És curiós vore com la web del València s'ha convertit en un joguet en mans d'uns quants. Tots coneixem ja certes amistats i aliances estratègiques de certs éssers que li obliguen a actuar de forma còmica. N'hi han moltes dates i copes amb cognoms i referències històriques, la final de l'aigua, les lligues de Benítez… a la copa del Rei de 2008 la podrem recordar com " l'oblidada”.
El mateix dia que es complia 1 any just d'un títol, no es va fer cap referència a dita efemèride, això si, se li va guardar un merescut lloc a l'aniversari de la lliga de Sarrià, 38. Tampoc s'ha fet esmena alguna el passat dia 4 als 10 anys de la Defunció de Luis Casanova, un president sense importància, total, solament baix el seu mandat es van guanyar el 50% dels títols patris que s'exhibeixen en les vitrines de la llotja VIP de Mestalla. Això si, venga'm bé el producte Ayala, rentem-li la cara amb estúpides entrevistes per comprar 2 passes.
És habitual en anys d'èxits presentar en la primera junta d'accionistes la memòria de gestió forrada amb fotos per a il·lustrar els èxits esportius, una forma de desviar les mirades dels presents a estes instantànies i que no se centren en demasía en els informes de gestió i en les memòries econòmiques, fins i tot en estes juntes, els dossier lliurats als presents contenien més pagines amb fotografies de celebracions que de xifres.. Una estratègia molt hàbil per a despistar.. No obstant això, en la del passat 17 de Novembre, data per a la vergonya, no va haver ni una sola referència gràfica per a la copa del Rei guanyada mesos arrere… eixa que no van jugar Albelda ni Cañizares…
Jaume Orti va reconèixer fa mesos en una entrevista en Onda Cero que després de la marxa de Benítez, el club va emprendre mesures per a esborrar al Madrileny de la història del VCF, pareix ser que ningú ha fet res per a restituir-lo, és sagnant veure com no apareix el millor entrenador de la història del VCF en cap fotografia oficial ni se li fa referència en cap escrit institucional. La famosa exposició fotogràfica en la qual Zorio va obrir la boca per ultima vegada com a membre de ple dret del consell d'administració és un clar exemple d'això, Benítez va aparèixer solament en 1 fotografia, de grup, amb plànol allunyat, i amb mig cos tallat, per contra, imatges d'Albelda amb la lliga i la Uefa havia per a reglar, cap de Luis Casanova i dotzenes de Vicente Soriano, mai un president fent tan poc ha tingut tal tracte.
Però no solament de webs, dossiers o exposicions amb motiu del 90 aniversari vivim. El club va editar el seu propi llibre oficial sobre la efemèride, llibre que se li va encarregar "escriure o actualitzar” a dos afamats periodistes autòctons, previ desembors de 36 mil euros. En este llibre, oficial, editat pel club, podem vore més imatges de Soriano que de Kempes…..
Una vella dita medievalista resava que la història l'escrivien els vencedors, lo que no va dir l'autor de tal afirmació és que sempre quedaven rebels que s'encarregaren de contar la veritat.
6 de maig 2009
23 d’abr. 2009
Pokal-Finale: Leverkusen-Werder Bremen
Altre any més el HSV es queda a les portes dels títols, els dos últims anys han sigut de lluita sense premi, la falta de profunditat de banqueta ha pesat sempre, encara que l'Hamburg te bon equip, i desmantellat, el seu centre del cam enguany juga en les files del Man.City, a més la defensa la temporada passada va ser desmuntada... encara queden les Semis de la UEFA, i la lliga.. vorem si aplega amb gasolina l'equip del nord a estes cites.
22 d’abr. 2009
Utòpics al poder
Ara que el Llevant necessita ajuda per a evitar la desaparició de la qual du fugint dècades, els administradors concursa'ls criden a la porta de dinosaures valencianistes per a què els porten la salvació que no són capaços de trobar.
No deixaria de ser curiós vore a un club amb una quasi inexistent massa social, territori ideal per a pocavergonyes, comandat per il·lustres ex gendarmes del VCF. Les fortunes que van agenciar previ negoci amb la seua venda accionarial a la família Soler serviran per a evitar la mort d'un club sense futur. Esta és la seua oportunitat per a posar en pràctica els seus cacarejats coneixements en la gestió de clubs d'elit.
Quan esta gent de pit ple i discurs dogmàtic va abandonar el VCF van deixar un forat de 200 milions d'Euros. Van abandonar els seus càrrecs deixant a la institució en situació de dissolució, l'aparició del per aquell temps elefant blanc va evitar mals majors. Vorem quan estos auto proclamats “il·lustres” valencianistes es cansen d'omplir el Llevant de romanesos, que acaben unflant les cues de l'INEM en un futur, que Soler troben per a què els salve altra volta, i de passada, poder vendre-li per 10 el que van a comprar per 1, sense contar les comissions que vinguen del país de Becali i Adrian Ilie que es berenen mentrestant.
No deixaria de ser curiós vore a un club amb una quasi inexistent massa social, territori ideal per a pocavergonyes, comandat per il·lustres ex gendarmes del VCF. Les fortunes que van agenciar previ negoci amb la seua venda accionarial a la família Soler serviran per a evitar la mort d'un club sense futur. Esta és la seua oportunitat per a posar en pràctica els seus cacarejats coneixements en la gestió de clubs d'elit.
Quan esta gent de pit ple i discurs dogmàtic va abandonar el VCF van deixar un forat de 200 milions d'Euros. Van abandonar els seus càrrecs deixant a la institució en situació de dissolució, l'aparició del per aquell temps elefant blanc va evitar mals majors. Vorem quan estos auto proclamats “il·lustres” valencianistes es cansen d'omplir el Llevant de romanesos, que acaben unflant les cues de l'INEM en un futur, que Soler troben per a què els salve altra volta, i de passada, poder vendre-li per 10 el que van a comprar per 1, sense contar les comissions que vinguen del país de Becali i Adrian Ilie que es berenen mentrestant.
10 d’abr. 2009
L'obsessió del Arsenal
Al llarg de l'història, en les entranyes i secrets que conformen els designis dels clubs de futbol estrany és no trobar alguna ferida sense cicatritzar o algun trauma esportiu insalvable. Estos esdeveniments arriben a marcar l'esdevenir i la idiosincràsia de molts clubs o aficions.
Molt es parla de la mística anglesa, majoritàriament s'adorna massa i s'exalten ha categoria, que potser no les meresquen, fets sense major transcendència. Una d'estes podem trobar a la vora del Emirates. L'obsessió dels gunners per fer-se amb un ceptre europeu no els ve de nou, el seu pas pel vell continent s'ha caracteritzat per fracassos més que per èxits, encara que també els hi ha.
A pesar dels seus bons equips i de la seua transformació futbolística, recordem que l'Arsenal ha estat sempre famós pel seu futbol ferri i tosc, evolucionat de la mà de Wenger a l'alta escola, quasi mai ha triomfat en competicions europees. La seua mala pata per a guanyar finals es remunta a aquell maig de 1980, i en la seua competició estrel·la, la Recopa.
La final perduda davant el València de Kempes, Botubot, Solsona, Bonhof, Carrete..etc seria un preludi de les moltes que encara li esperaven per patir als supporters del vell Higbury.
14 anys després, el club insigne de la capital de l'imperi va tornar a disputar una final continental, a Copenhaguen, contra el Parma (campió vigent). Aquella final no es va escapar, a pesar de ser inferior als italians (Sensini, Zola, Asprilla..etc) durant tot el partit, menys el gol, tota la resta va córrer a càrrec de l'equip italià.
Potser, la més famosa de totes, va ser la de Paris, un any després el conjunt britànic estava disposat a revalidar el titul, fins que va aparèixer Nayim i el focus que enlluernà a Seaman.
encara hui dia l'afició del Emirates espera la seua oportunitat per a regnar en el vell continent, de les seues 5 finals, solament ha aconseguit guanyar una, i no va ser mereixedor d'ella. Serà este el seu any europeu?.
Molt es parla de la mística anglesa, majoritàriament s'adorna massa i s'exalten ha categoria, que potser no les meresquen, fets sense major transcendència. Una d'estes podem trobar a la vora del Emirates. L'obsessió dels gunners per fer-se amb un ceptre europeu no els ve de nou, el seu pas pel vell continent s'ha caracteritzat per fracassos més que per èxits, encara que també els hi ha.
A pesar dels seus bons equips i de la seua transformació futbolística, recordem que l'Arsenal ha estat sempre famós pel seu futbol ferri i tosc, evolucionat de la mà de Wenger a l'alta escola, quasi mai ha triomfat en competicions europees. La seua mala pata per a guanyar finals es remunta a aquell maig de 1980, i en la seua competició estrel·la, la Recopa.
La final perduda davant el València de Kempes, Botubot, Solsona, Bonhof, Carrete..etc seria un preludi de les moltes que encara li esperaven per patir als supporters del vell Higbury.
14 anys després, el club insigne de la capital de l'imperi va tornar a disputar una final continental, a Copenhaguen, contra el Parma (campió vigent). Aquella final no es va escapar, a pesar de ser inferior als italians (Sensini, Zola, Asprilla..etc) durant tot el partit, menys el gol, tota la resta va córrer a càrrec de l'equip italià.
Potser, la més famosa de totes, va ser la de Paris, un any després el conjunt britànic estava disposat a revalidar el titul, fins que va aparèixer Nayim i el focus que enlluernà a Seaman.
encara hui dia l'afició del Emirates espera la seua oportunitat per a regnar en el vell continent, de les seues 5 finals, solament ha aconseguit guanyar una, i no va ser mereixedor d'ella. Serà este el seu any europeu?.
3 d’abr. 2009
Habemus? Ampliació.
Lloc per a l'especulació. Tres mesos queden per a la afamada assemblea on s'ha de votar i exposar la suposada ampliació de capital. Massa temps que sense dubte aprofitarà València sencera per a omplir dies i hores d'elucubracions acompanyades d'eloqüents supòstos. També tindran temps els de sempre per a omplir hores de ràdio amb afamats sermons espumosos en nom d'inculcar en les masses un patètic rebuig a l'ampliació, fantasma?. Són quinze anys d'experiència.. no Aniran a fallar ara?…
Com ha dit el nostre insigne florer presidencial, d'ací a Juny poden passar moltes coses, i més vivint en el país de la vela, en el club de la mentida i en l'entorn de la deformació de la realitat en ares d'interessos particulars. Un s'ha tornat un incrèdul reaccionari, a l'estil dels comissaris comunistes en l'antiga URRSS, dos(o més) anys de papanatisme institucional acaben per fer mella fins en les ments més fèrries.
Esta notícia dóna pàbul a tota classe de conjectures, quasi dos milions de títols nous són pecata minuta si els grans accionistes es donen colzades per a mantenir el seu ruïnós tros de pastís, de no ser aixína, massa fera per al poble. Tornem a les fàbules del Al-Andalus… o als magnífics contes colonials de Pere II el gran…
En este mes de Javierato(Gómez) hem assistit a la confirmació de moltes creences populars: hem llençat vuit mesos al fem, vam perdre un gran tren al juliol tirant a Vilallonga (era l'últim?), i el conseller delegat ha donat una lliçó de treball i professionalitat (tutelada i dictada, cal dir-ho tot) al president de les parcel·les. Altres aspectes a ressaltar de la roda de premsa posterior al consell ha sigut el lamentable paper interpretat pel cada dia més insigne florer presidencial, incapaç de contestar detalladament en una roda de premsa institucional i d'importància.
També hem assistit a la confirmació de la catadura moral de la qual fa gala(o practica) la burgesia empresarial valentina. Abans han vingut d'Alacant o Castelló per a aportar solucions que de València, terra de fanfarrons, on tots alardeen de lo que no són i amaguen el cap quan tenen que ser. Tres mesos en València són molts mesos, que l'hi diguen a Emery, en menys, ha conegut a dos presidents, a tres directors esportius… a un súper gestor…..
Com ha dit el nostre insigne florer presidencial, d'ací a Juny poden passar moltes coses, i més vivint en el país de la vela, en el club de la mentida i en l'entorn de la deformació de la realitat en ares d'interessos particulars. Un s'ha tornat un incrèdul reaccionari, a l'estil dels comissaris comunistes en l'antiga URRSS, dos(o més) anys de papanatisme institucional acaben per fer mella fins en les ments més fèrries.
Esta notícia dóna pàbul a tota classe de conjectures, quasi dos milions de títols nous són pecata minuta si els grans accionistes es donen colzades per a mantenir el seu ruïnós tros de pastís, de no ser aixína, massa fera per al poble. Tornem a les fàbules del Al-Andalus… o als magnífics contes colonials de Pere II el gran…
En este mes de Javierato(Gómez) hem assistit a la confirmació de moltes creences populars: hem llençat vuit mesos al fem, vam perdre un gran tren al juliol tirant a Vilallonga (era l'últim?), i el conseller delegat ha donat una lliçó de treball i professionalitat (tutelada i dictada, cal dir-ho tot) al president de les parcel·les. Altres aspectes a ressaltar de la roda de premsa posterior al consell ha sigut el lamentable paper interpretat pel cada dia més insigne florer presidencial, incapaç de contestar detalladament en una roda de premsa institucional i d'importància.
També hem assistit a la confirmació de la catadura moral de la qual fa gala(o practica) la burgesia empresarial valentina. Abans han vingut d'Alacant o Castelló per a aportar solucions que de València, terra de fanfarrons, on tots alardeen de lo que no són i amaguen el cap quan tenen que ser. Tres mesos en València són molts mesos, que l'hi diguen a Emery, en menys, ha conegut a dos presidents, a tres directors esportius… a un súper gestor…..
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
