Alguna cosa no funciona en el VCF.

Un recent estudi publicat per la nord-americana BBDO Consulting, desvetlla que el valor de marca del València CF es situa en 319 milions d'euros, situant al club de Mestalla en el setzè lloc dels clubs amb el major valor de marca del món. Este rànquing ho encapçala el Reial Madrid amb més de mil milions d'euros.

L'estudi de BBDO ha sigut realitzat durant les temporades 06/07 , 07/08 i 08/09 amb consultes a més de 400 experts a nivell mundial. El resultat de tres anys d'investigació es va donar a conèixer el passat 31 de Maig. El mètode utilitzat per BBDO per a avaluar el valor de marca ha sigut el BEVA ( Brand Equity Evaluation for Acounting) que combina de manera raonable els factors exclusivament quantitatius i els factors exclusivament qualitatius.

Este estudi no està basat exclusivament en els conceptes per comercialització, sinó que també s'ha tingut en compte altres aspectes, com la fidelitat a la marca o la implementació de la mateixa.

1º- Real Madrid 1063 m.eu.
2º- FC Barcelona 298 m.eu.
3º- Manchester United 922 m.eu.
4º. FC Chelsea 828
5 AC Milan 824
6 FC Bayern Munich 727
7 Inter Milan 715
8 FC Arsenal 712
9 Juventus Turin 709
10 FC Liverpool 645
11 Olympique Lyon 453
12 AS Roma 441
13 FC Schalke 04 436
14 Ajax Amsterdam 368
15 Glasgow Rangers 332
16 FC Valencia 319
17 Benfica de Lisboa 318
18 Celtic Glasgow 315
19 VfB Stuttgart 288
20 Werder Bremen 275
21 FC Oporto 255
22 PSV Eindhoven 242
23 FC Sevilla 235
24 Villarreal CF 234
25 OSC Lille 206

En el cas del València CF podem observar un greu desequilibri. El club té un estatus esportiu i social al nivell dels millors d'Europa, no obstant això obté rèdits econòmics per comercialització iguals o fins i tot inferiors als que obtenen clubs de quarta i quinta fila mundial, i és a causa del escàs desenvolupament de la seu mercadotècnia, així com les pírriques inversions en màrqueting, com la mostrada indiferència cap a la internacionalització de la marca, o l'escàs interes en traure partit a la imatge de certs jugadors amb elevat reclam publicitari, ja siga per la seua extravagància, com el cas de Cañizares, o per altres valors, com el de Villa. Tenim casos com els de Hildebrand o Van de Vart en Alemanya o Bentley en Anglaterra que estant en clubs menors han sigut icones mediatiques que han contribuit a ingressos en nous conceptes i a augmentar el valor de marca dels seus clubs.

Model de negoci desequilibrat.

Podem observar com el VCF és superat en valor de marca per clubs com el Rangers escocès, el Schalke o el O.Lió, conjunts inferiors en massa social, rellevància esportiva i potencial. Per contra conjunts com el Benfica, Celtic o Stuttgart es situen per baix amb una diferència minima, estant tres escalons per darrere en lo esportiu. Esta situació es fa més sagnant quan observem que el VCF té entre les seues files a jugadors de primer nivell mundial, cosa que no ocorre amb els seus rivals, e inverteix en fitxes anualment fins a quatre vegades més.

La diferència qualitativa la marca l'avançat desenvolupament del màrqueting dels citats clubs en comparació amb el subdesenvolupament mostrat en eixa partida pel VCF. Soles el Manchester Utd ingressa per temporada 40 milions d'euros provinents del mercat asiàtic, en conceptes de merchandising i drets de Televisió.

Sempre entre els últims

Obviarem les comparacions i els creuaments amb clubs europeus de primera i segona fila, i ens centrarem en escalons més baixos, on podrem apreciar, que fins i tot contra societats que estan situades molt per baix del potencial del VCF obtenen fins al doble de rendiment econòmic.

Unibet supera en 500 mil euros al millor patrocini de la història del VCF, Toyota, que mai va pagar mes de 3 milions per temporada. El Torino va ingressar esta ultima campanya 1,2 milions del seu patrocinador, pels 1,5 del PSG. El VCF està situat en el dinovè lloc, solament té per baix als citats conjunts, més l'Athletic de Bilbao amb els 2 milions de Petronor, mentre que el Everton empata al conjunt de Mestalla amb els 3,5 que obté de la cervesa índia Chang.

Molt superiors són els ingressos per patrocinar les samarretes que paga la companyia Crown al Blackburn Rovers, 5 milions d'euros, els mateixos que ingressen els alemanys de l'Hamburg amb Emirates. la Roma amb 6,3 o el descendit Newcastle amb 7,5 dobleguen al VCF, que se situa a anys llum del Tottenham amb els 12,7 milions per temporada que li paga Mansion, igual que Lió amb 10, o el Schalke amb 18.

El Manchester United és el millor pagat del món amb 22 milions d'euros per temporada. 888.com desemborsa al Sevilla 4 milions, mentre que Aeroport de Castelló fa lo mateix amb el Vila-real, però solament si juga Champions league, en la segona competició adquireix els ja coneguts 3,5 que Unibet es vanagloria de pagar al València.

_{*Xifres temporada 08/09.}

Si el patrocini en les samarretes situa al club de Mestalla en la lluita per la permanència en la lliga econòmica, la situació dels proveïdors esportius no millora molt. Amb Nike el VCF ni tan sols apareixia entre els 20 clubs millor vestits d'Europa. Encara que el patrocini de Kappa, sent sensiblement superior deixaria als blanquinegres en els últims llocs en esta classificació si comparem xifres de la passada campanya.

El nou proveïdor del VCF va signar el seu contracte per un valor d'entre 3,5 i 4 milions. Kappa té signat amb la Roma un contracte de 4,8 pels 2,5 que ingressa la Sampdoria.

Mentres el Manchester Utd obté 33,6 milions de Nike per temporada sent el millor pagat del continent, el Tottenham rep 8,3 de Puma, pels 6,2 que rep el Newcastle de Adidas. El Lió també està dins dels millors pagats del continent amb els 7,4 que rep de Umbro.

Si incloguérem els 3,5 de Kappa en els varems de la passada temporada (molts clubs respecte a la campanya anterior ja han canviat de marca o han renovat a l'alça els seus contractes) el VCF estaria situat en la cua, tenint solament per baix al Porto amb els 2,8 que rep de Nike, el Atheltic de Bilbao amb els 2,3 de Umbro, o l'Hamburg amb'els 3 de Adidas.

_{*Xifres temporada 08/09.}

Però açò no és tot, els drets de televisió són una més d'este engranatge. Clubs com la Roma reben de Mediaset 60,3 milions d'Euros, xifra en concordança amb els 50,3 del Lió o els 65,8 del Tottenham. També molt per damunt se situen els 44 del Olympique de Marsella. En varems similars als del VCF es situa el Saint-Ettiene amb els seus 30 milions, els 35 del Stuttgart, o 40 d'Hamburg.

Un aspecte que els clubs espanyols encara no exploten és la venda dels seus drets de televisió a Àsia. La mitjana d'ingressos extra per TV dels clubs europeus en este aspecte es situa entre 10 i 14 milions.

_{*Xifres temporada 08/09.}

Handicap.

El patrocini, no solament en el futbol, no soles busca una difusió directa a un mercat potencial de milions de consumidors, sinó que també es basa en fidelitat i associació de la marca al patrocinat. Sempre es busca un punt en comú entre patrocinador i patrocinat, és a dir, que coincidisquen el màxim possible en valors, filosofia..etc. Per exemple una marca que té per filosofia l'esforç, la lluita i l'entrega, sempre buscara patrocinar a equips que d'una o altra manera es caracteritzen per eixos valors, d'igual forma que una empresa que es basa en l'excel·lència mai apostarà per un club perdedor.

Altre aspecte que es sospesa molt a l'hora d'apostar pel futbol és el temor als escàndols que puga propiciar el mateix esport. Aspecte que pesa molt, ja que la seua marca podria veure's afectada. En este aspecte el VCF compta amb un gran Handicap, ja que els esdeveniments quasi crònics que afecten a l'estabilitat del club fan que moltes marques rebutgen de ple relacionar-se amb el VCF, i les que ho fan, no ho fan amb la implicació necessària, lo que duu que el VCF solament puga accedir a empreses amb un potencial limitat econòmicament. El club perd, però estes marques guanyen, ja que obtenen imputs per valors molt superiors a la inversió que realitzen.