3 de nov. 2009

Puc discrepar?




















Ahir, de casualitat, confesse no ser oient, ni habitual ni espontani, vaig sintonitzar per error la 92.0 (Las Provincias Ràdio), i en escassos 3 minuts que restaven de programa, vaig poder escoltar per primera vegada des de l'arribada messiànica de Llorente discrepàncies a la seua gestió. Si és que se li pot titllar de gestió lo poc realitzat fins al moment.

Tan pocs minuts van ser suficients. Pareix que el medi citat aprèn dels seus errors i ja no es llança als braços del líder de torn gratuïtament, com va fer amb Soriano. Poc han après els companys d'ones (i lletres), ja que els altres continuen feliçment de cortesans fidels. Obviaré qualsevol comentari sobre subvencions del règim a certes sucursals dirigides per un aguilucho.

Parlem del Senat. Llorente, reconegut neòfit futbolístic, ha volgut, desafortunadament des del meu punt de vista, envoltar-se de certs jugadors en una espècie de consell esportiu, amb el qual temperar la parcel·la. Sincerament preferiria que el citat consell haguera sigut composat per Fernando, Unai, i per gent relacionada amb el futbol i sense implicació directa en el club. Guillot, Mestre o Saura, aportarien molt més que un grup de jugadors amb l'ego més que pujadet de to.

Esta mesura no pot més que suposar la restitució de velles prebendes i privilegis que es creien perduts per part dels senadors que Llorente ha tingut a bé cridar-los a la seua falda. Què creuen que diran dits senadors del tècnic en cas que el rumb de l'equip no siga positiu, o si no comulga amb el seu acomodament personal?. Unai està venut. Si les divisions van matar a este equip, tornar a donar distingos als mateixos que antany es van erigir en malignes, és tornar a caure en els mateixos errors.

Que siga tot per a bé. Però malament faria mister Llorente si pren les opinions del senat com dogma de fe. Tots coneixem lo interessares que poden arribar a ser les opinions d'estos, i l'òrgan de pressió que pot suposar cap al club la restitució del poder perdut per certs capitosts del vestuari. tornarem a les renovacions a la carta, a entrenadors triats a dit o mantinguts per acceptar els capritxos del vestuari?… tant camí recorregut per res. En el passat, Llorente ja va aplicar allò de "yo te doy, tu me das".

Tant a ell, com al club, li faria més be (i més falta) un senat composat per catedràtics en economia, per gestors de primer nivell, i per algun empresari reputat.

2 comentaris:

Paco Polit ha dit...

Te aseguro, amigo, que si escuchases a menudo verías que la teoría del palo y la zanahoria se la aplicamos a todo el mundo: el que la cague, palo; el que lo haga bien, zanahoria.

Un saludo!

Juan Al ha dit...

Eso del senado no deja de ser otra cortina de humo de los que mandan pero no solucionan problemas

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...