27 de febr. 2009

Ho han hagut de dir en Madrid

Ho han hagut de dir en Madrid. Al col·lectiu periodístic valencià se li hauria de caure la cara de vergonya davant les afirmacions llançades des de Ràdio Marca a nivell nacional per part del seu director, Paco García Caridad. Un senyor establit a Madrid ens ha hagut de llançar les veritats de forma vehement contra el nostre maltret rostre. De forma concisa, clara, magistral, en poques paraules. García Caridad li ha desmuntat a l'administració Soriano i a la seua cort de palmers mediàtics la vergonyant obra teatral que duen protagonitzant impunement des de fa massa temps. És certament vergonyant que des de Madrid, i des de Marca, s'haja hagut de posar en evidència, no solament les bastes estratègies sorianistes, sinó a tot el col·lectiu periodístic valencià.

És evident que la censura i la compra de voluntats és un fet dins del món periodístic baix el teló d'acer instaurat per l'administració regnant. Per a què seguir callant-se, les promocions d'Unibet, les prebendes, i concessions amb les quals es premia el silenci és una temptació que estómacs agraïts i addictes a la sodomia no solen rebutjar. Amenaçats uns, emmordassats altres, i comprats els de més enllà, és entendible com els rectors actuals del club campen a plaer sense dits acusadors que els assenyalen, fent gala de la desvergonya i la cara dura que els caracteritza.

És Zorio el Nanin del VCF? Les formes poden ser diferents, però els fets són els mateixos, l'òrgan rector més sagrat que posseeix la SAD va ser violat d'igual forma per Zorio que ho va fer Calderón, no obstant això les repercussions han estat totalment oposades, la mentida i la manipulació en un lloc va tenir conseqüències, en la nostra casa, ha sigut tapat, callat, i desviat. Em pregunte com es pot qualificar el fet “d'ensenyar” un presumpte acord de compra venda que no existeix e indicar en uns balanços uns ingressos lligats a tal document que no es van a produir, no m'atrevisc a escriure les accepcions oportunes a estos fets, són massa greus. On estan els notaris de l'actualitat quan se'ls necessita?.

Encara que no sóc un consumidor de mitjans nacionals, i mai he escoltat el citat programa de ràdio, cal felicitar al Senyor García Caridad per tenir la valentia que als autòctons els falta, per dir lo que els d'ací no s'atreveixen a dir, per destapar lo que els nostres no tenen categoria per a destapar, per ensenyar lo que els propis no tenen capacitat per a ensenyar, i per aclarir lo que els que tenim ací no tenen capacitat per a aclarir, hui ha donat una lliçó magistral a eixos que en València viuen de publicitat institucional, de favors, que es passen la vida mirant cap a altre costat mentre se'ls òmpliga l'estomac. El discurs del senyor Caridad, és digne de gravar-se'l en el IPOD i no parar d'escoltar-lo fins que et rebenten els timpans. Ha hagut de ser un de fora, trist.

20 de febr. 2009

Coses d'entrenador.



Fa unes setmanes declarava Steve Gerrard que Benítez li havia obligat a canviar la seua forma de jugar, el seu estil, les seues costums, este canvi, confessava el capità del Liverpool, li havia dut poc a poc a millorar com jugador fins a arribar a el seu màxim nivell. Durant l'etapa de Mourinho en el Chelsea varis jugadors, clàssics de l'esquadra londinenca, Terry i Lampard, i més tard Drogba, van declarar que el seu entrenador els havia fet arribar al seu millor nivell a força de treball especific, canviant hàbits i costums en el seu joc.

Pocs jugadors hi ha en la plantilla del VCF i m'atreviria a afirmar que en el panorama futbol, amb la potencialitat de Manuel Fernández a la seua edat. Molts qualifiquen al mig centre lus de “inclassificable”, a causa de la seua ambigüitat en el terreny de joc, és defensiu? És un creador? Les dos coses en un? És cert que el portuguès abusa del “gambeteo” i de ralentir el joc amb les seues “ruletes”, de no atrevir-se a l'hora de fer canvis d'orientació o obertures a banda. El costum adquirit no és sinònim de vici.

És encoratjador vore partits de Fernandes en la seua etapa en la premier, observes un jugador totalment diferent, un mig centre que dóna i rep a la mateixa velocitat, que obri a banda, que dóna velocitat al joc, que llença a porta i assisteix als puntes, un organitzador, un mig ofensiu com déu mana… On està eixe jugador?.

A l'inici de temporada, en el què vam poder vore al millor VCF, i dins del mateix al millor Fernandes, el jugador portuguès tenia altra pinta, no abusava del gambeteo, era un recurs útil, obria a banda, i sabia jugar al ritme que necessitava el partit a cada moment. Com l'equip, aquell Fernandes ha desaparegut misteriosament. Molts, amb factures del passat sobre els seus caps, es neguen a l'absolució del jugador, els seus pecats en el passat encara són un argument vàlid amb el què jutjar-lo.

Amb un jugador d'eixa potència i expectatives cap estar damunt d'ell, fer-li millorar des del dia a dia i no abandonar-lo amb els seus defectes, cap corregir-los i polir les seues virtuts, que les té i en quantitat. Manuel és el clàssic jugador que amb un perfil d'entrenador determinat, en la ment de tots, creixeria al ritme de les estacions. Treballe's amb ell pues.

19 de febr. 2009

Joguet trencat.

Els carronyers tenen una especial habilitat per a olorar la mort a milers de quilòmetres de distància, no els importa quant hàgen d'esperar ni quant hàgen de caminar, la seua brúixola biològica els guia pel bon camí i els fa arribar ha destinació amb èxit.

Els esquals oloren la sang a la mateixa distància i amb el mateix encert que els carronyers oloren la mort, estos precisen d'una brúixola biològica més precisa i segura, estan millor dotats i són més forts, lluiten per la seua presa, l'aguaiten, i solament executen el mos mortal quan estan segurs de no errar.

Les porteres oloren la xafarderia amb la precisió del carronyer i amb l'habilitat del esqual, tampoc els importa esperar, si ho feren la xafarderia passaria a notícia, i eixe no és el seu hàbitat. Posseeixen altra brúixola, biològica o no, desbaratada i molt lluny de la precisió de l'esqual. Són d'altra espècie, es nota.

Una altra classe d'animal, diferent a tots els anteriors, és el Periodista. Este no sol olorar la notícia, solen viure del regurgitar d'uns altres, fa temps que aquella simpàtica dita de “al peu de la notícia” va passar a millor vida, ara els arriba via mail o via telefònica, mastegada, calenteta i al seu punt. Si no teníem la cara prou pintada amb espectacles made in PRISA, ens faltava el ball de l'àrab protagonitzat per la fauna autòctona.

El joguet està prou trencat com per a seguir jugant amb ell d'esta manera, el tauró mossega quan deu mossegar, no abans, la hiena mossega quan no queda res que mossegar, no abans. Marejar al personal amb barrabassades indesxifrables és burlar-se d'ell i jugar amb les seues il·lusions. Ja n'hi ha prou.

18 de febr. 2009

La risa floja.

Diuen que n'hi han persones que davant una situació desesperada o de gran tensió els dóna per somriure, els mes extrems, ixen a riallada neta. A uns altres els dóna per plorar, per molt avançats en edat que estiguen, són eixes coses que heretes de la naturalesa i no entens molt bé ni el seu origen ni la seua utilitat.

L'actual situació esportiva del VCF em provoca atacs de riure, que en casos extrems, com els de hui, em fan plorar. És dolorós veure al teu equip en tal estat. En patis de col·legi he vist grups més cohesionats, amb major físic, i millor preparats tant tàctica com mentalment.

Caldrà acceptar la realitat i apechugar amb l'espectacle colorant del que eres testimoni setmana raere setmana, este equip apesta a mort. Qui no ho olore que s'ho faça mirar.

9 de febr. 2009

CONSUMATUM EST

Després de les últimes eixides queda tot clar. El fet està consumat. Esta plantilla, este club, està en clara recessió, a tots els seus nivells.

El manual d'estil que va dur al VCF a situar-se en les més altes cotes va ser abandonat fa temps, actualment és un manoll de fulles groguenques repletes d'insectes del paper, que donen bon compte d'elles.

Ni els més vells de la contornà recorden ja aquells temps on les paraules exigència, joventut i ambició formaven una espècie de lema no oficial que il·lustrava el nonagenari escut, tan insultat últimament.

En època de decadència soles cap capejar el temporal, armar-se de valor i amarrar-se fort a un bon flotador, els què disposen de pot i rems afortunats seran. Esperar alguna cosa d'esta plantilla és esperar massa, qui no és un coix crònic, és un prejubilat amb una fortuna en el seu compte bancari. Córrer és de pobres.

Qui manté este grup de depressius crònics són un grup de xics, farts, e histèrics, d'observar tanta mediocritat al seu voltant. Normal que algun que altre estiga boig per anar-se amb la música a altra part.

Enyorats són els temps d' Angloma, Djukic, Milla, Piojo, Mendieta, Farinós, Gerard… El pecat mortal d'este club ha sigut no saber renovar-se, art que es practicava amb mestria no molt temps arrere.

Es va abandonar el bon fer per a alçar deus d'or. Ara no hi han forces per a alçar la llosa que ens ofega… serà que no es veia vindre, quan es podia no es va voler, ara que es vol no es pot. Els set anys de vaques grosses aplegaren a la seua fi, el de les vaques flaques acaba de començar, i el rebost està buid.

8 de febr. 2009

El VCF aparca la venta de Mestalla por falta de ofertas.

La venta del suelo del Mestalla para su futuro uso urbanístico ha dejado de ser la prioridad del club. La realidad se ha impuesto a las promesas del presidente, Vicente Soriano, de que tenía comprador a un precio fuera de mercado, 300 millones. La entidad ha tirado de deuda para pagar fichas y las obras del nuevo campo. El Valencia CF, y en especial su presidente Vicente Soriano, se ha rendido a la evidencia y ha aparcado hasta mejores tiempos la venta del suelo que dejará libre el campo de Mestalla. Soriano, que ha hecho de la venta de este terreno por 300 millones de euros el eje de su proyecto de futuro, llegó a asegurar en repetidas ocasiones que tenía comprador para el suelo a ese precio -hoy completamente fuera de mercado- e incluso se comprometió ante la junta de accionistas a cerrar el acuerdo antes del 31 de diciembre.

Sin embargo la falta de ofertas que alcanzaran esa cifra, imprescindible para saldar la hipoteca que pesa sobre el campo prácticamente por la misma cantidad, ha llevado al club a variar su estrategia para sacar a la entidad de su grave crisis económica. 'La venta de las parcelas de Mestalla ya no es una prioridad', afirmó el vicepresidente del club Miguel Zorío. 'Nuestro objetivo ahora es conseguir equilibrar el ejercicio ordinario de la entidad. El Valencia tiene unas pérdidas ordinarias -la diferencia entre los ingresos y los gastos típicos de la actividad deportiva- por temporada de unos 40 millones de euros. Vamos a equilibrar esa cifra, que es la que nos garantizará el futuro', explicó Zorío a este periódico.

La situación de caja del Valencia es muy delicada en estos momentos. El club ha optado por no pagar la ficha de los jugadores en la fecha prevista y también adeuda varias certificaciones de obra a la UTE, formada por FCC y Bertolín, que construye el nuevo estadio. Zorío, en todo caso, lanzó un mensaje de tranquilidad. 'Cuando llegamos al club agosto del año pasado había 11.000 euros en la caja...', resume el vicepresidente de la entidad. De momento, para atender las necesidades más perentorias, como pagar a los jugadores sus fichas y cubrir los pagos de las obras, el Valencia ha recurrido a un nuevo préstamo a corto plazo que puede superar los 30 millones.

El club no ha querido dar más detalles sobre la operación.

Mientras negocia a contrarreloj distintos acuerdos de futuro, como la venta de los derechos de televisión por 250 millones de euros a Mediapro, la incorporación de Kappa como proveedor del equipamiento deportivo, en sustitución de Nike, por 5,5 millones de euros por temporada, o la venta de abonos de las localidades nuevas que tendrá el nuevo estadio. Pese a que no se inaugurará posiblemente hasta 2011, el club ya está haciendo reservas por las que hay que pagar 100 euros por anticipado. También se está buscando un patrocinador para la camiseta que alcance los seis millones de euros. 'Hemos recibido alguna oferta por tres millones para la próxima temporada, pero nos ha parecido insuficiente', dijo Zorío. Respecto a la gestión del nuevo recinto, que llegó a estar cerrada, se ha cancelado ya que los avales que presentaba la entidad que iba a comercializar los palcos del nuevo campo venían de la mano de Goldman Sachs. La crisis financiera hizo volatilizarse las garantías, por lo que el Valencia optó por no firmar el contrato.

4 de febr. 2009

Estulticia

No seré jo qui perda el temps en defenses de mitjans o periodistes, és estúpid fer-lo, més quan per a ells som mers joguets als quals manegen al seu antoll, un transmissor per a dirigir a un costat o a un altre la mocaorá segons convinga.

Si opinaré sobre la mesura, a la qual done suport, i donaré suport sempre, sempre que es faça justament, perquè la mateixa, sense justícia, no és una mesura digna. És una trista realitat que en els últims temps la premsa en general, i el periodista en particular, han adquirit una importància i una notorietat que no mereixen. La fractura social és gran, i tot va nàixer arran de l'esdevingut l'última temporada. hui dia pareix que un periodista és més important que un club de futbol, fins i tot que un jugador és més important que un club de futbol.

Les hemeroteques les càrrega el diable, és poc ètic acollir-se a l'honor d'un jugador, a l'estabilitat d'una plantilla i a la dignitat d'un entrenador com arguments censors per a tapar la boca a una veu díscola. Més quan el senyor Damià va ser un dels majors piròmans que van contribuir al vergonyós incendi viscut la temporada passada. El seu càrrec es deu al favor?.

Em pregunte si l'honor d'un jugador com Caneíra no conta, al qual l'actual DIRCOM va vexar constantment en els seus temps de lliure junta lletres. Es veu que l'estabilitat de la plantilla i la dignitat de l'entrenador també depèn de quina plantilla i de quin entrenador, dinamitar un vestuari que està lluitant per no descendir és digne, lloable i ètic, i tot en pro de l'amistat. Amb un Parell.

Brava mesura. Ara és quan s'ha marcat una pauta. Caldrà respectar-la, jo les secundaré, totes i cadascuna. Espere que Damià actue amb la mateixa contundència per a defensar l'honor del VCF amb la què ha actuat per a defensar el d'Albelda. Espere que la mofa i la vexació a l'entitat per part de CUATRO tinga conseqüències. Patisc el risc de cansar-me esperant, està tan agafat per la entrecama per PRISA com ho està Soriano.

“En muy breve espacio de tiempo”. Des del dia 25 de Juliol sona amb convicció la frase. És tranquil·litzadora, ho ha sigut sempre, però estem a 5 de Febrer, els jugadors no cobren, i la patita no asoma. Vilallonga mentirós?

2 de febr. 2009

La primera quasi esbroncada de l'era Emery

Poc li va faltar al vell Mestalla per a explotar. Emery bé podria donar-li eternes gràcies a Cessar per evitar la primera mocaorà Mestallera d'Unai com a inquilí de la banqueta elèctrica.

He decidit deixar de preocupar-me i gaudir de la vida. No és res relacionat amb la teologia, més be amb quasi l'única regió que practique, i en la qual crec, el futbol. Probablement este València mai defense bé, així que deixa de preocupar-te i gaudeix de l'espectacle. Pragmatisme total.

Però abans de passar-me al bàndol del ateisme tàctic moriré matant. Feia anys que no havia vist un València tan desdibuixat, anàrquic, desastrós i quasi estúpid. Fins a ara en esta enfermissa creença pseudo religiosa havia vist despropòsits majúsculs, però la majoria responien a un ordre teològic. O bé per l'escàs temps que duia predicant el profeta (els primers mesos de Cúper, Ranieri o Benítez) o per consumació del procés de putrefacció (Quique o Antonio López). Fins ara no havia vist un equip en clara involució sense causa aparent.

No sóc dels què perden els seus matins veient entrenar a l'equip, n'hi ha prou amb vore un partit després d'altre per a adonar-me de lo poc treballat que està l'equip en quasi la majoria dels aspectes fonamentals del joc. soles veient la gansoneria amb la que defensen uns o passen del joc altres, eixes ajudes dels de dalt o eixe pasotisme de les bandes a l'hora de baixar és una mostra dels mals que estan condemnant al equip. La pregunta es si passa per no estar treballat eixe aspecte o per que els jugadors passen de les ordrens del entrenador. Qualsevol de les dos es greu.

Ara és quan deurien entrar en escena les absències per a justificar no sè que causes. He agradat de pujar-me a la cadira per a vore amb perspectiva les coses. Per molt que diguen açò amb Alexis no s'arregla, senzillament perquè el problema comença en Villa i acaba en Renan. O Alexis té qualitats de spiderman, capaç de parar rivals via tela d'aranya, o el brau central acabara sent altre defensa “cremat”. Lo dit, probablement este equip siga sempre un desastre que necessite de 3 gols, mínim, per a guanyar un partit, i una dosi de sort que ni l'inventor de la mateixa, així que deixe de preocupar-se i gaudisca del desaguisat.

1 de febr. 2009

Soriano muy Brevemente.

25 Julio – Las Provincias
Soriano garantiza que no venderá a las estrellas y dice tener un comprador para las parcelas del actual Mestalla

Vicente Soriano, nuevo presidente del Valencia, garantizó hoy que no venderá a los "jugadores esenciales" de la actual plantilla y aseguró que mantiene negociaciones con una empresa que "muy probablemente" adquirirá las parcelas del actual estadio de Mestalla y "todo su aprovechamiento" por 300 millones antes del 30 de Septiember.

Durante su primera comparecencia pública como presidente, Soriano afirmó que el Valencia "no está en quiebra ni de lejos" y anunció que en "breve plazo" entablará negociaciones con inversores que facilitarán "la financiación íntegra y no devolutiva" para la construcción del nuevo estadio del club.

2 agosto – Las Provincias
El Valencia negocia que Arena pague las obras del estadio a cambio de explotar la zona comercial

Soriano, en el poco tiempo que lleva como máximo dirigente blanquinegro, ya ha tenido tiempo para hacer números. Su calculadora echa humo. Suma por aquí; resta por allá. Pero los números empiezan a cuadrarle. Ya lo avanzó en una entrevista en LAS PROVINCIAS, en la que desvelaba que había entablado negociaciones para "facilitar la financiación íntegra de la construcción del nuevo estadio". Y daba una cifra: 300 millones de euros.

Esta cantidad dejaría casi a la mitad la deuda del Valencia, que se va hasta los 600 millones, como así anunció Soriano en la reunión que mantuvo con la Agrupación de Peñas del club. Pero para finiquitarla entonces hay que buscar una nueva vía de financiación, que llegaría a través de la venta de las torres del antiguo estadio de Mestalla. "Mantenemos ya negociaciones con una empresa que puede ser compradora de las parcelas de Mestalla, muy brevemente podremos anunciar buenas noticas al respecto, algo que nos quitará un gran peso que estamos sufriendo. Si vamos a sacar 350 millones de las parcelas y otros 300 de financiación no devolutiva del estadio , todo lo que oyeron el otro día -se refiere a las palabras de Villalonga, vaticinando las muerte del club por ahogamiento económico- no cuadra con la realidad. No estamos en causa de disolución", manifestó el presidente del club a este periódico.

16 Agosto – Las Provincias.
El Valencia tendrá una deuda de 650 millones cuando concluya el nuevo Mestalla

El presidente del Valencia añadió que el club ha recibido una herencia patrimonial generada por la administración de Juan Soler que puede permitir, si se gestiona bien, afrontar el futuro económico de la sociedad "con absoluta solvencia". "Puedo asegurar que en las próximas semanas cerraremos un acuerdo para la venta de todas las parcelas de Mestalla que nos reportará unos ingresos superiores a los trescientos millones de euros. Por el momento tenemos tres ofertas que superan, de salida, esa cifra", puntualizó.

8 Septibemre – Las Provincias
Soriano compra las acciones de Soler y se convierte en dueño del Valencia

El empresario invierte 70,7 millones de euros y ya controla el 48% de la sociedad. El presidente valencianista sí se refirió a los objetivos que tiene a medio plazo, centrados en cerrar dos importantes operaciones en las que ha estado enfrascado en desde que accedió al poder, en julio pasado. Por un lado, la explotación de la zona comercial del futuro estadio nuevo de la avenida de las Cortes Valencianas, y por otro la venta de las parcelas del viejo Mestalla, que tal como dijo tiempo atrás, podría reportar al club blanquinegro unos ingresos superiores a los 300 millones de euros. "Tenemos tres ofertas que de salida superan esa cifra", dijo entonces Vicente Soriano. Ayer el presidente admitió que esa transacción "es algo que se va a producir en breve".

15 Septiembre – Las Provincias
El Valencia prevé 140 millones de beneficio en el presupuesto de la presente campaña

El club confirma que el superávit obedece a la inminente venta de las parcelas de Mestalla. El consejo de administración del Valencia anunció ayer que prevé obtener 140 millones de euros de beneficio al término de la presente temporada, como consecuencia de la venta de las parcelas de la superficie que ocupa el campo de Mestalla y así lo refleja en el borrador del presupuesto correspondiente a este ejercicio 2008-09, recientemente iniciado, el cual se debe someter a la aprobación, en su caso, por parte de los accionistas de la sociedad en la próxima junta general, a celebrar antes de finalizar el presente año. El anuncio realizado ayer por el club viene a confirmar que el presidente, Vicente Soriano, tiene muy adelantadas las negociaciones para la venta de los terrenos del actual campo valencianista, como él mismo ha venido manifestando en las últimas semanas.

29 Septiembre – Las Provincias.
Soriano anuncia que el Valencia puede sacar más de 650 millones por Mestalla y la explotación del nuevo estadio

El presidente del Valencia, Vicente Soriano, afirmó que quizá "se quedó corto" al afirmar en la junta de accionistas del 16 de agosto que el beneficio que puede obtener el club por la venta de parcelas del actual campo y la explotación del futuro campo de Mestalla iba a ser de 650 millones de euros. En declaraciones al programa "La Taula Esportiva" de Radio 9 aseguró que la venta de las parcelas del solar en el que actualmente se ubica el estadio de Mestalla y la cesión para la gestión del sector terciario del futuro estadio del club se cerrarán "muy brevemente".

31 Enero - Las Provincias.
Soriano asegura que Mestalla se venderá en Febrero.

El patriarca de la familia Soler está cansado de las repetidas demoras y exige una respuesta inmediata en uno u otro sentido, mientras Vicente Soriano ahora habla de resolverlo todo a lo largo del mes de febrero.

"Vamos a cerrar muy pronto el nuevo contrato de televisión (que se disputan Telecinco y Mediapro), el patrocinio principal de Unibet por tres años y la nueva marca de material deportivo (Kappa). Es un trabajo de tres meses, no de días", puntualizó anteayer Vicente Soriano en el programa La Taula Esportiva de Ràdio Nou.

"La venta de las parcelas también se cerrara en breve, se hará en febrero", aseguró el mandatario, que por sus palabras demuestra que no siente inquietud alguna en que la familia Soler optara por la convocatoria de una junta general extraordinaria, como primer paso a un posible proceso de sucesión.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...