Cor i ànima de City Ground

Molt s'ha escrit sobre l'amor cap a uns colors, sobre la passió que alça en les persones el futbol i lo que estes estan disposades a fer per per un club. Però han estat pocs els quals han dedicat tota la seua vida a un equip, fins i tot renunciant a l'amor per això. Stuart Astill (63 anys, natural de Sandiacre, Derbyshire, Anglaterra) Complirà el pròxim 29 de Desembre 1500 partits seguint al Nottingham Forest. Un titul que no és qualsevol cosa. Este enginyer jubilat ha assistit a tots i cadascun dels partits del seu equip des de fa més de 40 anys. Allà on han anat els reds, trobaves al vell Stuart en la graderia, abillat amb la seua vella bufanda, esperant impacient el xiulet inicial.

La família Clough i el cognom Astill han estat units des de sempre, fins i tot abans de que ambdós clans conegueren l'existència dels uns i dels altres. En l'hivern de 1956, quan regressava a casa amb el seu pare després de presenciar un partit del Derby County, es va creuar amb un grup d'amics. El seu destí, City Ground. Els enfervorits supporters rojos van convèncer al senyor Astill per a què deixara al seu fill acompanyar-los. Eixe 11 de Novembre del 56, canviaria per a sempre la vida del nostre protagonista. Aquell encontre va enfrontar al Forest Vs el Middlesbrough, amb resultat final de 0-4. L'autor de tres dels quatre gols que van pujar al marcador serien obra d'un desconegut Brian Clough.

55 anys després d'aquell partit que va captivar per a sempre a Stuart, coincidint amb el partit 1500 com a seguidor del Nottingham, un dels fills de Clough, ex-jugador local i un dels máxims golejadors en la història del club, Niegel, s'asseurà en la banqueta de City Ground com a entrenador dels carners en l'enèsim derby del comtat. L'amistat que va unir als Astill amb la família Clough va nàixer en 1978. L'únic aficionat que viatjà a totes i cadascuna de les epopeies del Forest en la copa d'Europa, va arribar a entaular un amistat personal amb Cloughie.

Una relació estaña que va unir a seguidor i entrenador. Caràcters contraposats, encara que Astill conta de Clough que era tan fanfarró com bona persona. Recorda una freda nit de Febrer del 79, després de celebrar en la cantina el triomf del Forest en una eliminatòria europea: “Brian va abandonar la reunió preocupat per la reacció de la seua dona si arribava més enllà de les 11 a casa” Relata. Hores més tard, Stuart va trobar el cotxe de l'entrenador amb les llums enceses i les portes obertes abandonat en un carrer a la una de la matinada. Quan va acostar-se pogué veure al mític preparador anglès eixir d'un orfanat local acompanyat de dos xiquets. “Eixe cap de setmana, mentre esperava l'autobús de l'equip en les portes de l'estadi, van aparèixer comandant l'expedició el dos xavals.” Aquell partit ho presenciarien asseguts en primea fila, darrere de la banqueta. Com ho feren centenars després d'ells. “Ningú va conèixer este fet mai, excepte el club i les encarregades del centre de menors, Cloughie era molt discret amb tot allò que no tenia que vore amb la seua vida professional, el seu personatge dissuadia als curiosos.”

1500 partits de lliga viscuts en primera persona tant de local com de visitant. Encara que no duu el compte dels encontres de la FA CUP als que ha assistit, el senyor Astill admet que des de 1966 no s'ha perdut cap de la competició més antiga del món. La seua passió li ha dut a conservar en el seu modest domicili de Nottingham un autentic arxiu històric de tots i cadascun dels partits que ha vist. Tant és així, que en 2002 va començar a col·laborar amb el Nottingham Evening Post, el periòdic local, administrant estadístiques, redactant relats històrics, i acompanyant a l'equip amb una passe de premsa per a cobrir els partits, ja que la seua pensió i els alts preus de les entrades, no li donen per a seguir acudint als estadis.

Encara que no ha estat tot de color de rosa per al aficionat més famós de les illes. Va Poder complir el seu somni de presenciar tots i cadascun dels encontres del seu equip una vegada es va independitzar gràcies al seu treball en la companyia britànica de ferrocarrils, ja que els empleats no pagaven bitllet, permetent-se poder viatjar per tot el país gratuïtament. Soles s'ha perdut dos partits en tota la seua vida. Un d'ells va ser a causa d'una boda (1972 davant el Sheffield), el segon per culpa d'una operació d'hernia (1973 Preston). Este vell seguidor presumeix d'haver estat en tots i cadascun dels estadis dels 93 clubs professionals d'Anglaterra.

En 1984 el Luton Town va prohibir l'accés als seguidors del Forest a les seues instal·lacions (entre molts altres de diferents equips) per a evitar disturbis. El Luton va obligar a Astill a fer-se soci per a poder veure el partit. Més recentment, en el sempre perillós estadi del Millwall, després de la prohibició expressa del club als seus aficionats per a que no viatjaren a Londres, Astill va tindre que abandonar la tribuna de premsa, ja que la seua afamada condició de supporter va estar prop de causar-li problemes.

Romàntic on els haja, no soles té lloc en el seu cor per als reds. A pesar de la seua militància, va acompanyar al seu pare a l'estadi del Derby fins que este va morir en 1989. La seua filiació no li ha permès gaudir d'una vida plena. Mai ha pogut consolidar una relació sentimental amb dona alguna per culpa del futbol. Com una paradoxa, la graderia de City Ground fa 12 anys li va retornar l'amor que tantes vegades va perdre en ella embolicat en cos de dona. Ara, acompanyat de la seua novia, compartint passió per uns colors, contínua viatjant amb l'equip als seus 63 anys, esperant que l'edat i la salut no el retiren de la circulació abans d'hora.