Este caldo no m'agrada Vol.5.

No m'agrada res el caldo de cultiu que s'ha generat arran de l'empat davant l'Sporting de Gijón. Un gol fruit d'una errada defensiva ha fet saltar per l'aire les muralles de Bizanci, que tan sòlidament ens van vendre que estaven construïdes.

En esta situació generada, del no-res, estem entrant en una perillosa ruleta russa. Ara, soles valen els resultats, una actitud perillosa que pot convertir lo que es presumia una temporada tranquil·la en l'enèsim folló monumental dels últims 26 mesos.

En altre context estaríem parlant de mala sort, en el cas del Sporting, i dels centenars de jugadors que no valen i que no estan per al València, en el cas del Getafe. Ha Resultat ser artificial la calma, i el discurs que ens van gravar a foc la passada campanya. Del no-res han aflorat legions amb afilats ganivets que dirigeixen al uníson cap a la mateixa direcció, el coll de l'entrenador.

I és que no aprenem dels errors passats. No per la possible destitució de l'entrenador a mitja temporada, cosa probable conforme s'està posant el panorama, sinó per tornar a començar una temporada , i ja van unes quantes, amb un entrenador en el que no creia ningú. Ni jugadors, ni dirigents, ni periodistes, que ha sobreviscut gràcies a un discurs prefabricat en les cuines del departament de comunicació del club, que alguns partisans amb gust i gràcia s'encarregaren de difondre.

Ara salta a la vista lo artificial del missatge. Anteriorment la culpa era dels molts jugadors no implicats i acabats, i del cha-cha-cha si feia falta. Hui davant la mateixa situació, l'acusat és altre. Curiós, no?.

Aquells que amb tant d'art han creat este ambient pre-revolucionari que siguen els que carreguen amb el mort, en cas que haja. Què no sabíem abans de l'inici de la temporada davant quina classe de tècnic estàvem?. que vénen ara tantes presses per matar al moribund?. Que el vestuari no creu ni confia en Emery se sap a València des de Novembre de l'any passat, ara ens dónem compte?. I ojo, la falta d'autoritat en la caseta se l'ha guanyat el propi Emery a pols gràcies a la seua postura de voler contentar a tot el món.

Repleguem veles, i guardem els mosquets per al mes de Maig, deixeu-nos una temporada tranquil·la, que de tanta guerra, fins al mes fiero dels legionaris es cansa. Unai queda't.