8 d’oct. 2013

Què amaga la guerra de la CN10?

La penya Yomus, el grup ultra del València CF (VCF) ha deixat formalment d'existir. Ho anunciava via twitter el passat 24 de setembre i ho corroborava al seu web - que ha eliminat tots els seus continguts - amb un text concís: “Yomus és immortal, sempre estarà present quan s'ant (sic) la veu a favor del València CF #hicSunt”. La notícia ha sorprès a bona part de l'afició valencianista, acostumats a trenta anys d'ultres a les grades de Mestalla. Però la mort de Yomus transcendeix el món dels grups d'animació i és per això que cal analitzar les causes i conseqüències d'esta decisió.

Els Yomus van nàixer l'any 1983, en un context polític molt determinat per l'agitació i la violència generada per la batalla de València. El nucli fundador era marcadament interclassista, reunia des d'elements d'extracció burgesa fins persones que fregaven la marginalitat, joves de 12 a 20 anys que ocupaven la grada de general de peu del Lluís Casanova. Els unia un visceral anticatalanisme que sovint es traduïa en violència contra les persones i les aficions que feren servir la 'quatribarrada', especialment del FC Barcelona, però també del CE Castelló i l'Hèrcules. L'estètica era molt en consonància amb les modes i subcultures dels 80, on abundaven heavys, tot i que es detecta també la presència d'uns pioners neonazis d'estètica skin, d'aquells que coincidien a la Lechería amb els primers punks de València. Fet i fet, els Yomus passaren des del blaversime sociològic cap a l'extrema dreta més radical a gran velocitat. El cap visible era Antonio Carlos Serrano “El Abogado”, ell mantenia els contactes amb una directiva que col·laborava amplament amb els ultres.

El descens a 2a divisió de 1986 no es traduirà en un retrocés de l'activitat: passaren de 150 a 300 socis i el component feixista s'accentuà, amb l'entrada de persones vinculades a Acción Radical. La infiltració d'ultradreta era una maniobra paral·lela a tot l'Estat i tenia el seu precedent a altres països europeus. A principis dels 90, l'empresari ultra José Luís Roberto “el Cojo” (actual president d'España2000), mirarà de satel·litzar els Yomus per tal d'afavorir els seus interessos polítics. Tanmateix, es troba amb l'oposició de la directiva de la penya, encapçalada llavors pel exfalangista Luis Miguel Arechavaleta “Yogui”. És per això, que Roberto reforçarà l'oposició interna de Yomus i contribuirà a l'ascens de Teo Javaloyes, contractatant-lo a Levantina de Seguridad (LdS). Així, la propaganda nazi era tan freqüent a Mestalla que el mateix entrenador Guus Hiddink, hagué d'ordenar retirar una esvàstica del gol nord. Curiosament esta actitud va ser censurada pel llavors president del VCF, Arturo Tuzón, que va declarar: “Com pot estar pendent el preparador del que succeeix a les grades? El seu treball està sobre la gespa. Em pareix una ximpleria".

L'11 d'abril de 1993, un grup de neonazis de Marxalenes assassinen el jove independentista i antifeixista Guillem Agulló i Salvador. Alguns dels criminals, entre ells l'apunyalador, Pedro Cuevas “el Ventosa”, freqüenten el gol de Yomus. Una setmana després, el VCF disputava un partit al Carlos Belmonte d'Albacete, en el transcurs del qual dos destacats membres de Yomus, Oscar Rodríguez i José Luís Zapater “Titín”, exhibirien una pancarta on es llegia “Guillem, jódete”.

La desarticulació d'Acción Radical, i el judici conseqüent, juntament amb el procés contra els assassins de Guillem, tot i les penes irrisòries, té un efecte demolidor sobre Yomus. El 1994 pateix una escissió cap a Gol Gran d'un grup encapçalat per Rafa Lahuerta “el Orejas”, descontent amb la violència i la politizació dels ultres. Per acabar-ho d'adobar, alguns membres de Yomus es troben encausats, sancionats o escampen de la primera línia. La penya ultra és a punt de desaparèixer, i així s'imposa un canvi d'estratègia. El president de la penya, Teo Javaloyes, abandona LdS i prova d'espolsar-se la influència de Roberto i l'extrema dreta per centrar-se en l'animació.

El canvi de terç serà breu, amb la desaparició de general de peu, el grup torna a entrar en crisi. En este context els més radicals, històrics de “Fan Club” recuperen protagonisme i, finalment, es desfan de Javaloyes. Amb els primers anys del nou mil·lenni els caps visibles dels Yomus tornaven a ser vells coneguts de la ultradreta, de fet mai havien marxat, parlem de gent com José Alejandro Serrador “Silla” (regidor d'España2000 a Silla, propietari de la botiga Ideal i processat per l'Operació Panzer), Vicente Esctruch “Alfarrasí”, Vicente Lloret “Chichones” (trobat mort este estiu a Xàtiva d'un tret al cap), “Titín” (lluitador de Mixed Martial Arts i propietari del gimnàs Training Unit d'Alboraia), i al capdavant d'ells, Ramón Castro “Levis”. Alguns membres de dit grup han treballat o treballen per a LdS. A finals d'esta primera dècada dels 2000, però, hi ha un pas més enllà en la politització de la penya. Un grup de joves d'estètica skin, famós per actes violents de carrer, ascendeix amb força i es fa amb el control. Es tracta del sector liderat per Joan Josep Martínez, “Joan de Benicalap”o “Cachorro”. El seu regnat és convuls i efímer, amb constants topades amb la policia, i acusacions de malversació.

La vella guàrdia de Castro recupera el control l'any 2010, mentre que Martínez serà condemnat a tres anys de presó per apunyalar un antifeixista a la zona del Cedre. Des del retorn del “Levis” hi ha un progressiu acostament amb la nova directiva de Gol Gran - grup que es situava al gol sud -. La intenció és formar una grada jove amb la unió de totes les penyes d'animació. Els contactes fructifiquen la temporada 2012/13 amb la fundació de la Curva Nord (CN10) amb 1500 seients disponibles, que es convertiran en 2400 durant el present exercici. Es tracta d'un model molt en boga a Europa, i que en el cas del VCF té un emmirallament clar en la grada interista de Milà, d'idèntic nom, els ultres de la qual estan agermanats amb Yomus. A canvi d'això, la CN10, que presidirà Paco Rausell de Gol Gran, ha d'acomplir una sèrie de requisits com ara evitar la politització i la violència. Estes condicions, malgrat ser acceptades, resultaven un tant utòpiques si atenem a l'historial delictiu dels membres de Yomus.

Els primers frecs públics apareixen el maig d'enguany quan es procedeix a l'expulsió de Yomus Girls de la Curva per utilitzar les “SS” en una pancarta. Com a conseqüència de la creixent tensió, el mes de juliol Yomus anuncia l'eixida de la CN10, malgrat que físicament continuarien a la grada jove. La caixa de trons esclataria este 21 de setembre amb la dimissió de Rausell al front del col·lectiu. Poc després renunciava la resta de la junta directiva, i tres dies més tard s'anunciava la dissolució de Yomus. La situació ha estat bastant estranya, i s'han formulat les hipòtesis més diverses. La carta de dimissió de Rausell, on parla de la seua negativa a oferir “segones oportunitats” deixa entreveure la preocupació per la tornada a la grada d'algunes persones indesitjables. Fonts consultades per L'Accent apunten un presumible retorn del “Cachorro” un cop assolit el tercer grau penitenciari.

Un retorn que tampoc seria ben vist per la vella escola de Yomus, pel caràcter incontrolat de l'individu que els va desplaçar de la direcció, i pel desfalc econòmic que va fer a la penya. A més, s'ha de tindre en compte que un destacat membre de la cúpula de Yomus podria estar controlant la venda i distribució de material de la CN10, un negoci ben suculent en risc si la grada jove quedara en perill. La dissolució de la penya podria ser una manera d'evitar problemes entre els històrics i el grup de Joan de Benicalap. Hi han altres veus que parlen d'una maniobra de colonització de la CN10 i d'un intent d'ocupar la direcció. De moment, la directiva del VCF es mostra preocupada i ha assegurat que no permetrà que la grada jove caiga en mans de persones amb antecedents penals o policials, una postura que sembla destinada a lligar en curt als Yomus.

(*) Vicent Llogodí és de Vinarós, periodista amb ample recorregut i col·laborador del la revista política L'Accent

8 comentaris:

Anònim ha dit...

El periòdic l'Accent no és de Barcelona, crec que la redacció principal està a València

THB ha dit...

Té delegació a València, però redacció a Barcelona. Al carrer Tordera concretament.

Anònim ha dit...

La situació actual no és més que el reflexe de la imperícia del dirigents del nostre club. Amb la ctreació de la grada jove han creat un monstre que serà molt difícil de desactivar. Amés, a més, no m'agraden gens les cançons i les formes. Quan el València guanyà amb Kempes existien? No. Doncs, està molt clar, no fan falta per a res.

THB ha dit...

Jo crec que si que fan falta, color i ambient als estadis fan falta. El problema 'del sud' es que no regula estes coses. A les illes no es veu ni una bandera ni s'escolta cap càntic que no siga d'ànim o de burla (burles que son infantils i molt blanetes, el 99% son típiques ironies britàniques) als rivals.

A Alemanya no els deixen mostrar cap bandera o pancarta que no siga dels colors que imposa el club, que son els seus. Groga, blanca, blava, roiga..etc ni cap bandera política. Qui es salta les regles no torna a entrar a un camp. Allà la policia ho controla tot prou i els clubs s'ho prenen seriosament.

Ací la desgracia ha estat la falta de mires. L'únic que varen mirar fou que no atacaren al president i que no feren soroll. El demés no els ha importat. Si la Curva es regula (jo li cambiaria el nom per la seua vinculació amb la del Inter, que són violents, xenòfobs i musolinistes) es un bon invent.

Però cal imposar que no es mostre cap bandera que no porte els colors del club (Blanc taronja i negre) i prohibir l'accés a ella a tot el que tinga un expedient policial o estiga vinculat a sectors extremistes.

Una grada jove d'amics de 16 a 25 anys està molt bé, ahi el problema es deixar que es colen i s'aprofiten econòmicament d'ella els que ja sabem.

Anònim ha dit...

el q lo escribe q se dedique a hablar de la historia de los boixos nois y de la intencion k tienen d volve al FCB

Sentaio ha dit...

Ja era hora que algú des de dins del valencianisme traguera a la llum la ignomínia dels Yomus. Enhorabona,

Anònim ha dit...

ostras, Titin que feo y que tonto es. bueno nunca he hablado con el
he estado presente en una conversacion con el, iba a mi colegio, mi madre era su profesora
de hecho, vivia a una manzana de mi casa. cuando estuvo en la carcel, su familia se sintió amenazada por represalias, así que en el colegio entró Miguel Roberto hijo, que era el nazi mas exibicionista del mundo
para custodiarla la acompañaba a todas parte a dos metros de ella
la hermana, por cierto, era buena persona. tocó que Miguel Robertop fuera a mi clase, por cierto
asi que le conozco bien no le gustaba el futbol. empezó entrando de guardaespaldas luego ya empezó a socializar a salir de fiesta con la gente normal empezó a dejar de llevar anillos de la esvástica, aunque nadie hablaba de ese tema.

yo era de los que me metía con él era tan feo que nos recordaba al monstruo de los Goonies y no se lo tomaba a mal. justo coincidió con el descenso de simpatía neonazi en Valencia a mediados de los noventa
ya la gente cada vez menos lo veia bien y ya cada vez habia menos anticatalanismo.

estamos hablando de que era un colegio privado y mi calle era la gran via marques del turia ya te puedes imaginar cuando mi abuelo llegó allí era otra cosa, pero en los 80 y 90 era el pijismo valenciani. ahora toda esa gentuza se mantiene ocupada con el vale tudo.

Anònim ha dit...

Algunos datos son falsos o ninguneados. No sabes nada, por ejemplo, de la primera crisis de Yomus que se da en el otoño del 91 cuando el grupo encabezado por el Orejas decide marcharse. Esa gente, que eran incluso izquierdosos y que luego siempre han estado en el punto de mira, pasa casi 3 años en barbecho hasta 1994, cuando se crea el gol gran con los Lubos.
Por otro lado, la famosa bandera de Hiddink la portaba gente del Albacete. Y estaba en el sector 9, es decir, grada baja. Año 1992.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...