Coses d'entrenador.

Fa unes setmanes declarava Steve Gerrard que Benítez li havia obligat a canviar la seua forma de jugar, el seu estil, les seues costums, este canvi, confessava el capità del Liverpool, li havia dut poc a poc a millorar com jugador fins a arribar a el seu màxim nivell. Durant l'etapa de Mourinho en el Chelsea varis jugadors, clàssics de l'esquadra londinenca, Terry i Lampard, i més tard Drogba, van declarar que el seu entrenador els havia fet arribar al seu millor nivell a força de treball especific, canviant hàbits i costums en el seu joc.

Pocs jugadors hi ha en la plantilla del VCF i m'atreviria a afirmar que en el panorama futbol, amb la potencialitat de Manuel Fernández a la seua edat. Molts qualifiquen al mig centre lus de “inclassificable”, a causa de la seua ambigüitat en el terreny de joc, és defensiu? És un creador? Les dos coses en un? És cert que el portuguès abusa del “gambeteo” i de ralentir el joc amb les seues “ruletes”, de no atrevir-se a l'hora de fer canvis d'orientació o obertures a banda. El costum adquirit no és sinònim de vici.

És encoratjador vore partits de Fernandes en la seua etapa en la premier, observes un jugador totalment diferent, un mig centre que dóna i rep a la mateixa velocitat, que obri a banda, que dóna velocitat al joc, que llença a porta i assisteix als puntes, un organitzador, un mig ofensiu com déu mana… On està eixe jugador?.

A l'inici de temporada, en el què vam poder vore al millor VCF, i dins del mateix al millor Fernandes, el jugador portuguès tenia altra pinta, no abusava del gambeteo, era un recurs útil, obria a banda, i sabia jugar al ritme que necessitava el partit a cada moment. Com l'equip, aquell Fernandes ha desaparegut misteriosament. Molts, amb factures del passat sobre els seus caps, es neguen a l'absolució del jugador, els seus pecats en el passat encara són un argument vàlid amb el què jutjar-lo.

Amb un jugador d'eixa potència i expectatives cap estar damunt d'ell, fer-li millorar des del dia a dia i no abandonar-lo amb els seus defectes, cap corregir-los i polir les seues virtuts, que les té i en quantitat. Manuel és el clàssic jugador que amb un perfil d'entrenador determinat, en la ment de tots, creixeria al ritme de les estacions. Treballe's amb ell pues.