El dilema d'Unai Emery.

Torna la UEFA a escena, i els dubtes, que van quedar a l'espera des d'aquella agónica victòria en Gènova que va certificar la classificació de l'equip per a setzens de final de la competició, tornen a eixir del bagul. Dijous que ve Emery es trobarà de front amb el bou que ha de torejar si no vol perdre la titularitat de la banqueta de Mestalla.

Davant l'aparent incapacitat de rotar l'equip en nom d'una millor competitivitat i aprofitament de la plantilla en totes les competicions, caldrà esperar per a saber quina és la línia a seguir del míster en la volta de la competició europea. En lliga ha deixat més que clar que solament conta amb 14 jugadors, ara el dubte resideix en si va a continuar amb la fulla de ruta a Europa, o si va a posar el seu càrrec a disposició, deixant la UEFA en mans de la deessa fortuna.

La imatge que es done a Europa va a determinar, i molt, el futur pròxim de l'entrenador, ja que una caiguda idèntica a la de l'exercici anterior, deixaria, de cara a la graderia almenys, la figura del míster molt tocada. És deure i obligació per tant del club com institució, inculcar tant en el cos tècnic i plantilla, com en l'entorn, un discurs clar i ambiciós de cara a l'Europa League, l'únic títol amb opcions reals d'aconseguir en este exercici, i en els futurs.

El Sevilla fins al moment és l'únic club que ha sabut llegir a la perfecció la temporada, davant una lliga barata, s'ha llançat amb tot a per l'única competició amb opcions reals de conquistar, i encara que amb fortuna, que també juga, està a un pas d'aconseguir-lo. Europa ha de ser un clau al que s'ha d'agarrar el VCF per a recuperar galons i prestigi perdut. Almenys fins a quarts de final, el camí és assequible si n'hi ha voluntat. La massa social, i l'entitat, necessiten com l'aigua de maig, una onada d'il·lusió i esperança que li lleve de damunt les malves instal·lades en els cossos d'ambdós després de la seua travessia per la foscor.

El Bruixes i la UEFA, poden posar en evidència les carències del cos tècnic. Les formes mostrades en les seues dos temporades al capdavant de l'equip en les competicions complementàries, desperten molts dubtes de cara a un futur en Champions. Ni Emery, ni els jugadors i molt menys l'entorn, és ningú per a llençar al fem competició alguna, i molt menys aquelles en les quals tens opcions reals de lluitar per elles. Lluitar pel títol continental és una obligació. Ja no valen les excuses.