I per a açò es va tirar a Vilallonga?

Tots deien que mentia, que les seues paraules sonaven a buit, que les seues idees eren fantasioses, que exagerava i no es quantes coses més. Es va arribar a insultar als què es van mostrar partidaris de la seua causa i així ho varen expressar públicament a les portes de Mestalla. Vuit mesos després el mentider va resultar dir la veritat, i els que ho acusaven de mentir, resulten ser els mentiders.

Ja predeia el ex de telefònica que els actuals gestors no estarien capacitats per a traure endavant tal empresa, “por que no saben” afirmà. Raó no li faltava, una oportunitat històrica més que este club va deixar escapar amb al·legacions de barri i fent gala de l'esperit faller. Què hauria passat si se li haguera deixat treballar a Vilallonga?. Qui lo sa. Fins i tot en la seua barrabassada amb Aragonés, que en el seu moment vaig criticar, tenia raó, Emery no està per a este vestuari.

La solució aportada, que té pinta de temporal, en el dia de hui és “altra més” de les solucions improductives que han encorsetat a esta SAD fins acabar per ofegar-la. Esperaré amb ànsies les explicacions post-consell i escoltaré amb atenció les al·locucións que es facen, si es fan. Seria una sorpresa majúscula que de dites boques ixen precioses solucions, però l'experiència dicta que no serà així.

Descarrilat el tren Vilallonga, potser caldria agafar el del professor Gay, però este igual que el primer, ve de fora, i ja sabem els valencians que de fora no han de vindre a dir-nos el que hem de fer, per molt que demostrem dia darrere dia que no tenim ni idea de la poca idea que tenim. Vist que ni estem ni estarem mai preparats per a aplicar grans solucions i treballar amb plans d'empresa professionals i de talla, soles ens queda com a recurs lo mateix de sempre, la loteria i la rifa juntament al ja vorem….

Oblidats pues els plans d'internacionalització de la marca, l'eixida a borsa i l'explotació de la imatge de jugadors reclam, soles ens queda tornar al passat. Greu no té perquè ser, però és donar passos arrere i no cap a endavant, i això no agrada. Tornar a conformar equips a l'estil del primigeni VCF campió, temporada 98/99, no té perquè suposar un trauma, ni perdre competitivitat.

Graciós és escoltar hui dia bramar als què no fa molt varen muntar campanyes mediàtiques i varen patrocinar guerres civils perquè un senyor d'Arezzo es negava a donar plans de pensions a veterans del Vietnam. Lo que es faça en temps actuals marcarà per a sempre el futur del club. M'entres continuem en mans de qui continuem estant, la SAD mai creixerà. Venguen les seues accions d'una vegada i deixen-nos en pau.

PD: Foto del gordo y el flaco (Soler y Soriano).