29 de juny 2010

Col·lecció Ballsaal.

Sempre s'ha dit que hi ha gent per a tot, fins a per a comprar un manyoc de pèl de Rudi Völler. Eixe és soles un dels curiosos objectes que es mostren en la web de Ballsaal, una recopilació de relíquies dels mundials que se'ns presenta com museu popular de la FIFA, a l'espera de que l'organisme oficial trobe l'ubicació perfecta per al seu, la seu valenciana del qual va quedar perduda dins de la corruptible trama encapçalada per Ángel María Villar.

La copa amb la qual
Pele va beure whisky per a celebrar el seu primer èxit mundialista a Suècia o la col·lecció de xeringues amb les que el professor Franz Loogen vitaminá als amateurs futbolistes alemanys en la final de 1954 són alguns dels objectes més sinistres que es poden trobar. Potser el menys extravagant siga el manyoc de pèl que conté la salivada que va patir Rudi Völler en la copa del món de 1990 per part de Frank Rijkaard. Per dos vegades el talentós holandès va regar la cabellera del tanc alemany, una d'elles amb regal, del qual soles va poder desprendre's una vegada en el vestuari gràcies a l'ajuda d'unes tisores.

Algú recordarà el mundial del 82, el de
naranjito, per a molts el més freake de tots els temps. Aquella vesprada en Pucela on un sultà va paralitzar un parit dóna fe d'això. Patrick Battiston va protagonitzar , possiblement, el major esglai d'aquella copa del món. Un xoc contra Schumacher, porter alemany, en el partit disputat en l'actual Ruiz de Lopera, li va ocasionar el trencament d'una vertebra i la perduda de diverses dents. On anaven a estar semblants espècimens si no és en la col·lecció de Ballsaal?. La topetada li va valdre al guardameta una targeta groga, un esglai i uns mesos de constants amenaces de mort per part dels seguidors francesos.

Tampoc es just vendre la col·lecció de relíquies com una cosa escabrosa, també conserva medalles, la gorra de
Yashin i fins i tot un tros de la porteria en la qual es va marcar aquell gol fantasma en la final de Wembley en el 66. Però si es de veres que lo que diferencia esta col·lecció privada de tantes altres són les rareses que atresora.

Un dels objectes més graciosos que es pot trobar és el pendent d'una de les amants de
Cruyff, o això es va dir en el seu moment per part de la premsa. Després de la victòria davant Brasil en el mundial del 74, i la posterior classificació per a la final de la copa del món, per primera vegada en la història dels tulipans, es va muntar una festa , una gran festa, en la qual van tindre cabuda tota classe de senyoretes. Una foto del moment va anar a parar a la premsa holandesa, que va descriure amb gran atií l'ambient que es vivia en el jardí d'un apartat xalet de luxe: “Alcohol i dones nues en la celebració de la selecció holandesa”.

La dona de
Johan va cridar airada a l'endemà a l'hotel amenaçant amb el divorci si el seu idolatrat marit havia ossat caure en les arpes de la luxúria. El jugador sempre va ser un sant, fins que una intrèpida netejadora va trobar entre les sabanes del talentós davanter, el pendent d'una famosa pèl-roja, model alemanya, present, com es pot comprovar en les fotos publicades, en la festa.

Encara queda molt per a conèixer que estrany objecte recalarà en esta col.lecció com representant del mundial de
Sudàfrica, però el que si sabem és que en 2006, en l'estadi del Colònia, Stephen Appiah es va deixar oblidat en la seua taquilla un ninot de vudú amb el qual pretenien imposar-se a la selecció Txeca.

La peculiarirdad d'este invent resideix en la seua exposició. Estos dies es pot visitar a
Alemanya, ultima seu mundialista. Dins de quatre anys tocarà Sudàfrica, mentre la copa del món s'estiga disputant en altre lloc. Qui sap si en el futur el bigot de Soler , la calba de Llorente o l'amortització de Fernando acabaran en una col·lecció privada tan peculiar com està. Este VCF dóna per a això i molt més.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...