Nova planificació germana.

La tecnócrata Europa escapa de projectes públics de sobre costos desmesurats que aporten poc a la funcionalitat i disfrute de la pròpia ciutat i els seus veïns. No viuen del turisme, sinó de la indústria, i la seua política municipal o regional és antagònica a la planificació dels països càlids, on solen dur-se a terme plans urbanístics pensant exclusivament en el turista i no en el ciutadà autòcton.

En un d'eixos ademans de planificació en busca del disfrute i de la rendibilitat local trobem casos curiosos com els que estan tenint lloc en les ciutats de Düsseldorf (615 mil habitants) i de Leipzig (590 mil). Històrics e importants enclavaments econòmics i polítics que fa molt que van perdre el seu pes i representació futbolística a Alemanya. El mundial de 2006 els va servir d'excusa per a iniciar un pensat i mesurat projecte per a retornar als seus principals clubs al lloc que els corresponia.

El Zentral-Stadion de Leipzig va ser una de les seus del mundial del 2006, construït amb participació publica i amb capacitat per a més de 48 mil espectadors. Una obra costosa i emblemàtica que necessita un ús continuat, no n'hi ha prou amb omplir els gèlids caps de setmana del est amb espectacles d'esport extrem i esporàdiques proves d'atletisme, la rendibilitat del coliseu a llarg termini perilla.

Després de la caiguda de la RDA el Lokomotiv Leipzig va entrar en barrena, el 6 vegades campió d'Alemanya va desaparèixer en l'estiu de 2004. L'interès de la companyia Red Bull en donar el salt a una gran lliga i la necessitat de la major ciutat del est de retrobar-se amb el futbol professional va fer que s'uniren creant una societat que va servir per a desbloquejar els centenars d'impediments que estava trobant la multinacional austríaca per a instal·lar-se en el país.

En l'estiu de 2009 naixia el Red Bull Leipzig després de l'adquisició d'un modest club de la quinta divisió alemanya establit en un dels barris obrers de la ciutat. Un mesurat pla amb el consentiment i patrocini de les autoritats municipals i regionals que té com objectiu, no solament crear ocupació obrint una planta de producció en la regió, sinó situar a la ciutat en la Bundesliga en un termini de 6 anys (just les categories que separen al RB Leipzig de la Bundesliga). De moment la fulla de ruta està eixint a la perfecció, en l'actualitat el RB es lider del seu grup en la V divisió, amb sols 1 empat com nota negativa en les 12 jornades disputades fins al moment.

Un cas similar ho trobem en l'altre costat. El Fortuna Düsseldorf és un dels conjunts més representatius de la tradició balompédica germana, un de tants clubs clàssics que no els va sentar res bé l'obertura del mercat internacional. Després de passar diverses temporades passejant en el futbol amateur (va militar en la quinta divisió, la regional nostra) està protagonitzant un dels creixements més espectaculars a Europa. La construcció de LTU-Arena en 2005 va ser el colofó a la remodelació i regeneració de l'entorn colindant a l'aeroport internacional de Düsseldorf.

L'estadi conta amb capacitat per a més de 50 mil espectadors. L'emblemàtic club de l'oest, finalista de la recopa del 79 davant el Barcelona, està vivint una segona joventut. En el seu historial més recent figuren dos ascensos consecutius, i té pinta que pot viure un tercer, ja que està situat en el tren de cap de la categoria de plata del futbol alemany, marcant un inici de campionat que ha trencat tots els registres golejadors existents fins al moment, superant fins i tot la mitjana golejadora del Barcelona de la temporada passada en el primer terç de campionat.

Encara que per a rècords l'establit la passada campanya, on va arribar a congregar a 42 mil espectadors en el seu estadi per a viure l'ascens de categoria, un rècord mundial d'assistència en categories inferiors, que fulmina l'aconseguit per la Fiorentina en 2003 amb 36 mil espectadors en la Sèrie C2. L'afluència mitja esta campanya en la 2.Bundesliga supera els 35 mil espectadors per partit.