26 de juny 2010

La guerra groga.

Un polp, anglès de naixement però criat a Alemanya, es dedica a pronosticar els partits de la selecció germana, fins al moment té un 100% d'encerts. Si es menja la clòtxina que porta la bandera contrària, significa que Alemanya guanya, si es menja al mol·lusc patri, la deutchland perd. El pronòstic de vuitens davant els anglesos ha sigut favorable per al conjunt de Joachim Löw. Realment no estem davant res extravagant, comparat amb el que han fet alguns jugadors de la selecció.

En els mesos previs al mundial es van llançar tot tipus d'anuncis, molts d'ells catalogats baix la publicitat viral, i altres simples campanyes de màrqueting acollint-se a la nova moda de l'humor publicitari, en eixe aspecte
els anuncis de Rooney, es duen la palma. Altra història es el que van realitzar per a Bild, diari de tall sensacionalista, alguns jugadors alemanys. Disfresses tribals, i espantalls varis sense massa sentit, una campanya publicitària que encara ningú entén, però que ha resultat molt rendible.

A tot açò el mundial avança, ens trobem en vuitens amb un duel gran, amb dos clàssics, anglesos VS alemanys. Una rivalitat política nascuda a la calor de la postguerra i acuitada després del mundial del 66, on es van oblidar els afers polítics per a substituir-los pels esportius. Aquella final també va portar una rivalitat mediàtica. Sensacionalistes Vs sensacionalistes.

Els emparellaments entre els dos combinats ha arrossegat sempre una guerra entre tabloides capitanejada per
The Sun i Bild, autors dels sòlids fonaments que donen vida a este lucratiu circ. En el passat va ser una batalla bruta, falta de tacte. En l'actualitat, afortunadament, l'ironia, l'humor i la sàtira han substituït a les acusacions gratuïtes d'orgies entre companys de concentració, consum d'estupefaents i altres salvatjades que s'utilitzaven per a atacar als integrants dels dos equips.

En esta ocasió qui va obrir foc va ser
Pat Seehan, director del The Sun, que a través del seu Twitter es va queixar: “Altra vegada Alemanya”. El tabloide britànic és famós pels seus titulars cridaners i feridors, no va defraudar: “Anglaterra soparà salsitxes en vuitens”, article que va acompanyar amb un detallat quadre estadístic per a reflectir la superioritat dels britànics en els llançaments des del punt de penal, que és com solien acabar els enfrontaments entre ambdós combinats cada vegada que s'enfrontaven en una fase final. Bild no es va quedar arrere: “Capello va redactar la seua carta de dimissió sabedor de l'encreuament en vuitens, Löw, va acceptar signar-la el diumenge a la nit”.

Després de la golejada per 4-1, l'atenció en el sector angles es centrarà, com no, en l'arbre genealògic del linier que no va donar com vàlid el gol de Lampard. Qualsevol drap brut que amague en el seu calaix serà sobrexplotat, sense compassió, sense cap vergonya ni estupor, exagerant el mínim detall al que pugen agafar-se amb tal de crear una història. El punt més àlgid d'esta estranya rivalitat entre sensacionalisme va aplegar en Itàlia 90, on els dos països es varen vore les cares en semifinals. Anglaterra amb Gascoine era tot un filó , un símbol de la guerra groga. Klinsmann i els rumors sobre la seua orientació sexual va ser el contrapès britànic als atacs alemanys.

Encara que no te res que vore en la cruenta batalla entre sensacionalistes, un accident comès per la BBC pot reobrir la caixa de trons. El canal públic te la costum d'escriure les lletres dels himnes nacionals quan sonen durant els partits en el seguiment on-line que fa a traves de la seua web, el passat diumenge, m'entres escoltaven l'himne alemany, diuen que accidentalment, es va colar la tercera estrofa del himne nacional de l'alemanya nazi. Una errada que ja va escometre la TV Suïssa durant l'eurocopa i que va alçar una gran polvorera entre els dos paisos.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...