Un dia de Maig de 1950

Diuen els vells que probablement este partit va ser el millor que ha viscut Mestalla en la seua dilatada història. Davant, dos equips de l'època, aquell Athletic, que era l'Athletic de veritat, i un València herència de la davantera elèctrica que es va vore privat de sengles títols de lliga pel Barcelona de Kubala. Aquella època d'inici de dècada va poder i no va ser l'inici d'un nou temps de triomfs. L'història sempre capritxosa va voler posposar la glòria valencianista moltes dècades, massa. Aquells inicis dels 50 ens va donar un València que arribava però no rematava.

Esta semifinal de copa contra l'Athletic de Gainza i Zarra va ser apoteòsica. Després d'una derrota per 4-0 en San Mamés, ningú imaginava que una setmana després, el vell camp de Mestalla presenciaria el major encontre de futbol que fins eixe moment havia vist. Aquell 24 de Maig de 1950 el València es va retirar al descans amb un 3-0, i a pesar que en la represa Zarra amargara la festa amb 2 gols en 15 minuts, aquell equip comandat per Puchades assoliria la gesta de tancar el partit amb un 6-2 que deixava les espases enlaire per a la pròrroga.. Tres van fer falta, al final la major qualitat en la davantera dels bascos va determinar el 6-3 amb el que es va tancar la semifinal de copa.

Aquella semifinal, coincidiren tots, va ser qualificada com la final avançada de la competició. Ja que els bascos es vorien les cares amb el Valladolid en la final de Chamartin, donant bon compte dels castellans. Els enfrontaments en la copa entre l'Athletic i el València sempre han marcat historia, negra per als nostres interessos. Recordem aquell trieni negre de finals consecutives perdudes, les quals dos d'elles varen ser davant els lleons. Peró la revenga també seria dolça, amb aquella final guanyada pel VCF per 2-1 en 1967 davant un Athletic que aplegà invicte a la final.

Aquella era la copa de veritat, amb dos equips autèntics, amb totes les lletres. Delecten-se amb la crònica del Mundo Deportivo.