Estulticia

No seré jo qui perda el temps en defenses de mitjans o periodistes, és estúpid fer-lo, més quan per a ells som mers joguets als quals manegen al seu antoll, un transmissor per a dirigir a un costat o a un altre la mocaorá segons convinga.

Si opinaré sobre la mesura, a la qual done suport, i donaré suport sempre, sempre que es faça justament, perquè la mateixa, sense justícia, no és una mesura digna. És una trista realitat que en els últims temps la premsa en general, i el periodista en particular, han adquirit una importància i una notorietat que no mereixen. La fractura social és gran, i tot va nàixer arran de l'esdevingut l'última temporada. hui dia pareix que un periodista és més important que un club de futbol, fins i tot que un jugador és més important que un club de futbol.

Les hemeroteques les càrrega el diable, és poc ètic acollir-se a l'honor d'un jugador, a l'estabilitat d'una plantilla i a la dignitat d'un entrenador com arguments censors per a tapar la boca a una veu díscola. Més quan el senyor Damià va ser un dels majors piròmans que van contribuir al vergonyós incendi viscut la temporada passada. El seu càrrec es deu al favor?.

Em pregunte si l'honor d'un jugador com Caneíra no conta, al qual l'actual DIRCOM va vexar constantment en els seus temps de lliure junta lletres. Es veu que l'estabilitat de la plantilla i la dignitat de l'entrenador també depèn de quina plantilla i de quin entrenador, dinamitar un vestuari que està lluitant per no descendir és digne, lloable i ètic, i tot en pro de l'amistat. Amb un Parell.

Brava mesura. Ara és quan s'ha marcat una pauta. Caldrà respectar-la, jo les secundaré, totes i cadascuna. Espere que Damià actue amb la mateixa contundència per a defensar l'honor del VCF amb la què ha actuat per a defensar el d'Albelda. Espere que la mofa i la vexació a l'entitat per part de CUATRO tinga conseqüències. Patisc el risc de cansar-me esperant, està tan agafat per la entrecama per PRISA com ho està Soriano.

“En muy breve espacio de tiempo”. Des del dia 25 de Juliol sona amb convicció la frase. És tranquil·litzadora, ho ha sigut sempre, però estem a 5 de Febrer, els jugadors no cobren, i la patita no asoma. Vilallonga mentirós?