Habemus? Ampliació.

Lloc per a l'especulació. Tres mesos queden per a la afamada assemblea on s'ha de votar i exposar la suposada ampliació de capital. Massa temps que sense dubte aprofitarà València sencera per a omplir dies i hores d'elucubracions acompanyades d'eloqüents supòstos. També tindran temps els de sempre per a omplir hores de ràdio amb afamats sermons espumosos en nom d'inculcar en les masses un patètic rebuig a l'ampliació, fantasma?. Són quinze anys d'experiència.. no Aniran a fallar ara?…

Com ha dit el nostre insigne florer presidencial, d'ací a Juny poden passar moltes coses, i més vivint en el país de la vela, en el club de la mentida i en l'entorn de la deformació de la realitat en ares d'interessos particulars. Un s'ha tornat un incrèdul reaccionari, a l'estil dels comissaris comunistes en l'antiga URRSS, dos(o més) anys de papanatisme institucional acaben per fer mella fins en les ments més fèrries.

Esta notícia dóna pàbul a tota classe de conjectures, quasi dos milions de títols nous són pecata minuta si els grans accionistes es donen colzades per a mantenir el seu ruïnós tros de pastís, de no ser aixína, massa fera per al poble. Tornem a les fàbules del Al-Andalus… o als magnífics contes colonials de Pere II el gran…

En este mes de Javierato(Gómez) hem assistit a la confirmació de moltes creences populars: hem llençat vuit mesos al fem, vam perdre un gran tren al juliol tirant a Vilallonga (era l'últim?), i el conseller delegat ha donat una lliçó de treball i professionalitat (tutelada i dictada, cal dir-ho tot) al president de les parcel·les. Altres aspectes a ressaltar de la roda de premsa posterior al consell ha sigut el lamentable paper interpretat pel cada dia més insigne florer presidencial, incapaç de contestar detalladament en una roda de premsa institucional i d'importància.

També hem assistit a la confirmació de la catadura moral de la qual fa gala(o practica) la burgesia empresarial valentina. Abans han vingut d'Alacant o Castelló per a aportar solucions que de València, terra de fanfarrons, on tots alardeen de lo que no són i amaguen el cap quan tenen que ser. Tres mesos en València són molts mesos, que l'hi diguen a Emery, en menys, ha conegut a dos presidents, a tres directors esportius… a un súper gestor…..