21 de maig 2013

Salvo vol conquerir la utopia

A més Power Point més s'entenen les reticències, nerviosismes i actituds vàries del vell consell d'administració. A colp de clic la nova fundació ha destapat les vergonyes – sabudes per molts, desconegudes per quasi tots – d'un model endogàmic que duu mal gestionant els recursos de la SAD durant els últims 20 anys per a centrar els seus esforços en donar forma a les cadires que ocupen, en lloc d'explotar els recursos propis de l'empresa en benefici del club. Com és costum, el VCF arriba tard a tot, fins i tot per a tindre a un Amadeo Salvo disposat a introduir l'entitat al segle XXI. I eixe serà el principal escull amb el qual es va a topar el nou dirigent una vegada es sente a desenvolupar els punts amables exposats en la seu de la fundació, arribem els últims al futbol modern.

El presidenciable va repetir fins la sacietat allò de "deixem de mirar cap arrere per a dir-nos lo bons que som i comencem a mirar cap avant per a donar-nos compte el mal que ho fem”, un punt de partida fantàstic que pretén eliminar eixa auto-complaença tan fortament instal·lada en l'entorn, amagada baix un mantra tan repetit com buit: “Som el València CF”. D'haver-se aplicat un projecte com el de GloVal coincidint amb el canvi de segle l'entitat hui dia estaria situada a uns nivells que se'ns fan fins i tot difícils d'imaginar des de la conjuntura actual, aquell, fou el tren de les nostres vides que deixarem escapar per preferir embardissar-nos en una borratxera universitària el dia abans de l'examen. Ara només ens queda el Burger King.

Salvo s'anirà adonant a poc a poc que molts punts del seu projecte quedaran en paper banyat quan intente desenvolupar-los, a dia de hui la marca VCF no és atractiva per al mercat, està associada a ruïna, viu segrestada a un entorn mediàtic polaritzat on es dediquen més minuts a les adolescents que demanen amb una pancarta la samarreta de Sergio Ramos al Bernabéu que a qualsevol altre club de futbol, la presència del campionat espanyol al mercat televisiu global és ridícul, i a més, les marques estan fugint de la Lliga en lloc d'aterrar en ella. El VCF ni és un equip guanyador ni té jugadors mediàtics. Tot això junt suposa un handicap a l'hora de rendibilitzar la comercialització de qualsevol marca. El més positiu de l'exposat pel CEO de Power Electronics és haver elaborat una fulla de ruta pionera en la història de l'entitat, sent el primer home a presentar un pla de negoci i de desenvolupament en més de 90 anys d'història del club. Soles la voluntat de voler introduir a la SAD en el nou mil·lenni ja és un èxit en sí mateix.

Molt marge de millora

El positiu de l'assumpte és que a pesar de totes les dificultats, impossibles i situacions globals que encotillen al VCF en la seua expansió comercial hi ha un amplísim marge per conquerir. Soles complint-se un 10% de l'exposat per GloVal el club haurà avançat més que en les últimes dos dècades i mitja en termes de marca. Un dels principals problemes existents és la nul·la o escassa distribució de productes llicenciats, el baix volum de vendes no respon a una falta de demanda, sinó a una escassa oferta, no tots els clients potencials desitjosos d'adquirir una samarreta del VCF tenen accés a ella. Millorar eixa falla, junt a una millora en la imatge corporativa, suposa automàticament millorar el contracte amb l'empresa que vesteix al club. Per a entendre la importància de contar amb una bona distribució dels teus productes n'hi ha prou amb conèixer el cas del Everton, un club que mai va contar amb l'interès de les grans marques per vestir-lo i que després d'arribar a un històric acord amb KitBag va substituir a Le Coq Sportif per Nike. (vore ací)

Per a això no és indispensable realitzar inversió en tendes físiques, arribar a acords amb distribuïdores internacionals que col·loquen el teu producte en les principals tendes esportives o introduir productes en les shop on-line més representatives del món – de les quals el VCF està absent des de sempre – suposaria ja un avanç significatiu en la distribució. Solventar eixa carència, i aconseguir més implicació amb la massa social, farà al club reduir el seu dèficit en ingressos comercials respecte a altres entitats com Newcastle o Schalke, societats que tenen la sort de viure en les regions amb major densitat de població de tota Europa. Encara que per a entendre el “pla Salvo” cal tindre en compte que és un projecte a desenvolupar a llarg termini, mai una solució per a juliol, ni per al 2015. Que res paregut s'haja pensat en el passat és responsabilitat de les castes que han dirigit el club al seu antull durant els últims 20 anys.

Encara que moltes vegades més que captar nous patrocinadors és més important no perdre els que ja tens. En eixe aspecte, el favorit d'Alfonso Grau coneix les dos cares de la moneda, ha sigut patrocinador i ara serà gestor. En el passat les males formes i la poca cura han dut al club a perdre patrocinis suculents com els de Nike, Toyota o Kappa, cansats d'un tracte que en moltes ocasions han entés com vexatori. L'interès de Salvo en especialitzar l'entitat en el tracte amb el patrocinador no és cap tonteria, un mal gest o una atenció deficient, pot fer-te perdre molts milions d'euros.

Entre el model alemany i els xeics

La part de la pedrera exposada per GloVal recorda molt als projectes ideats per Abramovic, Al-Khelaifi i Mansour per al Chelsea, PSG i Manchester City, que baix el patrocini de Etihad este últim ha construït una nova ciutat esportiva per valor de 100 milions que es convertirà en un centre d'alt rendiment, dotat de la millor tecnologia i els millors professionals per a fabricar el cracs del futur. Encara que allunyat de tals dispendis la filosofia del futbol alemany camina per les mateixes sendes. Recentment l'Hamburg SV va presentar la seua futura acadèmia que també té com objecte convertir-se en un referent a l'hora de fabricar jugadors, posant la ciència i les noves tecnologies al servei del talent. Mateix projecte que existeix ja en Dortmund o que pretén desenvolupar el Schalke, qui realitzarà una inversió de 16,5 milions d'euros al seu nou centre de formació.

A falta d'Etihad, l'HSV ha aconseguit finançar el seu projecte amb aportacions privades i patrocinadors, algo més de 12,5 milions en total per a construir i dotar d'un suculent pressupost futur al seu nou projecte. Com anècdota, davant la dificultat per a trobar fons el club va tirar mà de Sylvie Van der Vaart, l'esposa del seu jugador franquícia i una referent mediàtica a Alemanya, per a iniciar la captació d'inversors que curiosament va aconseguir avançar gràcies a esta campanya d'imatge. El Schalke ha contat amb el mecenatge de Gazprom qui pagarà gran part de l'obra i el sustent pressupostari del futur centre formatiu amb un contracte de patrocini que augmentarà per molt els 18 milions que ja aporta al club.

La proposta de Salvo és altament interessant, no soles per la idea, sinó pel repte que comporta desenvolupar-la, d'enfrontar-se a problemes com “l'assumpte Barça” i veure com aconsegueix parar la sagnia de jugadors que prefereixen marxar-se en lloc de quedar-se en les seues escoles atrets pel model culé, o com tractar d'aconseguir i construir un club de negocis que reunisca empreses i patrocinadors per a finançar el projecte i que estes s'associen a jugadors en formació, dels quals poder traure profit en quant a imatge si en un futur es converteixen Silva o Mata.

Altre punt atractiu son els acords amb escoles internacionals, en estos casos cal tindre en compte que no es competeix a soles, hi ha milers de clubs amb exèrcits d'espies pertot arreu buscant talent que fitxar, l'intel·ligent és internacionalitzar també la captació de jugadors i no centrar-se en una determinada regió, que a més, està tremendament ocupada per agents del Barça i del Reial Madrid, amb els quals difícilment podràs competir a l'hora de convèncer a un xiquet. Com més àmplia siga la teua zona d'actuació més possibilitats d'avançar-te als teus rivals tindràs. Encara que el preocupant al tema de la pedrera és caure en fonamentalismes, un error recurrent quan es tracta l'assumpte. Ningú sentia desafecte ni tenia problemes de somni quan la defensa del VCF la conformaven Ayala, Djukic , Pellegrino o Marchena en lloc de David Navarro o Pallardó. En estos temes cal saber jugar amb les generacions i les hornades i substituir els seus buits de producció amb mercat, com s'ha fet últimament i en altres èpoques sense cap tipus de problema. Com també ho fa el FC Barcelona.

El castell de naips

Encara que no cal oblidar que tot açò es sustenta sobre una premissa fonamental: acabar l'estadi i vendre Mestalla durant els anys de carència obtinguts amb el refinançament dels crèdits. Qualsevol pla exposat quedarà en no-res si no s'aconsegueixen augmentar els ingressos i solucionar els problemes de la SAD venent patrimoni immobiliari. La càrrega financera que suporta la institució fa inviable qualsevol inversió en altres parcel·les, cal tindre en compte que qui tira del carro en esta empresa és allò que poses sobre el verd, i quant pitjor qualitat haja, més difícil serà trobar vies d'ingressos i mantindre les ja existents.

Tant Aurelio Martínez com Amadeo Salvo parlen amb una tranquil·litat pasmosa quan es refereixen al projecte del Nou Mestalla, aconseguir solucions per a finalitzar-lo no soles els entronitzaria, sinó que seria una nova galtada en la cara dels antics gestors, incapaços durant decennis de trobar les més bàsiques solucions a qualsevol problema. Encara que la seua confiança no farà desaparèixer les dificultats per a trobar com acabar amb la problemàtica. No deixa de ser un 'tot al roig', a l'espera d'una Due Dilligence que pot ser altra bomba de carrega que acabe amb tota idea exposada.

Segurament les propostes aportades per la nova fundació siguen plans massa idealistes, però soles intentant donar caça al horitzó s'avança. I precisament en això resideix l'atractiu del projecte. En la seua ambició i en les dificultats que comportarà traure-lo avant, Salvo haurà de demostrar versatilitat i perícia per a redibuixar les línies de la seua fulla de ruta en quant es tope amb la realitat. D'eixos dies de tempesta i replantejaments amb la motivació i coneixements necessaris soles poden eixir coses bones encara que no siguen tan ideals i perfectes com les preteses.

A l'espera de que gent com Fernando deixe de fer senyals de fum o que Alfonso Rus acabe de desdejunar amb àrabs, coses com GloVal és el millor que ha tingut el club des de no es sap quan. Encara que es sustente sobre un castell de naips a l'espera de liquidar les càrregues financeres associades a les parcel·les i als estadis per acabar. Solucionar “eixe menut detall” - vist que ja donen per aconseguit el refinançament dels préstecs - serà la diferència que convertirà als nous patrons en herois o en uns nous villans que afegir a una ja extensa col·lecció de decepcions i enganys.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

pero con que dinero pretendeis hacer eso? si debeis dinero a la generalitat y pensais en invertir? pagar vuestras deudas morosos.

Desme Mou ha dit...

"pero con que dinero pretendeis hacer eso?"

Con el nuestro, si quieres participar se aceptan donaciones de gente desinteresada.

si debeis dinero a la generalitat y pensais en invertir?

No le debemos nada a la Generalitat, si pagó algo fue por su condición de avalista. Nadie le llamó para que viniera, se plantaron ellos solos, como llevan haciendo 12 años mangoneando. Ahora que se jodan.

"pagar vuestras deudas morosos."

Las estamos pagando, nadie es moroso aquí.


Anònim ha dit...

Vaya, asi que os sentis orgullosos de ser la niña bonita de la generalitat, sin pagar ni siquiera el suelo al ayuintamiento del "nou" mestalla, vaya vaya...otros equipos no tienen los privilegios vuestros, pero da vergüenza que ese dinero empleado en vosotros no lo sea en hospitales. Y os sentis orgullosos!

Anònim ha dit...

No sé chico, ves a reclamarle al hercules los 18 kilos que ha pagado la GVA, o los 36 entre ellos y el Elche.... o preguntale al Levante porque existe todavia..

Cisco ha dit...

Estic d'acord amb tu. Hi han coses que mai pensava que escoltaria en relació amb el València C. F.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...