27 d’abr. 2012

El preu de perdre els valors

L'error és creure que no hi ha error. L'error és viure pensant que l'errat és qui et diu que estàs errant. L'error és viure sense saber on estas vivint. L'error és trair els valors d'una institució llegendària per ensomiacions de dos addictes a un futbol fútil, inventat per a talents que mai vas tindre, ni mai tindrás, sustentat per qui creu viure dins d'un joc de consola sense aportar valor afegit a una plantilla limitada, d'aquells que limiten a un grup que de per si ja té límits. Errar és persistir en un model vacu, sustentat en el culte a una personalitat mediocre cimentada en models d'altra època, passats, que van alletar la decadència i que agonitzen per viure allunyats del temps en el qual van nàixer. Cal eradicar la marca Hacendado, regressar a les arrels, a la personalitat, a l'empleat que aporte valor afegit, al dirigent amb estudis superiors. A ser un club amb orgull i amor propi.

Cal acabar amb fitxatges-traspàs, cal demanar responsabilitats per Parejo, posar fi a l'estada de qui creu en jugadors blanets de regats demagògics i escasa empenta, en qui fitxa a un talent amb més "serà" que "és" per l'anhel de guanyar rendibilitat en uns anys. Cal tornar a asseure les bases d'un projecte guanyador des de la impressió de valors espartans, cal començar a contractar a aquells que van créixer bevent biberons de sang, aixafant Geypermans i arrancat caps a les Barbies. No es pot seguir jugant al PC Futbol, a la imitació obscena d'un Barça que va arribar per a destruir als oprimits per un productor boig. Cal exterminar a tot aquell que pregone laterals ofensius, que agrade d'un futbol que soles va portar mediocritat i derrotes a un València alimentat per la lluita i el sacrifici. Cal acabar amb el model que vol jugar amb Messi tenint a Piatti, amb Xavi tenint a Tino Costa. Cal acabar amb centrals com Víctor Ruíz i amb qui els van fitxar.

Cal preguntar per què Ayala i Pellegrino van costar sis vegades menys que els actuals titulars de la reptaguàrdia. Per què són tres vegades més cars Piatti i Pablo Hernàndez que Vicente i Rufete. Per què vas invertir set milions en Parejo quan Baraja et va costar 12. Cal acabar amb el malbaratament de fitxatges que arriben disfressats de producte financer, de traspassar jugadors de la pedrera sense haver tingut l'oportunitat d'equivocar-se en el primer equip. Cal construir una història nova amb generals nous, cal tornar a construir les muralles del club amb els materials que sempre ho van fer fort, amb scouting, encert, i enfocant el model cap al rendiment esportiu com precursor de la recuperació econòmica, i no al revés.

Cal acabar amb la dictadura de la mentida, amb el regnat de l'excusa, amb la tortura de la llàstima. Cal començar a buscar líders, i si per a això cal assaltar per les armes el palau reial, s'assalta. Cal acabar amb les beques, amb el màster avançat per a novençans engominats amb bona premsa. Cal posar fi a la contractació d'entrenadors de moda.

Hem de tornar a ser el València CF, i el València CF és, va ser i serà ordre, disciplina, rigor i lluita. Qui traïsca eixos valors bàsics hauria de ser cremat en la foguera per traïció. Ja està bé !!!!

8 comentaris:

cheblogvalencia ha dit...

Hi ha que lluitar per a que torne el Valencia que tots volem. Será dificil, haurem de protestar contra moltes veus de mediocritat, pero si no ho fem, anirem cap a baix sense fre. Podem posarde ja a demanar explicacions i a demanar un equip guerrer per l'any que ve, estigam en Champions o no que no se dedique a fer el gandul i a fer riure, que torne a donar por als grans.

Mónica Verdú ha dit...

no se puede explicar mejor. Óle para el escritor del texto. Basta ya de cuentos chinos y de falsos entrenadores. Queremos más Mistas,Rufetes,Ayalas,Barajas,Aimares,Djuckics,Cañetes y demás jugadores que hicieron GLORIOSO A NUESTRO VALENCIA C.F.AMUNT SEMPRE!!

Luis Salvador ha dit...

Grandíssim. Com sempre, tota la raó. Això sí, ells (Llorente & cia) a la seua.

Salva Alborch ha dit...

Como casi siempre tienes toda la razón y pones el dedo en la llaga. Un club no puede vivir renunciando a su ADN y sus más elementales señales de identidad.

Eso sí, tampoco hay que ignorar un cierto factor suerte que envolvió aquel glorioso ciclo 99-04.

Recordemos simplemente que el mejor entrenador que he conocido en mi equipo, el Sr.Benítez, vino tras 5 o 6 negativas de entrenadores como Mané o Bianchi que yo al menos no me atrevo a decir como hubieran gestionado aquel grupo.

Aimar vino para acallar críticas tras 3 derrotas consecutivas entre diciembre y enero y de no haber sido así seguramente jamás habría sido fichado en aquel mercado invernal. Y que decir del gran Baraja....si se hubiese fichado a Makelele, como era el deseo de presidente y entrenador, jamás hubiese vestido la camiseta del Valencia. No ignoremos eso....

THB ha dit...

si, però no es tracta d'això, és tracta de recuperar el rumb, no de guanyar champions.

Alejandro Monleón Fuentes ha dit...

Mucha razón. Es hora de que el club, despues de tanto exigirnos, nos dé algo a cambio. Equipo competitivo y acabar el estadio.

Jorge Roca Lopez ha dit...

Molt bon article sols, si em permets crec que al valors que mai deuen faltar al VCF com tu be has dit, ordre, disciplina, rigor i lluita, sempre deuen d´haber dos gotetes de calitat.

THB ha dit...

qualitat has tingut sempre. Entre Albeldes i Ayales sempre han hagut Barajes, Vicentes , Solsones...etc

Ara no tens falta de qualitat (contextualitzant la merda de lliga que jugues), tens falta d'altres coses.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...