és que és un tant exagerat en la tercera jornada de lliga llegir certes critiques, no perquè estiguen carents de raó, sinó per la premura i l'alt grau d'alarmisme que desprenen. Bé és cert que fins a ara, i vist lo d'ahir, podríem afirmar que més que en la tercera jornada de la 09/10 estem en la jornada 41 de la 08/09, però no deixaria de ser una apreciació aventurada.

Potser molts durant la pretemporada s'hagen cregut al nou Emery, altres tal volta no, sabedors de la capacitat innata que té este entrenador de ser políticament correcte allà on estiga i on se li necessite, per això és el super-heroi de lo políticament correcte.

Benvinguts a la realitat als que tenien esperances en que esta temporada Zigic tinguera minuts de qualitat en lliga, als que creien que enguany si, Maduro jugaria en el centre del camp per a donar descans a Marchena, benvinguts al món real a tot aquell que tenia esperances en que esta temporada la UEFA seria la nostra competició i no una broma de mal gust com l'any anterior. Emery és este per molt que creieu que és o pot ser d'altra forma.

Albelda tornarà a jugar malgrat tot, fins i tot si per a això s'han de moure sis peces de l'onze, Michel tornarà a ser mig creador, si torna a jugar, perquè Emery ho creu, per molt que atempte contra la carrera del futbolista, i Joaquín, a pesar que continue sense anar-se de ningú, seguirà sent el que més minuts dispute en la banda dreta.

Però a pesar que l'entrenador amb els seus errors perda punts com els d'ahir, i altres punts que estan per arribar, a pesar que siga tremendament temerós i evite la responsabilitat cada vegada que el càrrec li exigeix prendre decisions de calat, va a classificar a l'equip para Champions. I ho va a fer perquè l'any passat vam estar a cinc punts de fer-lo (derrotes en Numància i Febrer) i perquè enguany, els nostres rivals, estan pitjor que nosaltres. Eixe Atlètic de Madrid olora a València de Koeman, i el Vila-real està engreixant una nova maquina a la que li va a costar molt fer arrancar.

Però sobretot, Emery col·locarà a l'equip en champions per tres raons. Perquè enguany tenim a Ayestarán i Candel, lo que evitarà caure físicament en els trams de major exigència (ahir amb Villagrasa s'haguera perdut), Perquè tenim a Llorente, ordena , mana i posa fermes al galliner, i perquè és any de mundial amb una plantilla on fins a Españeta és susceptible de ser internacional.

Emery és tot lo roin que vostè creu que és, i més, però probablement no va a canviar res d'ací al final, així que, asseu tranquil·lament i disfruta del espectacle.

20 de set. 2009

Històrics: Nova temporada.

Cada cert temps agrada parlar d'una sèrie d'equips històrics que no estan passant per la seua millor època, però que van fer història en els seus països i a Europa. Després de l'última entrada on vaig parlar d'ells, ja finalitzant els seus campionats, tirarem un cop d'ull per a vore com els va en este inici de temporada.

En el Championship trobem conjunts com el Newcastle, el Nottingham Forest o l'Ipswich Town. Les urraques després del seu descens antinatura comanden la classificació en les primeres vuit jornades de campionat. L'equip de Chris Hughton és segon amb 19 punts, a un del WBA. En vuit jornades ha guanyat sis partits, empatat un i perdut altre.

A qui no li van tan bé les coses és al Nottingham Forest, pareix no haver superat els problemes que la temporada passada quasi li costen el descens, es va salvar a falta d'una jornada a base d'empats, no va guanyar en cap de les ultimes cinc jornades. Malgrat comptar amb millor plantilla que la passada campanya en este inici de campionat el Forest només suma set punts. Classifica en la divuitena posició, cinc posicions per damunt de les tres places de descens. Soles ha sumat una Victòria per quatre empats i tres derrotes en vuit partits.

Qui encara no ha aconseguit la Victòria és l'Ipswich Town, suma quatre empats i quatre derrotes. Com a curiositat, el Town és el conjunt que millor plantilla posseeix del Championship, sent un dels màxims candidats a l'ascens a principi de temporada. Es situa en la vint-i-tresena plaça, penúltim de la classificació.

Una categoria per baix, en la League One, ens trobem amb un pletòric Leeds United. Líder indiscutible amb 22 punts gràcies a les seues set victòries i un empat en les vuit jornades disputades fins al moment. Malgrat perdre per segon any consecutiu el play-off d'ascens, el Leeds va vendre a les seues principals figures a conjunts de la Premier League, com el Hull, el Burnley o l'Stoke City, els ingressos obtinguts li han servit per armar un gran equip, que enguany si, li permeta conquerir una plaça d'ascens directe (Campió i segon classificat). L'únic que aguanta el ritme del líder és el Charlton, fins fa tres temporades en la Premier, a dos punts del lideratge.

En l'última posició, ens trobem al Southampton, els saints, exequip de Le Tissier o Alan Shearer entre altres, va començar la temporada en negatiu a causa d'una sanció de deu punts imposada per The Football League per impagaments. Encara que van ser solucionats fa 14 dies, la sanció com marquen les estrictes lleis angleses, continua. Després de la seua Victòria d'ahir, es situa cuer amb -2 punts. Soles ha sumat una victòria, cinc empats i dos derrotes en vuit jornades.

En la league 2 francesa comanda amb autoritat el Nantes, fins fa dos campanyes l'únic conjunt francès que no havia militat mai en segona divisió. Després del seu meteòric ascens, la passada campanya va tornar a caure al pou gràcies a un final de lliga tremendament caòtic, només va sumar 1 punt de 16 quan li hagueren bastat 5 per aconseguir matemàticament la permanència. Després de set jornades disputades és líder amb 14 punts, sumant quatre victòries, dos empats i una derrota.

A Itàlia el nou i milionari Torino està disposat a tornar a la Serie A per la porta gran. Després de cinc jornades comanda la taula amb 12 punts gràcies a les seues quatre victòries i una derrota en cinc jornades.


A qui tampoc li van mal les coses és al Kaiserlautern, després de salvar-se del descens a tercera divisió en l'última jornada fa dos temporades i quedar-se sense plaça de play-off cap a la Bundeslliga en els ultims quatre partits del passat curs, en esta 09/10 està disposat a tornar a primera d'una vegada per totes. Després de sis jornades disputades comanda la classificació amb 14 punts en sumar quatre victòries i dos empats.

Qui no funciona massa bé és el Hansa Rostock, últim campió de la RDA, situat una posició per damunt de les places de descens i amb soles quatre punts. Altres il·lustres com el Munic 1860 o el Fortuna Düsseldorf (recent ascendit) els podem trobar a un (Munic) en mitja taula, i a l'altre (Fortuna) en la quinta posició.

Si baixem una categoria podem trobar al Dinamo Dresden, que després d'abandonar el Rudolf-Harbig i estrenar el seu nou i modern recinte quatre estrel·les UEFA pretenia ascendir en la temporada del seu 65 aniversari. Poc van durar les seues il·lusions, després d'un inici de lliga esperançador (va golejar 5-0 en la seua estrena de lliga) va caure en la irregularitat, en deu jornades soles suma 11 punts (tres victòries, dos empats, cinc derrotes). A pesar de trobar-se en la setzena posició (quint per la cua) soles està a vuit punts de la promoció i a nou de l'ascens directe. Tres punts per damunt del Dresden trobem al Carl Zeiss Jena, que va iniciar esta campanya amb idèntic objectiu que els seus veïns de Dresden.

18 de set. 2009

Peter Kenyon, la Uefa y dos huevos duros.

- El conseller delegat del Chelsea, Peter Kenyon, abandonarà el club a finals d'octubre després d'haver arribat a un acord amb el propietari del conjunt londinenc, Roman Abramovic. L'anglès, que parla espanyol a la perfecció, va arribar al món del futbol fa 20 anys, coincidint amb la conversió en SA del Manchester United. A Kenyon se li pot considerar l'artífex del miracle d'Old Traford, el responsable de convertir als diables rojos en el millor club d'Anglaterra en soles 10 anys. El Manchester va realitzar la seua conversió en societat anònima directament eixint a borsa, fet que li va obligar a crear una estructura empresarial interna que va ser la causant de que el club del centre d'Anglaterra passara de ser un conjunt de mitja taula, instal·lat en la malenconia, a guanyar el seu primer titul de lliga 31 anys després del aconseguit pel United de Boby Charlton. A mitjan els 90 quan conceptes com “mercat asiàtic” i “màrqueting” eren desconeguts en el futbol, en el United ja s'aplicaven, va ser el primer conjunt europeu a realitzar gires asiàtiques. Durant 8 anys consecutius el conjunt de Ferguson va realitzar la seua pretemporada en el sud-est asiàtic. Per ordre de Kenyon. Les més de 80 tendes oficials en el continent li reporten anualment 40 milions d'euros en ingressos gràcies a consolidar-se durant anys en un mercat sense competència. Quan es va posar de moda anar de gira, al United ja no li feia cap falta. El seu treball en el Chelsea ha seguit els mateixos passos, quan Kenyon va arribar A Londres els blues tenien uns ingressos anuals de 80 milions d'euros, hui dia superen els 290 .

- Després de lo vist en la nit d'ahir, pareix que Emery no ha après la lliçó. AL tècnic d'Hondarribia caldria advertir-li que no ens sobren les copes com per a anar menyspreant per tercer any consecutiu una competició factible de guanyar com és esta UEFA, més val que la agafe enserio. Pot ser que en les seues primeres fases no siga atractiva però a tot el món li il·lusiona una final, per molt de UEFA que siga, enguany no tenim ni al Rosenborg ni al Copenhaguen ni al ASSE com rivals, sinó a dos conjunts de champions i un eslau. A més el concepte “rotacions” no és canviar 10 jugadors de cop ni tindre dos onces diferents per a cada competició.

- Un altre que contínua igual, o millor dit, està pitjor que mai, és Albelda. Ahir per primera volta en la meua vida vaig sentir llàstima al vore-lo passejar pel camp. Independentment del seu comportament laboral en el passat, sempre és trist vore a un jugador que va ser de primer nivell arrossegar-se per un terreny de joc davant els ulls de mitja Europa. Com ho vam vore tots, soles cap esperar que el que ho te que vore també ho haja vist.

- Diferències. Ahir jugarem contra el Lille, altre equip europeu dels quasi 30 que estan construint un nou estadi. Mentre ací hem d'aguantar a dinosaures improductius com García Roig, Andreu Fajardo i consells d'administració incapaços de trobar solucions alternatives per al finançament de l'estadi, en Lille el seu consell d'administració està compost pel propietari de la franquícia Häagen Dasz i l'amo de la major xarxa de casinos d'Europa, que han pagat de la seua butxaca les parcel·les del vell Metropolle, que li permetran finançar al club el seu nou estadi. València és terra de pro homes, de boques que s'omplin fàcilment de valenciania i de valencianisme barat i populista. En terra de fanfarrons i fallers és difícil que s'ajunten 6 i a 90 per barba adquirisquen les torres del vell Mestalla. En qualsevol altra part del món fa temps que ja hauria passat. Ací tenim que aguantar molts "si jo manara.." "si jo fora.." "si jo estiguera.." mentres el club agonitza.

- Una de patrocinis. Altra mostra de lo mal aprofitat que està el València CF en el tema mercadotècnia es la firma del West Ham amb la marca d'equipament esportiu MACRON. La firma transalpina no està entre les deu marques més importants del món, fet que no li ha impedit signar un contracte de 3 anys amb el club londinenc a raó de 4 milions d'euros per temporada, un més del que cobra el València amb Kappa, l'acord entrarà en vigor a partir de Juny de 2010. MACRON també vesteix al Nàpols. Altre que canvia de patrocinador es el Liverpool, Standard Chartered Bank signa a 22,5 milions per temporada, un total de 90 milions d'euros en quatre anys, amb este acord el Liverpool passarà de ser el quint club angles en quant a patrocini en les camisetes a empatar amb el Manchester United, superant a Chelsea, Arsenal i Manchester City.

13 de set. 2009

Responsabilitats compartides.

Inaugurem setmana amb les últimes repliques d'un tèrbol estiu. La junta d'accionistes que mitjançant requeriment notarial va demanar la fantasmagòrica societat off-shore uruguaia segur que eclipsarà el debut europeu del Dijous i les possibles conseqüències de la jornada dominical.

La rumorología apunta a que la junta pot presentar-se calenteta, amb el ínclit dandi argentí de cos present inclòs. També s'apunta que el consell es guarda altre as en la màniga, mercè del més de milió d'accions en el seu poder. Si el ex agent del servei secret argentí posa contra les cordes als regentes de la caixa amiga , estos podrien fer valdre el seu poderío accionarial per a presentar una acció de responsabilitat sobre la fallida administració Soriano. Tota una declaració d'intencions.

Atès que tant en l'ordre del dia, com les represàlies que pretenen emprendre els actuals gestors contra el seu esperpèntic opositor poden acabar en peticions de responsabilitat, no estaria de més que algun dels presents estenguera estes peticions a tots els responsables, directes e indirectes dels dos anys més patètics de la història del club.

Aquells que callaven i miraven cap altre costat, els que auparen al poder al Tigre de Puçol i ens van delectar amb una beatificació de la seua gestió. Als que pressionaven a favor de futbolistes amics en nom de renovacions. Als que ordiren una campanya d'assetjament contra un club per que es va apartar a un jugador de la plantilla. Als que van presentar demandes. Als que van enganyar a l'afició a base de maquillatge barat utilitzant el seu púlpit mediàtic. A tots ells, també caldria demanar responsabilitats.

Al igual que als prohomes de cop en pit que van vendre les seues accions a preu d'or mirant exclusivament per les seues butxaques. I a tots aquells lacrimògens que ara enarboren la bandera de la innocència després de la seua fallida cessió d'accions a l'espantall Dalport.

9 de set. 2009

Opereta

Per molts dubtes que deixara en l'aire, ressuscitar morts mai porta res positiu, per tant per inesperat i per poc productiu a estes altures de la història no cap perdre el temps en preguntes que mai tindran resposta per part dels protagonistes. El rebuig i el menyspreu popular són penes justes i acords al nivell del despropòsit que va protagonitzar Soriano en la seua ultima aventura uruguaia.

Al pas de l'actualitat cabria començar a preguntar als capdavanters de la nova febre democratitzadora per alguns aspectes, que conforme passen els dies van deixant un reguer de dubtes, preguntes sense resposta i algun que altre aroma més propi d'abocadors industrials que dels pomposos paradisos celestials que últimament tan descaradament ens venen.

El nivell de contradiccions i canvis de rumb pareix virar al ritme que creix l'entusiasme pel poder indefinit en les ments dels autors materials del procés oligàrquic que tan demagoga com audaçment venen al pópulo sense cap rubor. En mesos hem assistit a un joc de mentides i mitges veritats tan simples i poc estructurades que prompte han quedat en dubte. Els potents inversors que ens portava la nostra caixa amiga van quedar en somni d'estiu. Prompte ens van vendre a una simpàtica jardinera com la primera d'eixe tupid grup de potenciables. Sense contemplacions van acabar amb ella aquells que la van posar en la primera línia de l'actualitat amb altre viratge en les pretensions del poder establit.

L'última de la santa institució, independent on les haja, encara que no s'ho crega ni qui va encunyar la frase, és reservar-se, mínim, el 51% de l'accionariat per part d'eixos patrons que afirmen no tindre amo ni designi. Sin-Eddie. Ací és on tota ment pensant amb moltes preguntes que fer comença a preguntar-se on va quedar aquell discurs catastrofista que a foc ens van gravar durant mesos en les nostres temeroses consciències.

Com fidel creient d'una ampliació de capital que creia necessària, confesse que a cada pas que es dóna el nivell de brutícia en la meua consciència augmenta. Em congratula observar com els gerifaltes de Savia Nueva, tan criticats per mi en altres moments, s'han postulat com la principal veu discordant al tejemaneje de la fundació. Curiós quant menys que els inspiradors de la solució eterna ara es revelen contra la prostitució de la seua idea originària.

I no és per a menys. Ja que sent el club qui ha de pagar un crèdit a una fundació que es fa dir independent, On van a quedar els 92 milions d'una ampliació venuda com vital, si es tindrà que pagar 40 o 50 milions d'un crèdit que va servir per a fer-se amb el poder a esta institució?. Al final del camí el desembors realitzat per l'aficcionat és el capital real que queda en les arques del club. Per tant era tan vital esta ampliació?. O el que es pretenia era quedar-se el club sense posar ni un?. Espere que l'ultima pregunta no siga la guanyadora.

Fidel Castro va enderrocar a un dictador per a erigir-se en lo mateix contra lo que va lluitar. Estem en el moment de començar a preguntar i molt seriosament als responsables de la falla de que va açò.

8 de set. 2009

Rebel·lió en la granja.

Cansats d'aguantar tropelies i que les autoritats competents miren cap a altre costat com si res passara, els modests, els clubs formadors, han decidit revelar-se contra els abusos de poder dels grans clubs. El cas Kakuta pot ser la punta de l'iceberg, el Le-Havre, ja està amenaçant amb seguir els passos dels seus veïns de Lens per a defensar els seus drets.

L'assalt a les pedreres dels principals clubs formadors del món s'acosta perillosament a la definició d'espoli. La indefensió dels centres de formació davant la falta de legislació que regule el mercat de promeses és el flotador legal al que s'acullen tots els clubs compradors. I davant això, res pot fer-se.

Estem davant la constatació de la degradació ha la que a arribat el futbol, cada vegada és més habitual fitxar a joves menors de 18 anys per a estalviar-se futurs i milionaris traspassos. L'esport rei a cada temporada que passa està més ofegat econòmicament i duu als principals clubs a realitzar estes operacions, en la majoria de casos sense desemborsar cap quantitat monetària, solament en unes poques ocasions cal pagar certes quantitats als clubs de procedència, però són quanties tremendament accessibles per a les potències futbolístiques.

Les zones que més estan patint en els últims temps la fuga de talents dels seus centres de formació són França i Argentina. En França destaquen per sobre de la resta escoles de prestigi com la del Nantes, el Lens o el Le-Havre, este ultim en 2008 va arribar ha perdre fins a 13 jugadors menors de 18 anys, la majoria d'ells rumb a la Premier League. Els guanys que li va suposar al club francès la fugida de futbolistes no va superar els 160 mil euros.

En Argentina estan vivint un cas similar, ara els futbolistes no arriben ni a debutar en primera, ja que amb 14 o 16 anys emigren a Europa per a formar part de les escoles dels principals clubs del continent. Tot açò davant la passivitat de la FIFA, mestra a mirar cap a altre costat.

La lliga espanyola per centrar-se en el mercat nacional no deixa de ser igual d'indigna. A diferència de la resta, i gràcies al sistema de formació i pedrera dels clubs i les limitacions que imposa la pròpia RFEF de jugadors no nacionals en el futbol de formació impedeix que està practica siga estesa al panorama internacional. Per això el futbol espanyol es centra exclusivament en el mercat nacional, la fuga de talents cap als grans clubs és un fet històric entre les pedreres de la lliga.

És una bona notícia per al futbol que el Chelsea haja sigut sancionat durament per abusar d'esta classe de practiques, el següent pot ser el Manchester United, ja que el Le-Havre davant la marxa del seu jove jugador, Pogba, ha amenaçat amb dur a la FIFA el cas per vore indicis similars al del famós cas Kakuta. El Manchester Utd es va vore immers fa uns anys en un procés legal similar quan va incorporar a l'italià Macheda procedent de la Lazio, l'assumpte finalment va quedar resolt a l'acceptar el club anglès desemborsar 400 mil euros pel jugador.

Ja que per primera vegada en la història un club formador ha dit prou davant l'espoli de la seua pedrera, i la FIFA li ha donat la raó, és hora que algú en el futbol professional faça el mateix, ja que la il·legalitat campa a plaer en les transaccions de jugadors.

3 de set. 2009

A falta de fútbol buenas son tortas.

- Poca roba està pagant els excessos financers d'altres. Si no va haver prou amb el tancament d'algunes tendes oficials, i les corresponents retallades de personal en les supervivents, ara li toca el torn al personal civil de Pintor Monleón i Paterna. El Call-Center del club ha reduït a la meitat la seua plantilla, i a Paterna tot aquell que ha volgut conservar el seu lloc de treball ha tingut que renunciar a la seua condició de mileurista. Em pregunte si no s'estalviaria més eliminant els 900 mil euros anuals que li costa al club pagar els sous a Llorente i Gómez.

- El poder de Pelatum s'estén a la fundació (hola il·lusos que pensàveu que no passaria). Per imperatiu del mismísimo l'antic Col·legi Alemany, València CF Féminas, ha perdut el seu dret a jugar els seus partits a Paterna. Per a estalviar costos diuen. Llorente, també ha trencat l'acord al que van arribar les xiques i l'última fundació digna que hem tingut, en aquell document es va pactar el repartiment de despeses (Fundació-Col·legi Alemany). Ja saben les fémines que a partir d'ara van a haver de córrer elles amb la despesa de pagar a l'arbitre i les botelles d'aigua. El club hauria de ser conscient que la imatge que s'està donant amb les xiquetes li pot pesar i molt en el futur.

- Altre que s'apunta a la moda retro és Juan Àngel Ballester, torna com a coordianor de fisioterapeutes, altre recuperat per a la causa. Ballester va abandonar el club en la 05/06 per ser el centre de la polèmica en el vestuari. Segons pareix l'intim de Cañizares li dedicava massa atencions i temps a un grup determinat de jugadors, mentre a l'altre pràcticament ho menyspreava. Després del seu acomiadament la polèmica no va cessar, ja que el grup anteriorment beneficiat es va declarar en rebel·lia, es van negar a tractar-se en el club. De extranjis acudien al piset de Ballester (diuen que pagat per un guardameta). La seua valúa com preparador no està en dubte, ja que és un fisio reputat, en la seua segona etapa hauria de deixar de costat les amistats, per a no caure per la mateixa pedra.

- Hui la Cadena Ser ha confirmat lo que es va apuntar en este espai el passat dia 27 d'agost (vore). Llorente ja està en crida i cerca d'un nou director esportiu. Segons la sucursal valenciana del grup Prisa en la llista de Maximus Pelatum soles existeixen dos noms. El de Pellegrino i el de Santiago Cañizares. No cal dir que el favorit i millor posicionat usa tint.

- Atenció a Tranquilo Barnetta. El talentós jugador del Leverkusen acaba contracte en juny i la seua intenció de renovar pel conjunt de les aspirines no és clara. El seu únic pretendent fins ara és l'Stuttgart, però el desig del jugador de donar el salt a la Premier o a la lliga espanyola poden frustrar el seu aterratge en l'equip de la Mercedes-Benz. En declaracions a Kicker, Rudi Vöeller (director esportiu) es va mostrar receptiu d'acceptar les condicions del jugador, renovar el seu contracte a canvi d'incloure una clàusula per la qual li permeteren abandonar el club rumb a Espanya o Anglaterra per una quantitat no superior a 6 milions d'euros. En tota economia de guerra este jugador hauria d'estar en el pòdium d'una llista de futuribles.

- Ja sabem que ha fet NIKE amb lo que ha deixat de pagar-li al València. El Celtic de Glasgow ha renovat la seua vinculació amb l'empresa tèxtil nord-americana fins a 2015. Passarà de cobrar 2,4 milions per temporada a 6,2. Altre que ha renovat a l'alça és el Porto. El club lús fins ara era el cuer del TOP-20 de clubs que pitjor retribució rebia del seu proveïdor esportiu, ara passarà dels 2,2 milions per temporada als 4,3 a partir de 2010. A falta que SportMarket i Deloite actualitzen el rànquing econòmic (entre desembre i gener), amb les dades actuals i veient com els únics equips que el València tenia per darrere superen els 3,2 que paga Kappa, estaríem els últims en esta classificació, o lo que és el mateix, dins dels 20 clubs més importants del continent, el València és el pitjor pagat.

- Tornada de vacances. Ja comença a tornar la gent al tall. Acabada la festa tornen a l'activitat blogs com De-Nit, La Zona5, i Pelando Cebollas... es nota que toquen la pasta.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...