Un partit perfecte.

Ni els més vells recordaven ja un partit de tant de calat com el realitzat en la nit del diumenge en el Regne de Navarra. Un equip que es va mostrar sòlid i madur des del primer minut d'encontre fins a la seua finalització, temperant a conveniència les pautes del joc sense caure en les tretes que interessaven al rival.

Encara que els fantasmes del passat, en el gol osasunista, van fer acte de presència. A manera de recordatori, per a advertir-nos a tots que encara queden moltes coses per millorar, i que açò per molt bé que vaja, no és més que el principi.

Després d'abandonar dels postulats kamikazes que va portar Emery via Almeria, probablement el d'anit fora el partit de més alt nivell vist a este equip des de fa molt. La maduració d'un canvi de rumb que a la llarga portarà moltes més coses positives que aquell anàrquic discurs que no fa tant, ens exasperava.

Tal és la consagració del canvi, que fins els experiments, ! Per fi !, li ixen bé al bo d'Emery. Antany, amb laterals a peu canviat juntament amb els interiors, i el doble pivot defensiu, haguera acabat en desastre nacional, com exemples de sobra n'hi han d'això, però anit, tot va ser diferent, des de l'actitud de l'equip, beneïda siga, fins a la disposició tàctica, l'equilibri i el treball que no fa molt brillaven per la seua absència, ara, com el pa Bimbo, ho aguanten tot. Com ho feia en temps de Mari Castanya.

Com guinda al pastís, ressuscità algun mort. No soles cal ressaltar lo prim que està Villa, que ho està molt més que altres temporades, sinó la de molts altres jugadors, entre ells la del 6. Una millora física global que ajuda molt, i més ho farà en els trams decisius de la temporada, allà pel mes d'Abril.

Però per a reivindicacions les de Marchena, un home defenestrat per la cofràdia mediàtica per no agenollar-se davant el líder. Un jugador que amb permís de Banega, és el millor peloter no ofensiu de la plantilla, demostrant, com ahir, i com ho va fer en altres èpoques, que també sap distribuir joc. A diferència d'altres, el sevillà no té cort mediàtica que li brinde campanyes a mesura, ni ho traga baix pal·li en habituals passejos mediàtics al primer bon partit que realitze. Marchena no mereix renovar, i si es tèrcia, serà venut, per roin.

Com entrem en setmana de beatificació publica i desvergonyida, encara que hui no siga dia, ni moment, cap destacar-lo. A vore quan d'una vegada per sempre, entre tots, donem normalitat a les coses, deixant de costat venjances personals i avantatgismes populistes a la mínima que Albelda faça bé el seu treball. Perquè no solament estem alimentant la divisió, i de rebot donant raons als postulats anti-Albelda, sinó que estem menyspreant a tots aquells jugadors que també es deixen la pell en el camp i signen trajectòries impol·lutes. Tant el sexe oral, com la bilis, millor en la intimitat.