Re involució.

Com una roina còpia de temporades passades es va presentar el VCF a Sevilla, fent gala de totes les carències que li han dut a deixar de ser gran, per a convertir-se en un equip vulgar amb molta qualitat. Potser siga cosa d'entrenadors, ja que els últims han estat tallats pel mateix patró, o potser la culpa la tinga la falta de valentia per a portar a terme la revolució que duu demanant a crits este grup des de fa anys. Siga qui siga el culpable, esta plantilla careix d'ànima, d'esperit i de caràcter, virtuts vitals en tot equip que es considere guanyador.

Aquell VCF que no es posava límits, encara que caminava amb els peus de plom, aquell equip de caràcter guanyador que tenia el superar-se a si mateix com únic objectiu, que eixia sense complexos ni pors a disputar els partits va morir fa molt, massa, la seua mort ha deixat pas a un cos amorf sense voluntat ni actitud suficient per a situar-se a l'altura que se li suposa.

No ens podem permetre el luxe de donar la imatge d'equip menut cada vegada que s'ha d'afrontar un compromís important. En eixos envits és quan cal fer gala de tot el que es té, i ací, és on fem aigües. Improvisar, és la imatge que es desprèn en estos partits, no hi ha ordre ni patró, ni tan sols mariner capaç de conduir la nau a bon port. Un mal que s'ha convertit en endèmic, en tradició. Jugant amb la calculadora en camps menors i amb el bolquer replet en els grans és difícil aconseguir objectius, per mínims que siguen.

El pitjor mal de tots és que no n'hi han líders a la vista capaços de revertir esta situació. Ni en el club, ni en la plantilla, ni en la banqueta. Una manada de balenes condemnades a encallar en la costa per falta d'un guia amb trellat. El pitjor de tot és la imatge donada, a Tenerife i la que es va donar ahir. És lamentable que l'objectiu d'una plantilla d'alt valor, el tercer pressupost d'esta lliga, siga arribar a Sevilla per a salvar el gol-average, un objectiu indigne fins per al Xerez, la classificació del qual en la lliga de l'amor propi ens triplica en puntuació.

Emery arriba a desconcertar, ja es va trair a si mateix contra el Reial Madrid, prohibint, per por, el plantejament que tan brillantment va posar contra les cordes al Barça. Esta temporada segons pareix, està disposat a repetir els mateixos patrons que li van condemnar en l'últim tram de la passada campanya. Si esta és la línia a seguir en el Calderón, Camp Nou , Bernabeu i Madrigral, ja pot preparar el basc la seua maleta. Pretendre guanyar-li al Sevilla en múscul, ofici i patades, és pretendre massa, al Sevilla se li guanya amb futbol, que és el que et sobra.