La Raülització d'Albelda.

És una miqueta estrany llegir en mans d'aquells que s'han passat la vida lluitant contra el segrest de la selecció i criticant les obtuses campanyes mediàtiques llançades des de la capital en pro d'un jugador, fer el mateix que tant han criticat, sense ruboritzar-se gens ni mica, que acabes per pensar que fan gala d'una idolatria més pròpia de la plaça d'orient que del temps present. Això pensant bé, perquè potser, ho fan per motius molt terrenals.

Ens han tret en portades exigències mundialistes per a un jugador el motle del qual es va trencar fa molt. Resulta fins a còmic. No ja per la desvergonya amb la qual s'actua, sinó per utilitzar al jugador com arma política en nom d'un interès personal.

Es van tapar un poc, però ara actuen a pit descobert i sense ruboritzar-se per molt ampli que resulte el ridícul. Te un passe que te venguen liderats prematurs vinculats a la reaparició del sis, fins es tolera tapar les seues vergonyes en partits com Mallorca (3-0) o Numància (2-1) desviant l'atenció cap a qualsevol objectiu assolible.

Qualsevol forani que es creue amb tal demanda tindrà tot el dret del món ha formar-se una opinió negativa del nostre entorn. Ja que diuen parlar en nom del valencianisme. El triomf de la selecció va ser trencar amb el passat, oblidar el muscle i la fúria per a evolucionar cap al toc i la distinció, un món prohibit per a un jugador com Albelda. que pinta un tipo com ell, en un futbol com eixe?.

No comprenen que amb la seua actitud li estan fent un flac favor al jugador, l'hi ho estan fent des del principi, amb o sense el seu consentiment, en qualsevol de les dos vies existeixen els suficients motius, negatius tots ells, per a adonar-se que urgís pressionar el botó de stop.

Encara que tractant-se d'una història de traïcions, venjances, amors i odis, lo probable és que estiguem condemnats a patir, sense dret a protestar, campanyes de tot tipus, per molt burlesques que resulten. Són capaços, sinó, dóna'ls temps, de reunir el suficient valor com per a tramitar davant la santa seu la beatificació del xic. !Amb eixos amics, per a què necessita Albelda enemics!.

I com açò tracta d'un negoci més lucratiu que el marcat en les seues professions, per a què perdre el temps en parlar i realçar d'allò que de veritat interessa. Mentre d'un narren els gols que fica en un futbolin, no es posa l'accent en Navarros, Dealberts o Mathieus, jugadors en franca progressió que freguen la perfecció en cada partit que disputen. Estos mai contribuiran a la victòria, ni a l'èxit, per molt que facen, eixe espai de distinció està reservat en exclusiva. I previ pagament del seu import.