Made in València.

Molts s'escudaran en l'eslògan que dóna titul a esta entrada per a justificar moltes coses, altres per a posar-se la bena abans que la ferida, i la resta, per a dotar de raó als seus contraris arguments a la realitat establida.

La veritat és que és un tant exagerat en la tercera jornada de lliga llegir certes critiques, no perquè estiguen carents de raó, sinó per la premura i l'alt grau d'alarmisme que desprenen. Bé és cert que fins a ara, i vist lo d'ahir, podríem afirmar que més que en la tercera jornada de la 09/10 estem en la jornada 41 de la 08/09, però no deixaria de ser una apreciació aventurada.

Potser molts durant la pretemporada s'hagen cregut al nou Emery, altres tal volta no, sabedors de la capacitat innata que té este entrenador de ser políticament correcte allà on estiga i on se li necessite, per això és el super-heroi de lo políticament correcte.

Benvinguts a la realitat als que tenien esperances en que esta temporada Zigic tinguera minuts de qualitat en lliga, als que creien que enguany si, Maduro jugaria en el centre del camp per a donar descans a Marchena, benvinguts al món real a tot aquell que tenia esperances en que esta temporada la UEFA seria la nostra competició i no una broma de mal gust com l'any anterior. Emery és este per molt que creieu que és o pot ser d'altra forma.

Albelda tornarà a jugar malgrat tot, fins i tot si per a això s'han de moure sis peces de l'onze, Michel tornarà a ser mig creador, si torna a jugar, perquè Emery ho creu, per molt que atempte contra la carrera del futbolista, i Joaquín, a pesar que continue sense anar-se de ningú, seguirà sent el que més minuts dispute en la banda dreta.

Però a pesar que l'entrenador amb els seus errors perda punts com els d'ahir, i altres punts que estan per arribar, a pesar que siga tremendament temerós i evite la responsabilitat cada vegada que el càrrec li exigeix prendre decisions de calat, va a classificar a l'equip para Champions. I ho va a fer perquè l'any passat vam estar a cinc punts de fer-lo (derrotes en Numància i Febrer) i perquè enguany, els nostres rivals, estan pitjor que nosaltres. Eixe Atlètic de Madrid olora a València de Koeman, i el Vila-real està engreixant una nova maquina a la que li va a costar molt fer arrancar.

Però sobretot, Emery col·locarà a l'equip en champions per tres raons. Perquè enguany tenim a Ayestarán i Candel, lo que evitarà caure físicament en els trams de major exigència (ahir amb Villagrasa s'haguera perdut), Perquè tenim a Llorente, ordena , mana i posa fermes al galliner, i perquè és any de mundial amb una plantilla on fins a Españeta és susceptible de ser internacional.

Emery és tot lo roin que vostè creu que és, i més, però probablement no va a canviar res d'ací al final, així que, asseu tranquil·lament i disfruta del espectacle.