11 de juny 2013

Albelda i l'estupidesa

Doná un colp de ràbia en la taula a manera de comiat i abandonà la sala de premsa. Fernando Gómez Colomer va deixar el club sent el jugador que més vegades ha vestit esta samarreta un matí qualsevol en una ciutat esportiva buida. Ni un trist aplaudiment, ni una roina línia escrita, va plorar el seu adéu. Kempes va tardar 13 anys a rebre el seu homenatge – va haver d'organitzar-lo ell mateix – i ho va fer en un estadi dividit entre els que es passaren l'encontre corejant a Romario i els que afilaven els seus ganivets mentre planejaven l'assalt al poder. València sempre va ser més de matar als seus ídols.

Albelda tenia la possibilitat de restaurar l'insult que va patir Baraja, de fugir de la humiliació que li van cuinar a Marchena i de l'oblit menyspreable que van patir Rufete o Angulo; el futbolista que més títols ha guanyat amb este club. Però una vegada més va sucumbir al seu ego prenent altra decisió absurda, canviant una opinió ja presa que li haguera regalat dos mesos d'homenatge continu i la possibilitat d'assaborir un comiat que no va tindre ningú, d'anar-se com ha d'anar-se qui ha jugat més de 400 partits amb el seu equip i ha guanyat quasi tot el guanyable.

Massa acostumat a viure en el privilegi perpetu, i amb un entorn personal malaltís que només ha buscat aprofitar-se d'ell, ha llençat per terra qualsevol possibilitat de tindre un adéu digne. Ni un amistós perdut en l'estiu amb unes graderies despoblades de regal, ni un acte tancat en una sala on hagen més càmeres que persones, estan a l'altura del que mereix. Amb el seu repentí penediment ha deixat tirats fins i tot a aquells que més han lluitat per ell. Es va equivocar al pensar que el que sempre li va funcionar, la pressió exercida per la seua cort mediàtica, li valdria per a esborrar d'un colp un tour llagrimós anunciant el seu adéu “al 95%”.

Sempre fou conscient de que la seua estada en l'entitat durant els últims temps només responia a la seua condició d'amic íntim del poder regnant, a res més. Tingué la possibilitat de triar el seu adéu, i no va saber veure'l quedant-se en l'acomodament que atorga la seguretat de tindre al que mana menjant de la seua mà. Albelda ha comès molts pecats.. ha criticat en roda de premsa sistemes de joc que no li agradaven, des de 2005 va adoptar un discurs mediocre i conformista que va acabar minant l'actitud d'un equip que va deixar de tindre fam, i les seues renovacions sempre van portar polèmiques, conats d'incendi i declaracions desafortunades. Eixa complexitat és el que ho fa atractiu a la història, el que li dóna forma i substància. Quedar-nos només amb una de les seues facetes és parlar d'un personatge que mai va existir.

El temps anirà modelant la llegenda, despullant al jugador de les misèries adquirides en la quotidianitat fins deixar-nos al referent històric, al jugador dels 478 partits, al mig centre d'un equip de llegenda. Com sempre va ser. Ser contemporanis seu no ens dóna dret a inventar-lo d'una altra manera. Ni tampoc a negar-li el que li pertany per dret propi. La convivència genera friccions i opinions, que més gustoses o menys, no han de minar la seua fulla de serveis, com tampoc ho van fer en altres. D'haver sigut coetanis d'Eizaguirre – una desafortunada baralla amb Cubells van posar punt final a la seua etapa valencianista – Epi – un jugador que es va anar menyspreant al club que li va donar nom, fins i tot negant-se a celebrar el seu últim títol per una exagerada petició d'augment de fitxa – o de Gorostiza – qui arribà a jugar partits borratxo – haguérem sigut duríssims amb les seues actituds, fins al punt de buidar el relat del València CF de llegendes si ens deixen.

Agrade més o agrade menys Albelda s'ha guanyat el cel. Perquè el que quedarà d'ell no seran les nostres opinions, ni les nostres filies, ni fòbies, ni tan sols els seus pecats, sinó el que va fer sobre el verd i el que va representar sobre ell. La resta s'anirà quan ens anem nosaltres, i quan ens anem, el que hem opinat no li importarà a ningú. Albelda ja és un llegat per al valencianisme de hui i de sempre, i això no es pot canviar. L'única cosa que si podem fer és evitar que estes coses tornen a ocórrer, que jugadors com Baraja o Fernando es vagen per la porta del darrere, i que altres com Albelda no sàpien com ni quan han d'anar-se deixant-los que prenguen decisions que no sempre són bones per a ells. Fa falta institucionalitzar i protocol·litzar el final d'esta classe de jugadors per a no incórrer per enèsima vegada en un greuge a la nostra pròpia història.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Estoy 100 % de acuerdo. Que mal se escogen los tiempos en este club. De todas formas creo ke si Valverde hubiera continuado, Albelda seguiría otro año más.

Guillot, Waldo, Claramunt, Fernando, Giner, Robert, Tendillo, Ángulo, Rufete, Marchena, Penev.....

Marc ha dit...

Acostume a estar d´acord amb els teus plantejaments, però, ¿com es fa per a que no torne a ocórrer açò? Dóna la impressiò de que el VCF o l´entorn del jugador tenen la culpa del seu mal comiat, quan jo pense tot el contrari. Com passa amb totes les grans decisions d´esta vida, és un mateix qui les pren. Tan difícil és arribar com anar-se´n, i crec que ha sigut ell i només ell el culpable d´este adéu. Una llàstima, però és així.

THB ha dit...

No, per a mi la té el jugador. Però estes coses no pasarien si haguera un protocol definit.

Per exemple a Amglaterra quan un jugador fa 300 partits té un homenatge assegurat e instantani (es un dir lo de instantani), dona igual si dura tres anys més o vint o si no torna a jugar, el fan.

Anònim ha dit...

como se ha comentado, le han sobrado unos cuantos años, agarrado a un puesto que no le correspondía por nivel -recordad que es uno de los jugadores que más cobraba de la plantilla-, daba pena verlo, en muchos partidos parecía un cono, y cuando no jugaba con alguien de suficiente nivel a su lado que le deshaogara del balón, se notaban sus limitaciones técnicas en cuanto a dotes organizativas y precisión en el pase que no fuese hacia atrás.

Lleva unos cuantos años siendo una rémora, y no sólo deportivamente, sino que extradeportivamente, endiosado como está por unos cuantos feladores que trabajan en medios de comunicación, ha hecho mucho daño al club y ha contribuido a la desestabilización de un club que ya es complicado de por sí.

Sin duda, el no saber retirarse a tiempo y el egoismo y la falta de ambición que le han caracterizado en esta (prolongada) última etapa, debería suponer una losa para cualquier (buen) aficionado al fútbol que siguiera al Valencia con cierta asiduidad. De todas formas, supongo que algunos ya se encargarán de que sea recordado como una leyenda, mintiendo o falseando la "realidad", evocando al "sentimiento valenciano y valencianista", algo de lo que Albelda precisamente, ha andado cortito. Se me ocurren jugadores como Baraja, Ayala, Claudio López, Mendieta, Carboni, etc. que para mí han hecho más por el club que Albelda.

La trayectoria del de La Pobla Llarga ha sido más longeva, ¡pero a qué precio!

Anònim ha dit...

amigo desme, por en que vez de ironizar sobre el supuesto amañó del Levante no hablas de que tu amado Salvo ya ha dicho que no pagará el préstamo en agosto...y por tanto la GV volverá a poner dinero para que no desaparezcais? eso no te interesa??

THB ha dit...

Que cacao,, que la fundación pueda o no pueda pagar no tiene ninguna repercusión, ni afecta en nada, al VCF y su desaparición. A lo otro eso lo dijo desde el primer dia, y en ello están.. Intentando refinanciar el credito a largo plazo.

PD: muy fan de que contestes un tweet dejando un comentario en el blog.

Unknown ha dit...

Hola,

He podido acceder a su web desmemoriats.blogspot.com. Me ha parecido muy interesante y con muy buen contenido. Debido a que dispongo de un blog con temática similar al suyo: http://www.profesorapuesta.blogspot.com/, me gustaría poder intercambiar enlaces contigo.

Espero su respuesta y sobre todo que mi blog sea de su agrado.

Si le interesa puede ponerse en contacto conmigo a través del siguiente email: profesorapuesta@gmail.com

Saludos cordiales,

Joan Campomar

Anònim ha dit...

Per l' anonim del 13/06/13 a les 22.59 si nos dejaran comprar acciones a la gente de la "calle" no correríamos peligro de desaparecer. ¿O crees que el VCF en 4 años no hubiera sacado el dinero público que pusieron? para vergüenza del Valencianismo por cierto.preguntate estas cosas antes de hacer el ganso, que nosotros al menos no hemos entrado en concursos de acreedores y más pronto o más tarde (como los Lannister) siempre pagamos nuestras deudas.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...