18 de set. 2009

Peter Kenyon, la Uefa y dos huevos duros.

- El conseller delegat del Chelsea, Peter Kenyon, abandonarà el club a finals d'octubre després d'haver arribat a un acord amb el propietari del conjunt londinenc, Roman Abramovic. L'anglès, que parla espanyol a la perfecció, va arribar al món del futbol fa 20 anys, coincidint amb la conversió en SA del Manchester United. A Kenyon se li pot considerar l'artífex del miracle d'Old Traford, el responsable de convertir als diables rojos en el millor club d'Anglaterra en soles 10 anys. El Manchester va realitzar la seua conversió en societat anònima directament eixint a borsa, fet que li va obligar a crear una estructura empresarial interna que va ser la causant de que el club del centre d'Anglaterra passara de ser un conjunt de mitja taula, instal·lat en la malenconia, a guanyar el seu primer titul de lliga 31 anys després del aconseguit pel United de Boby Charlton. A mitjan els 90 quan conceptes com “mercat asiàtic” i “màrqueting” eren desconeguts en el futbol, en el United ja s'aplicaven, va ser el primer conjunt europeu a realitzar gires asiàtiques. Durant 8 anys consecutius el conjunt de Ferguson va realitzar la seua pretemporada en el sud-est asiàtic. Per ordre de Kenyon. Les més de 80 tendes oficials en el continent li reporten anualment 40 milions d'euros en ingressos gràcies a consolidar-se durant anys en un mercat sense competència. Quan es va posar de moda anar de gira, al United ja no li feia cap falta. El seu treball en el Chelsea ha seguit els mateixos passos, quan Kenyon va arribar A Londres els blues tenien uns ingressos anuals de 80 milions d'euros, hui dia superen els 290 .

- Després de lo vist en la nit d'ahir, pareix que Emery no ha après la lliçó. AL tècnic d'Hondarribia caldria advertir-li que no ens sobren les copes com per a anar menyspreant per tercer any consecutiu una competició factible de guanyar com és esta UEFA, més val que la agafe enserio. Pot ser que en les seues primeres fases no siga atractiva però a tot el món li il·lusiona una final, per molt de UEFA que siga, enguany no tenim ni al Rosenborg ni al Copenhaguen ni al ASSE com rivals, sinó a dos conjunts de champions i un eslau. A més el concepte “rotacions” no és canviar 10 jugadors de cop ni tindre dos onces diferents per a cada competició.

- Un altre que contínua igual, o millor dit, està pitjor que mai, és Albelda. Ahir per primera volta en la meua vida vaig sentir llàstima al vore-lo passejar pel camp. Independentment del seu comportament laboral en el passat, sempre és trist vore a un jugador que va ser de primer nivell arrossegar-se per un terreny de joc davant els ulls de mitja Europa. Com ho vam vore tots, soles cap esperar que el que ho te que vore també ho haja vist.

- Diferències. Ahir jugarem contra el Lille, altre equip europeu dels quasi 30 que estan construint un nou estadi. Mentre ací hem d'aguantar a dinosaures improductius com García Roig, Andreu Fajardo i consells d'administració incapaços de trobar solucions alternatives per al finançament de l'estadi, en Lille el seu consell d'administració està compost pel propietari de la franquícia Häagen Dasz i l'amo de la major xarxa de casinos d'Europa, que han pagat de la seua butxaca les parcel·les del vell Metropolle, que li permetran finançar al club el seu nou estadi. València és terra de pro homes, de boques que s'omplin fàcilment de valenciania i de valencianisme barat i populista. En terra de fanfarrons i fallers és difícil que s'ajunten 6 i a 90 per barba adquirisquen les torres del vell Mestalla. En qualsevol altra part del món fa temps que ja hauria passat. Ací tenim que aguantar molts "si jo manara.." "si jo fora.." "si jo estiguera.." mentres el club agonitza.

- Una de patrocinis. Altra mostra de lo mal aprofitat que està el València CF en el tema mercadotècnia es la firma del West Ham amb la marca d'equipament esportiu MACRON. La firma transalpina no està entre les deu marques més importants del món, fet que no li ha impedit signar un contracte de 3 anys amb el club londinenc a raó de 4 milions d'euros per temporada, un més del que cobra el València amb Kappa, l'acord entrarà en vigor a partir de Juny de 2010. MACRON també vesteix al Nàpols. Altre que canvia de patrocinador es el Liverpool, Standard Chartered Bank signa a 22,5 milions per temporada, un total de 90 milions d'euros en quatre anys, amb este acord el Liverpool passarà de ser el quint club angles en quant a patrocini en les camisetes a empatar amb el Manchester United, superant a Chelsea, Arsenal i Manchester City.

4 comentaris:

Juan Al ha dit...

joder, tiene pecado meter a Kenyon y a Unai en la misma entrada

THB ha dit...

un 2x1. toy perro.

V Molins ha dit...

Me suele aburrir un montón la crítica permanente en torno a Albelda, pero lo de ayer fue muy descarado.

El Chelsea que fiche a Jota Gómez y arreglao.

Anònim ha dit...

Según BBC.com declaraciones del presidente del Chelsea sobre el ofrecimiento de Jota Gómez:

"no tiene que venir nadie del otro lado del canal de la mancha a decirnos las virtudes y posibilidades que tiene un club como el Chelsea".

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...