- L'invent de vidre i pasta pareix que ha arribat a terres valencianes. Esta nova ferramenta d'última tecnologia ha ajudat a Emery a adonar-se compte d'una volta que Maduro és mig centre, que Zigic té lloc en este equip i que Albelda no està per a jugar de titular. Esperem que amb l' humitat de València no se li entelen i torne a tindre problemes de visió.
- Qui serà el fitxatge tapat del VCF del que ningú parla?.
- Tindrà alguna cosa a vore que Telmax aparega al costat dels logotips de Bancaixa i Comunitat Valenciana com a patrocinador principal, i per tant mecenes, que possibilita el somni d' Adrian Campos (Valmor) de competir en el pròxim mundial de F1 amb la seua escuderia, amb l'ampliació de capital del VCF?. De La Rosa serà el pilot principal del CamposMeta, qui ocupe el segon monoplaça està en mans de la voluntat de Slim, que per això és qui paga.
- Al final pareix que els que apostarem perquè Dalport desapareixeria el 31 de Juliol com a molt prompte , o el 21 d'Agost com a molt tard, anem a tindre raó. Ara que isquen els de la teoria de la conspiració, Soler és Dalport, a explicar-nos on han acabat les seues elucubradores e histèriques afirmacions d'allargaments de terminis fins a l'any 2450. Recordem que interessava carregar-se el club per a no perdre la seua inversió. Si, és una estupidesa, però era moda irrebatible no fa molt en el sector histriònic.
- Per ahir fora es segueixen movent coses. El Lió augmenta la seua aposta i s'ha gastat 15 milions en Gomis, davanter del ASSE. La temporada passada ho tenien per 9 si eixia Benzemá. Altre que olora a campió és l' Stuttgart, Hleb és el seu enèsim fitxatge de relumbrón este estiu. Ara busquen un 9. Després del no de Hunterlaar agraden Negredo i Pavlyuchenko, que incomprensiblement Redknap ho ha posat en venda per a fitxar a Peter Crouch… si això és millorar, que baixe déu i ho veja. Rozehndal ja és oficialment jugador de l'Hamburg, 4 milions, ve de la Lazio. Nordtveit acabada la seua cessió en Salamanca fitxa pel Nuremberg.
30 de jul. 2009
26 de jul. 2009
Mercat: Els pobres fan de rics.
Com va declarar Arsen Wenger esta setmana, el futbol no s'ha escapat de la recessió. Els principals campionats apenes han fet incorporacions importants, si és clar, obviem la demencial reaparició de Florentino.
La fortuna que ha recaptat el Manchester Utd per la venda de Cristino Ronaldo no ha sigut emprada per a rearmar-se fastuosament. Obertan arriba procedent del Girondins per 4 milions d'euros, jugador que ni tan sols era titular indiscutible en l'ultim campió gal. La seua única incorporació de talla és la del colombià Valencia, procedent del Wigan per 14 milions, el veterà Michel Owen tanca la llista d'incorporacions dels diables rojos, el 9 va abandonar Newcastle a preu de saldo.
Sense moure'ns d'Anglaterra, els 20 milions que ha desemborsat l'endeutat Liverpool per Glen Johnson seran previsiblement finançats per les eixides de Xavi Alonso i Arbeloa. L'únic que ha tirat de billetera és el Man.City, un club aliè a la realitat gràcies als petrodòlars dels seus propietaris. Entre Tevez i Abdebayor ha invertit 60 milions d'euros. Els altres conjunts importants de la premier no han fet incorporacions superiors als 6 milions, un mercat, l'anglès, pràcticament parat tot l'estiu.
Si el britànic solament ha sigut activat pels milionaris de Maine Road, l'italià encara està esperant que algú ho encenga. Els seus principals clubs segueixen sense moure fitxa, de moment la classe baixa de la Serie A és l'única activa en el mercat, aprofitant-se de l'escassesa de recursos dels grans no solament estan retenint als seus talents sinó que estan millorant el nivell de les seues plantilles.
On si s'han mogut els diners és a França. la Ligue 1 està temporada no ha exportat talents a les principals lligues europees, situació que ha beneficiat als seus principals clubs. Per primera vegada en molt de temps els joves valors del campionat abandonen els seus clubs per a recalar en els grans de França, un fet insòlit en l'ultime lustre. El Marsella ha desemborsat 20 milions d'euros per Lucho Gonzàlez i 5 per M’bia, un migcampista defensiu de gran talla que va veure truncada la seua eixida a la premier a causa de la conjuntura econòmica dels seus pretendents.
Altre conjunt que no ha tingut objeccions en gastar és el Lió, que ha abandonat el seu política de joves talents i ha llançat la casa per la finestra amb Lisandro López i Cissoko, dos ex del Porto que sumen la mòdica quantitat de 30 milions d'euros. Però no soles Marsella i Lió han importat talent exterior, el Saint-Ettiene s'ha fet amb els serveis de G.Fernandes, ex del Man.City.
França i Alemanya són de moment els únics campionats on el mercat ha transcorregut aliè a la crisi financera al ser els més realistes, i perquè viuen quasi exclusivament del mercat interior.
El Bayern ha pagat per Mario Gómez 30 milions d'euros, a més de realitzar altres incorporacions de garanties valorades entre 5 i 7 milions d'euros. En les mateixes quantitats, encara que amb algunes excepcions, com els 10 milions que ha pagat el HSV per Marcus Berg, s'han mogut Hamburg i Stuttgart. Estos últims estan a expenses de tancar la plantilla amb un gran davanter, van oferir 20 milions per Huntelaar, que després del no de l'holandès serviran per a apostar per Pavlyuchenko o Negredo.
La fortuna que ha recaptat el Manchester Utd per la venda de Cristino Ronaldo no ha sigut emprada per a rearmar-se fastuosament. Obertan arriba procedent del Girondins per 4 milions d'euros, jugador que ni tan sols era titular indiscutible en l'ultim campió gal. La seua única incorporació de talla és la del colombià Valencia, procedent del Wigan per 14 milions, el veterà Michel Owen tanca la llista d'incorporacions dels diables rojos, el 9 va abandonar Newcastle a preu de saldo.
Sense moure'ns d'Anglaterra, els 20 milions que ha desemborsat l'endeutat Liverpool per Glen Johnson seran previsiblement finançats per les eixides de Xavi Alonso i Arbeloa. L'únic que ha tirat de billetera és el Man.City, un club aliè a la realitat gràcies als petrodòlars dels seus propietaris. Entre Tevez i Abdebayor ha invertit 60 milions d'euros. Els altres conjunts importants de la premier no han fet incorporacions superiors als 6 milions, un mercat, l'anglès, pràcticament parat tot l'estiu.
Si el britànic solament ha sigut activat pels milionaris de Maine Road, l'italià encara està esperant que algú ho encenga. Els seus principals clubs segueixen sense moure fitxa, de moment la classe baixa de la Serie A és l'única activa en el mercat, aprofitant-se de l'escassesa de recursos dels grans no solament estan retenint als seus talents sinó que estan millorant el nivell de les seues plantilles.
On si s'han mogut els diners és a França. la Ligue 1 està temporada no ha exportat talents a les principals lligues europees, situació que ha beneficiat als seus principals clubs. Per primera vegada en molt de temps els joves valors del campionat abandonen els seus clubs per a recalar en els grans de França, un fet insòlit en l'ultime lustre. El Marsella ha desemborsat 20 milions d'euros per Lucho Gonzàlez i 5 per M’bia, un migcampista defensiu de gran talla que va veure truncada la seua eixida a la premier a causa de la conjuntura econòmica dels seus pretendents.
Altre conjunt que no ha tingut objeccions en gastar és el Lió, que ha abandonat el seu política de joves talents i ha llançat la casa per la finestra amb Lisandro López i Cissoko, dos ex del Porto que sumen la mòdica quantitat de 30 milions d'euros. Però no soles Marsella i Lió han importat talent exterior, el Saint-Ettiene s'ha fet amb els serveis de G.Fernandes, ex del Man.City.
França i Alemanya són de moment els únics campionats on el mercat ha transcorregut aliè a la crisi financera al ser els més realistes, i perquè viuen quasi exclusivament del mercat interior.
El Bayern ha pagat per Mario Gómez 30 milions d'euros, a més de realitzar altres incorporacions de garanties valorades entre 5 i 7 milions d'euros. En les mateixes quantitats, encara que amb algunes excepcions, com els 10 milions que ha pagat el HSV per Marcus Berg, s'han mogut Hamburg i Stuttgart. Estos últims estan a expenses de tancar la plantilla amb un gran davanter, van oferir 20 milions per Huntelaar, que després del no de l'holandès serviran per a apostar per Pavlyuchenko o Negredo.
23 de jul. 2009
Guerra freda: Dalport Vs Bancaixa.
Hi ha una competició en marxa i els participants no cessen en el seu empeny per guanyar-la. Si el show Dalport és per a fer-se'l mirar, el de Bancaixa no té res que envejar-li. En esta pel·lícula a acabat per destapar-se la gran mentida de la caixa d'estalvis. Ens van vendre un guió per a oscar que ha resultat ser tan vulgar com el del senyor de l'àguila.
Del atado y bien atadao, hem passat a la pura improvisació, a la bogeria i el frenesí tan característiques del salt de mata. El principal creditor del VCF ha demostrat ser tan vulgar en les formes com el seu repentí contrincant, encara que d'este sabem algo, cosa que dels senyors de l'Uruguai no.. .apliquem ací lo del más vale malo conocido….
La guerra mediàtica circula pel mateix rumb, depenent del filtrador o dels interessos econòmics i polítics que designa la línia editorial es pot llegir de tot, falsedats i mentides al cap i a la fi. En els diferents mitjans un mateix fet és alçat a la categoria de mentida o a la de veritat absoluta amb una desvergonya insòlita, impròpia d'una professió tan digna i apassionant com la del periodisme.
La palma se la duu Las Provincias, no per l'assumpte Dalport, sinó per l'any que ens estan donant, des de l'arribada de Soriano al club ha sigut d'una desvergonya torera continuada. En està espiral de descrèdit cal destacar a la seua emissora de Ràdio, ix a mentida per mes, això si , venuda com exclusiva rutilant, primícies que soles es sostenen durant unes hores.
Com en temps de la KGB i la CIA els uns i els altres es tiren merda sense parar, sense tindre en compte qui està en mig. Han aconseguit crear un exercit de menopàusiques histèriques sense capacitat d'anàlisi. En este cas és recomanable pujar-se a la cadira i mirar amb perspectiva l'assumpte, ahí és quan t'adones de la molta pols i de la poca palla que existeix. Sobretot del pols prefabricat.
El fantasma Dalportià ha sigut molt ben utilitzat com a excusa per colar postures que d'altra forma serien rebudes amb revolucions populars. Dit d'altra forma, el buidat patrimonial del club ocorrerà independentment de qui ho execute. Si una societat opaca amb espasmes delictius, o un banc immoral creant una societat externa per a comprar un patrimoni pel valor del deute en hora límit. Revenent-lo pel doble o triple del seu preu per a que els amics de la caixa i del poder polític facen negoci per darrere, mentre son trets baix pali pel carrer, com a salvadors d'una ruïna que ells mateixos han propiciat amb la seua ingerència.
No ens enganyem, ocorrerà, i si ocorre, ocorrerà entre l'aplaudiment del món i la satisfacció de tots. El dibuix ja està traçat i els ha vingut molt bé que els del pardalet hagen sigut un bluf. Ara ja no es tenen que preocupar en explicar la falla. Ja ho ha fet un home de bigot eixit d'una peli de Cantinflas. Seran ells els salvadors, quan en realitat són altra cosa.
Del atado y bien atadao, hem passat a la pura improvisació, a la bogeria i el frenesí tan característiques del salt de mata. El principal creditor del VCF ha demostrat ser tan vulgar en les formes com el seu repentí contrincant, encara que d'este sabem algo, cosa que dels senyors de l'Uruguai no.. .apliquem ací lo del más vale malo conocido….
La guerra mediàtica circula pel mateix rumb, depenent del filtrador o dels interessos econòmics i polítics que designa la línia editorial es pot llegir de tot, falsedats i mentides al cap i a la fi. En els diferents mitjans un mateix fet és alçat a la categoria de mentida o a la de veritat absoluta amb una desvergonya insòlita, impròpia d'una professió tan digna i apassionant com la del periodisme.
La palma se la duu Las Provincias, no per l'assumpte Dalport, sinó per l'any que ens estan donant, des de l'arribada de Soriano al club ha sigut d'una desvergonya torera continuada. En està espiral de descrèdit cal destacar a la seua emissora de Ràdio, ix a mentida per mes, això si , venuda com exclusiva rutilant, primícies que soles es sostenen durant unes hores.
Com en temps de la KGB i la CIA els uns i els altres es tiren merda sense parar, sense tindre en compte qui està en mig. Han aconseguit crear un exercit de menopàusiques histèriques sense capacitat d'anàlisi. En este cas és recomanable pujar-se a la cadira i mirar amb perspectiva l'assumpte, ahí és quan t'adones de la molta pols i de la poca palla que existeix. Sobretot del pols prefabricat.
El fantasma Dalportià ha sigut molt ben utilitzat com a excusa per colar postures que d'altra forma serien rebudes amb revolucions populars. Dit d'altra forma, el buidat patrimonial del club ocorrerà independentment de qui ho execute. Si una societat opaca amb espasmes delictius, o un banc immoral creant una societat externa per a comprar un patrimoni pel valor del deute en hora límit. Revenent-lo pel doble o triple del seu preu per a que els amics de la caixa i del poder polític facen negoci per darrere, mentre son trets baix pali pel carrer, com a salvadors d'una ruïna que ells mateixos han propiciat amb la seua ingerència.
No ens enganyem, ocorrerà, i si ocorre, ocorrerà entre l'aplaudiment del món i la satisfacció de tots. El dibuix ja està traçat i els ha vingut molt bé que els del pardalet hagen sigut un bluf. Ara ja no es tenen que preocupar en explicar la falla. Ja ho ha fet un home de bigot eixit d'una peli de Cantinflas. Seran ells els salvadors, quan en realitat són altra cosa.
22 de jul. 2009
Jordi&Paco - Magic duo.
Una de les grans deficiències que més ha patit el VCF en els últims temps és la de la preparació física. Un aspecte que no es valora en el món del futbol però que és una peça fonamental del joc. Sense una preparació física adequada per molt talent que reunisques sobre un tapet verd difícilment aconseguiràs bons resultats.
La tònica habitual de l'equip en les ultimes campanyes ha estat la d'arribar al tram final sense gasolina, esgotats i sense forces en el moment més exigent de l'any, tram de temporada on has de tirar mà de la reserva, reserva que el VCF fa temps que no té plena.
Un dels punts de llum en este bucle autodestructiu en el que ens hem instal·lat és la tornada de Paco Ayestarán en la faceta física i la de Jordi Candel en la medica, encara que este ultim exercisca en l'ombra a causa del conflicte causat per Llorente en Pamesa i que ha dut a les parts a actuar d'esta forma.
Candel és un reconegut nutricionista i metge esportiu, premiat en els fòrums de medicina esportiva més prestigiosos del món. Alguns admirats crítics del valencià li acusen d'actuar al límit de la llei. Siga així o no, la qüestió és que equip que Candel agafa, equip que rendeix molt per damunt de les seues possibilitats reals, l'últim cas ho vam veure en la Eurocopa, amb una selecció que jugava amb una marxa més que els contraris, la mateixa marxa de més amb la qual jugava el seu València. El Handicap amb el qual conta el mètode Candel és que necessita d'anys sabàtics, un tractament continuat temporada darrere temporada seria forçar la maquina biològica de l'esportista corrent seriosos riscos.
Ayestarán es caracteritza per tenir un caràcter i una metodologia de treball soviètica, disciplina fèrria i control absolut. Un dels motius pel qual Ayestarán té en tensió als seus futbolistes és perquè els obliga a pesar-se diàriament, tant en pretemporada com en competició, i este, no és del que fa la vista grossa o llança una lleugera reprimenda. Paco és de fusta i escarni.
Independentment de si hi ha centre del camp, que no n'hi ha, per a arribar a objectius dignes, una cosa és segura, que ara l'equip si que va a tindre fons físic per a aguantar l'envit. Ja era hora.
La tònica habitual de l'equip en les ultimes campanyes ha estat la d'arribar al tram final sense gasolina, esgotats i sense forces en el moment més exigent de l'any, tram de temporada on has de tirar mà de la reserva, reserva que el VCF fa temps que no té plena.
Un dels punts de llum en este bucle autodestructiu en el que ens hem instal·lat és la tornada de Paco Ayestarán en la faceta física i la de Jordi Candel en la medica, encara que este ultim exercisca en l'ombra a causa del conflicte causat per Llorente en Pamesa i que ha dut a les parts a actuar d'esta forma.
Candel és un reconegut nutricionista i metge esportiu, premiat en els fòrums de medicina esportiva més prestigiosos del món. Alguns admirats crítics del valencià li acusen d'actuar al límit de la llei. Siga així o no, la qüestió és que equip que Candel agafa, equip que rendeix molt per damunt de les seues possibilitats reals, l'últim cas ho vam veure en la Eurocopa, amb una selecció que jugava amb una marxa més que els contraris, la mateixa marxa de més amb la qual jugava el seu València. El Handicap amb el qual conta el mètode Candel és que necessita d'anys sabàtics, un tractament continuat temporada darrere temporada seria forçar la maquina biològica de l'esportista corrent seriosos riscos.
Ayestarán es caracteritza per tenir un caràcter i una metodologia de treball soviètica, disciplina fèrria i control absolut. Un dels motius pel qual Ayestarán té en tensió als seus futbolistes és perquè els obliga a pesar-se diàriament, tant en pretemporada com en competició, i este, no és del que fa la vista grossa o llança una lleugera reprimenda. Paco és de fusta i escarni.
Independentment de si hi ha centre del camp, que no n'hi ha, per a arribar a objectius dignes, una cosa és segura, que ara l'equip si que va a tindre fons físic per a aguantar l'envit. Ja era hora.
17 de jul. 2009
Alguna cosa no funciona en el VCF.
Un recent estudi publicat per la nord-americana BBDO Consulting, desvetlla que el valor de marca del València CF es situa en 319 milions d'euros, situant al club de Mestalla en el setzè lloc dels clubs amb el major valor de marca del món. Este rànquing ho encapçala el Reial Madrid amb més de mil milions d'euros.
L'estudi de BBDO ha sigut realitzat durant les temporades 06/07 , 07/08 i 08/09 amb consultes a més de 400 experts a nivell mundial. El resultat de tres anys d'investigació es va donar a conèixer el passat 31 de Maig. El mètode utilitzat per BBDO per a avaluar el valor de marca ha sigut el BEVA ( Brand Equity Evaluation for Acounting) que combina de manera raonable els factors exclusivament quantitatius i els factors exclusivament qualitatius.
Este estudi no està basat exclusivament en els conceptes per comercialització, sinó que també s'ha tingut en compte altres aspectes, com la fidelitat a la marca o la implementació de la mateixa.
1º- Real Madrid 1063 m.eu.
2º- FC Barcelona 298 m.eu.
3º- Manchester United 922 m.eu.
4º. FC Chelsea 828
5 AC Milan 824
6 FC Bayern Munich 727
7 Inter Milan 715
8 FC Arsenal 712
9 Juventus Turin 709
10 FC Liverpool 645
11 Olympique Lyon 453
12 AS Roma 441
13 FC Schalke 04 436
14 Ajax Amsterdam 368
15 Glasgow Rangers 332
16 FC Valencia 319
17 Benfica de Lisboa 318
18 Celtic Glasgow 315
19 VfB Stuttgart 288
20 Werder Bremen 275
21 FC Oporto 255
22 PSV Eindhoven 242
23 FC Sevilla 235
24 Villarreal CF 234
25 OSC Lille 206
En el cas del València CF podem observar un greu desequilibri. El club té un estatus esportiu i social al nivell dels millors d'Europa, no obstant això obté rèdits econòmics per comercialització iguals o fins i tot inferiors als que obtenen clubs de quarta i quinta fila mundial, i és a causa del escàs desenvolupament de la seu mercadotècnia, així com les pírriques inversions en màrqueting, com la mostrada indiferència cap a la internacionalització de la marca, o l'escàs interes en traure partit a la imatge de certs jugadors amb elevat reclam publicitari, ja siga per la seua extravagància, com el cas de Cañizares, o per altres valors, com el de Villa. Tenim casos com els de Hildebrand o Van de Vart en Alemanya o Bentley en Anglaterra que estant en clubs menors han sigut icones mediatiques que han contribuit a ingressos en nous conceptes i a augmentar el valor de marca dels seus clubs.
Model de negoci desequilibrat.
Podem observar com el VCF és superat en valor de marca per clubs com el Rangers escocès, el Schalke o el O.Lió, conjunts inferiors en massa social, rellevància esportiva i potencial. Per contra conjunts com el Benfica, Celtic o Stuttgart es situen per baix amb una diferència minima, estant tres escalons per darrere en lo esportiu. Esta situació es fa més sagnant quan observem que el VCF té entre les seues files a jugadors de primer nivell mundial, cosa que no ocorre amb els seus rivals, e inverteix en fitxes anualment fins a quatre vegades més.
La diferència qualitativa la marca l'avançat desenvolupament del màrqueting dels citats clubs en comparació amb el subdesenvolupament mostrat en eixa partida pel VCF. Soles el Manchester Utd ingressa per temporada 40 milions d'euros provinents del mercat asiàtic, en conceptes de merchandising i drets de Televisió.
Sempre entre els últims
Obviarem les comparacions i els creuaments amb clubs europeus de primera i segona fila, i ens centrarem en escalons més baixos, on podrem apreciar, que fins i tot contra societats que estan situades molt per baix del potencial del VCF obtenen fins al doble de rendiment econòmic.
Unibet supera en 500 mil euros al millor patrocini de la història del VCF, Toyota, que mai va pagar mes de 3 milions per temporada. El Torino va ingressar esta ultima campanya 1,2 milions del seu patrocinador, pels 1,5 del PSG. El VCF està situat en el dinovè lloc, solament té per baix als citats conjunts, més l'Athletic de Bilbao amb els 2 milions de Petronor, mentre que el Everton empata al conjunt de Mestalla amb els 3,5 que obté de la cervesa índia Chang.
Molt superiors són els ingressos per patrocinar les samarretes que paga la companyia Crown al Blackburn Rovers, 5 milions d'euros, els mateixos que ingressen els alemanys de l'Hamburg amb Emirates. la Roma amb 6,3 o el descendit Newcastle amb 7,5 dobleguen al VCF, que se situa a anys llum del Tottenham amb els 12,7 milions per temporada que li paga Mansion, igual que Lió amb 10, o el Schalke amb 18.
El Manchester United és el millor pagat del món amb 22 milions d'euros per temporada. 888.com desemborsa al Sevilla 4 milions, mentre que Aeroport de Castelló fa lo mateix amb el Vila-real, però solament si juga Champions league, en la segona competició adquireix els ja coneguts 3,5 que Unibet es vanagloria de pagar al València.
*Xifres temporada 08/09.
Si el patrocini en les samarretes situa al club de Mestalla en la lluita per la permanència en la lliga econòmica, la situació dels proveïdors esportius no millora molt. Amb Nike el VCF ni tan sols apareixia entre els 20 clubs millor vestits d'Europa. Encara que el patrocini de Kappa, sent sensiblement superior deixaria als blanquinegres en els últims llocs en esta classificació si comparem xifres de la passada campanya.
El nou proveïdor del VCF va signar el seu contracte per un valor d'entre 3,5 i 4 milions. Kappa té signat amb la Roma un contracte de 4,8 pels 2,5 que ingressa la Sampdoria.
Mentres el Manchester Utd obté 33,6 milions de Nike per temporada sent el millor pagat del continent, el Tottenham rep 8,3 de Puma, pels 6,2 que rep el Newcastle de Adidas. El Lió també està dins dels millors pagats del continent amb els 7,4 que rep de Umbro.
Si incloguérem els 3,5 de Kappa en els varems de la passada temporada (molts clubs respecte a la campanya anterior ja han canviat de marca o han renovat a l'alça els seus contractes) el VCF estaria situat en la cua, tenint solament per baix al Porto amb els 2,8 que rep de Nike, el Atheltic de Bilbao amb els 2,3 de Umbro, o l'Hamburg amb'els 3 de Adidas.
*Xifres temporada 08/09.
Però açò no és tot, els drets de televisió són una més d'este engranatge. Clubs com la Roma reben de Mediaset 60,3 milions d'Euros, xifra en concordança amb els 50,3 del Lió o els 65,8 del Tottenham. També molt per damunt se situen els 44 del Olympique de Marsella. En varems similars als del VCF es situa el Saint-Ettiene amb els seus 30 milions, els 35 del Stuttgart, o 40 d'Hamburg.
Un aspecte que els clubs espanyols encara no exploten és la venda dels seus drets de televisió a Àsia. La mitjana d'ingressos extra per TV dels clubs europeus en este aspecte es situa entre 10 i 14 milions.
*Xifres temporada 08/09.
Handicap.
El patrocini, no solament en el futbol, no soles busca una difusió directa a un mercat potencial de milions de consumidors, sinó que també es basa en fidelitat i associació de la marca al patrocinat. Sempre es busca un punt en comú entre patrocinador i patrocinat, és a dir, que coincidisquen el màxim possible en valors, filosofia..etc. Per exemple una marca que té per filosofia l'esforç, la lluita i l'entrega, sempre buscara patrocinar a equips que d'una o altra manera es caracteritzen per eixos valors, d'igual forma que una empresa que es basa en l'excel·lència mai apostarà per un club perdedor.
Altre aspecte que es sospesa molt a l'hora d'apostar pel futbol és el temor als escàndols que puga propiciar el mateix esport. Aspecte que pesa molt, ja que la seua marca podria veure's afectada. En este aspecte el VCF compta amb un gran Handicap, ja que els esdeveniments quasi crònics que afecten a l'estabilitat del club fan que moltes marques rebutgen de ple relacionar-se amb el VCF, i les que ho fan, no ho fan amb la implicació necessària, lo que duu que el VCF solament puga accedir a empreses amb un potencial limitat econòmicament. El club perd, però estes marques guanyen, ja que obtenen imputs per valors molt superiors a la inversió que realitzen.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
