18 de febr. 2009

La risa floja.

Diuen que n'hi han persones que davant una situació desesperada o de gran tensió els dóna per somriure, els mes extrems, ixen a riallada neta. A uns altres els dóna per plorar, per molt avançats en edat que estiguen, són eixes coses que heretes de la naturalesa i no entens molt bé ni el seu origen ni la seua utilitat.

L'actual situació esportiva del VCF em provoca atacs de riure, que en casos extrems, com els de hui, em fan plorar. És dolorós veure al teu equip en tal estat. En patis de col·legi he vist grups més cohesionats, amb major físic, i millor preparats tant tàctica com mentalment.

Caldrà acceptar la realitat i apechugar amb l'espectacle colorant del que eres testimoni setmana raere setmana, este equip apesta a mort. Qui no ho olore que s'ho faça mirar.

1 comentari:

Juan Al ha dit...

¿Pero no está bien trabajado el equipo? Si dicen que con Emery se trabaja mucho la táctica.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...