El dilema d'Unai Emery.

Torna la UEFA a escena, i els dubtes, que van quedar a l'espera des d'aquella agónica victòria en Gènova que va certificar la classificació de l'equip per a setzens de final de la competició, tornen a eixir del bagul. Dijous que ve Emery es trobarà de front amb el bou que ha de torejar si no vol perdre la titularitat de la banqueta de Mestalla.

Davant l'aparent incapacitat de rotar l'equip en nom d'una millor competitivitat i aprofitament de la plantilla en totes les competicions, caldrà esperar per a saber quina és la línia a seguir del míster en la volta de la competició europea. En lliga ha deixat més que clar que solament conta amb 14 jugadors, ara el dubte resideix en si va a continuar amb la fulla de ruta a Europa, o si va a posar el seu càrrec a disposició, deixant la UEFA en mans de la deessa fortuna.

La imatge que es done a Europa va a determinar, i molt, el futur pròxim de l'entrenador, ja que una caiguda idèntica a la de l'exercici anterior, deixaria, de cara a la graderia almenys, la figura del míster molt tocada. És deure i obligació per tant del club com institució, inculcar tant en el cos tècnic i plantilla, com en l'entorn, un discurs clar i ambiciós de cara a l'Europa League, l'únic títol amb opcions reals d'aconseguir en este exercici, i en els futurs.

El Sevilla fins al moment és l'únic club que ha sabut llegir a la perfecció la temporada, davant una lliga barata, s'ha llançat amb tot a per l'única competició amb opcions reals de conquistar, i encara que amb fortuna, que també juga, està a un pas d'aconseguir-lo. Europa ha de ser un clau al que s'ha d'agarrar el VCF per a recuperar galons i prestigi perdut. Almenys fins a quarts de final, el camí és assequible si n'hi ha voluntat. La massa social, i l'entitat, necessiten com l'aigua de maig, una onada d'il·lusió i esperança que li lleve de damunt les malves instal·lades en els cossos d'ambdós després de la seua travessia per la foscor.

El Bruixes i la UEFA, poden posar en evidència les carències del cos tècnic. Les formes mostrades en les seues dos temporades al capdavant de l'equip en les competicions complementàries, desperten molts dubtes de cara a un futur en Champions. Ni Emery, ni els jugadors i molt menys l'entorn, és ningú per a llençar al fem competició alguna, i molt menys aquelles en les quals tens opcions reals de lluitar per elles. Lluitar pel títol continental és una obligació. Ja no valen les excuses.

Parlem de Canal Nou.

Que ha passat en RTVV?. Encara que incomprensible, era preferible antany, quan tenies que esperar diversos minuts per a poder informar-te de l'actualitat del VCF a través de la TV publica, atenent amb indiferència les notícies de Xavi Rubert, el Vila-real i el seu impost revolucionari executat per Valmor. Era preferible, encara que incomprensible que el 4,5% d'aficionats del Vila-real tingueren preferència sobre el 78% de seguidors del VCF, a nivell autonòmic, segons dades del CIS.

Lo dels últims mesos, coincidint amb el nou director de la tv publica, arriba a ser delirant. Un torrent d'entrades de diversos esports, entremesclades entre si, de la Formula1 al Vila-real, d'este a la copa Amèrica, i dels vaixells al VCF, sense oblidar-nos de la sempre present píndola madridista, arribada sense avís i a traïció a un informatiu que passa olímpicament del líder de la segona divisió, valencià, per a donar espai a un equip al que li sobra repercussió mediàtica, tot, amb l'única finalitat de marejar a l'espectador.

A tal punt a arribat l'informatiu, que el seu esquizofrènic minutat ha convertit els esports en un caos organitzatiu, finalitza la seua tortuosa irrupció en la pantalla sense complir la seua principal funció, la d'informar. Al final no saps si el VCF va a jugar en un catamarà el seu pròxim partit, si Villa ha fet els millors temps en els entrenaments lliures de la Formula1, o si Cazorla ha demandat al Oracle per no voler fer una regata en el Madrigal.

Pagaria per tindre en les meues mans els gràfics d'audiència de l'espai, el més vist de l'informatiu i de la pròpia cadena durant dècades, i comparar-los amb els últims temps. Si la precarietat de l'informatiu és gran, ( recomane deixar de veure'l, no vas a perdre't res, i molt menys informar-te d'alguna cosa) la mutilació de Minut a Minut, altre espai destacable de la graella de RTVV des de la seua creació, també és digna d'estudi. Curiosament, el dos, coincideixen en lo caòtic del seu guió i en l'escassa atenció al futbol autòcton. Segons pareix, lo de casa molesta al nou cap d'esports de RTVV, madridista confés, i habitual de la llotja del Bernabeu. Açò soles podia passar a València.

Banega, internacional.

L'argentí va deixar de ser un menut i desconegut potrero enrolat en les files del València. El partit davant el Valladolid li ha servit per a donar el salt internacional, esta setmana diversos mitjans d'allò més granat del món del futbol li han dedicat al jugador del València columnes senceres, lloant les seues qualitats i destacant la seua progressió, sense oblidar en totes elles un advertiment cap al seleccionador argentí, per a que no s'oblide d'ell a l'hora de confeccionar la llista per al mundial.

Per a Marca el València soles és notícia per causa de mofa, escàndol o desmantellament rumb al Bernabeu de la seua plantilla, per això, va resultar sorprenent que la contraportada del passat dilluns del diari, en la seua tirada nacional, es centrara en Banega com estrela de la jornada de lliga, destacant les seues qualitats i lloant el seu treball. Però Marca no és res comparat amb els seus competidors continentals, el seu desprestigi lluny de la M-30 és abismal, el seu contingut amarillista aclaparador, el seu poc rigor i professionalitat són lo més destacable del rotatiu, per això el diari de la M és el més parodiat pels seus homònims europeus.

El primer medi de prestigi en centrar-se en Banega va ser el Diario Olé argentí. Des de dissabte passat han sigut vàries les "notes” (com es coneix allí una notícia) parlant d'Ever, fins i tot recollint declaracions de les seues rodes de premsa, amb titulars com "No perdió el tren" i "Locos for Ever". Lo més destacat del rotatiu bonaerense és la comparació amb Gago, amb afirmacions com: “..Y pensar que Ever debutó para sustituir al Pintita” ; “Banega si que aprovechó lo que tuvo en Europa, y ya es figura en Valencia, a diferencia de Gago, cada día con menos peso en Madrid.” No s'obliden de Maradona, on situen al valencianista com titular indiscutible en l'onze argentí per al mundial.

D'Argentina a Europa. FourFourTwo, el Magazine angles, diumenge passat va centrar el seu anàlisi sobre la jornada de lliga en Banega, situant-lo entre els tres millors centrecampistes del campionat. El més destacable de l'article van ser els qualificatius cap a Maradona: “Llàstima que Argentina tinga un seleccionador que viu en la confusió permanent, ja que Banega deuria ser titular indiscutible a Sud-àfrica amb la seua selecció, però probablement Maradona no sàpiga qui és Banega.”. Com si això no fos suficient, dimarts passat, L'equipe, va incloure al 8 valencianista en l'onze ideal de la jornada a Europa, destacant d'Ever, la seua visió de joc, la seua qualitat a l'hora de treure el baló, i la seua capacitat per a fer jugar a l'equip. Tota una declaració d'intencions del primer diari esportiu mundial.

El contrapunt està a casa. Com si fos valencià de soca-rel, Ever no és profeta en la seua terra. La indiferència cap a la seua figura en els medis és contínua. Ací prevalen els publireportajes a jugadors passats de volta, que poc o res aporten, les mofes, els linxaments públics, i les exigències fanàtiques sobre renovacions i menyspreus a llegendes vives que es dirigeixen cap a la retirada. Ja no és cosa d'un partit, com es va afirmar fins a la sacietat durant els primers mesos de competició per aquells que es van negar a aplaudir la irrupció del jugador en l'onze titular, Banega és tota una realitat, i sense sostre a la vista.

Al futbol amb la PSP.

Fa temps que el món del futbol va treballar per a rendibilitzar l'estada dels seus aficionats en els respectius estadis, i amb això, traure la seua particular tallada econòmica. Els nous recintes construïts en europa i el món ofereixen un ventall d'ofertes per a captar al consumidor, des de centres de spa i fitnes, fins a sortidors gratis de cervesa, incloent centres comercials, restaurants, bars i fins i tot cinemes. Tot pensat per a fidelizar l'estada en el recinte dels milers de visitants durant els caps de setmana. La tendència està canviant i cada dia més els clubs treballen a oferir nous i millors serveis per a que l'espectador puga interactuar amb el joc. Concursos via sms, sortejos, informació personalitzada via telèfon mòbil... tot això pot tindre els dies contats.

Hui l'Arsenal i Sony han arribat a un acord tecnològic que dóna un pas més enllà en la interactivitat de l'aficionat que assisteix a l'estadi. PSP ha desenvolupat múltiples aplicacions per a que tot aquell que acudisca amb la seua Play Station Portable al Emirates, puga accedir per soles 10 lliures per temporada (12 euros aprox.) a un fum d'aplicacions i serveis. Este acord és pioner en el món i reportarà al club uns ingressos continuats de més de 9 milions d'euros anuals.

Tot aquell fan de l'Arsenal que acudisca a l'estadi amb la PSP podrà accedir a través de Macht+ (l'aplicació creada en exclusiva per a l'Arsenal) a altre món. Amb este servei es tindrà disponible les repeticions de les jugades més destacades del partit de forma instantània, des de tots els punts de vista, i des de tots els angles, emulant les possibilitats que dóna el famós joc de EA Sports, FIFA10. A més, l'aficionat podrà accedir al programa oficial del partit, tindrà accés detallat a alineacions, estadístiques, classificació en temps real i un livescore amb els resultandos en viu de la resta d'encontres de la jornada, a més de poder accedir a un resum del partit de 5 minuts de durada de forma instantània una vegada finalitzat el partit, així com les rodes de premsa.

Tom Fox, director comercial de l'Arsenal, assegura que amb esta mesura, els visitants al Emirates trauran major profit de la seua estada en l'estadi. Culminant l'àrdua tasca que es va emprendre des de la seua inauguració per a convertir al Emirates en un recinte pioner en el món de l'esport. Macht+ ofereix immenses possibilitats, ja que en boca del director comercial, els potencials patrocinadors que vulguen aparèixer en l'aplicació, podran emetre publicitat personalitzada seguint els perfils de cada usuari, contribuint a augmentar els ingressos per explotació de l'estadi en un 30%.

De forma experimental es posarà en marxa a final de temporada, una vegada acabats els treballs d'instal·lació de càmeres i altres dispositius necessaris per al funcionament de l'aplicació, entrant en vigor a partir del pròxim curs futbolístic.

Re involució.

Com una roina còpia de temporades passades es va presentar el VCF a Sevilla, fent gala de totes les carències que li han dut a deixar de ser gran, per a convertir-se en un equip vulgar amb molta qualitat. Potser siga cosa d'entrenadors, ja que els últims han estat tallats pel mateix patró, o potser la culpa la tinga la falta de valentia per a portar a terme la revolució que duu demanant a crits este grup des de fa anys. Siga qui siga el culpable, esta plantilla careix d'ànima, d'esperit i de caràcter, virtuts vitals en tot equip que es considere guanyador.

Aquell VCF que no es posava límits, encara que caminava amb els peus de plom, aquell equip de caràcter guanyador que tenia el superar-se a si mateix com únic objectiu, que eixia sense complexos ni pors a disputar els partits va morir fa molt, massa, la seua mort ha deixat pas a un cos amorf sense voluntat ni actitud suficient per a situar-se a l'altura que se li suposa.

No ens podem permetre el luxe de donar la imatge d'equip menut cada vegada que s'ha d'afrontar un compromís important. En eixos envits és quan cal fer gala de tot el que es té, i ací, és on fem aigües. Improvisar, és la imatge que es desprèn en estos partits, no hi ha ordre ni patró, ni tan sols mariner capaç de conduir la nau a bon port. Un mal que s'ha convertit en endèmic, en tradició. Jugant amb la calculadora en camps menors i amb el bolquer replet en els grans és difícil aconseguir objectius, per mínims que siguen.

El pitjor mal de tots és que no n'hi han líders a la vista capaços de revertir esta situació. Ni en el club, ni en la plantilla, ni en la banqueta. Una manada de balenes condemnades a encallar en la costa per falta d'un guia amb trellat. El pitjor de tot és la imatge donada, a Tenerife i la que es va donar ahir. És lamentable que l'objectiu d'una plantilla d'alt valor, el tercer pressupost d'esta lliga, siga arribar a Sevilla per a salvar el gol-average, un objectiu indigne fins per al Xerez, la classificació del qual en la lliga de l'amor propi ens triplica en puntuació.

Emery arriba a desconcertar, ja es va trair a si mateix contra el Reial Madrid, prohibint, per por, el plantejament que tan brillantment va posar contra les cordes al Barça. Esta temporada segons pareix, està disposat a repetir els mateixos patrons que li van condemnar en l'últim tram de la passada campanya. Si esta és la línia a seguir en el Calderón, Camp Nou , Bernabeu i Madrigral, ja pot preparar el basc la seua maleta. Pretendre guanyar-li al Sevilla en múscul, ofici i patades, és pretendre massa, al Sevilla se li guanya amb futbol, que és el que et sobra.