19 de març 2013

El xiquet que mataren per Carboni

Els nervis tenien agafat pel estómac a Filip Kristic. «Tranquil, esta oferta és irrebutjable, t'asseguraràs un futur» li repetia un representant amb accent de mafiós eslau, mentre, ell, li llançava mirades d'auxili a un pare que vivia únicament pendent de que el seu fill el traguera de pobre. Aquell lateral esquerre venia de ser la sensació de l'europeu Sub-17 amb Alemanya, les seues carreres per la banda el convertiren en el millor jugador del torneig junt amb Theo Walcott, però tenia una desmesurada presa per arribar a l'elit. Potser, massa. Un sentiment alimentat per un empresari sense escrúpols que el va ajudar a eixir del juvenil del Bayern per a recalar a l'Hertha com atall per aconseguir l'objectiu. Durant aquella vesprada primaveral de 2007, a Berlín, es va tancar el seu traspàs al València CF, escrivint-se així la primera línia d'una trista història de futbol.

Filip va triar abandonar la cuina de mantell per abraçar la dieta del microones. Exercia de capità al seu equip, era internacional i al Olímpic li esperava un contracte professional com a jugador del filial, pas previ a donar-li l'oportunitat del primer equip. Les coses li anaven francament bé. Però aquella fulla de ruta s'antullava massa reposada per a una ambició sense límits, massa somnis per complir amuntonats al cap d'un adolescent que vivia amb la por d'arribar en tres minuts als 75 anys i trobar-se de cop i volta amb una vida per omplir. El futur portava entrenaments amb primeres espases i una transició més immediata. Res que una bona dosi d'autoestima convenientment regada poguera considerar arriscat. Era allò que sempre volgué. Era la seua oferta irrebutjable.

Inclús erigint-se en MVP després d'endossar-li un 4-0 al Hoffenheim a la segona ronda de la Pokal aquella decisió segueix perseguint-lo. 'Mira, és Kristic, al 2007 va fitxar pel VCF', ho ha d'escoltar una vegada i una altra, sentint-se assenyalat com un tolit mentre observa com un grup de sorpresos vianants giren els seus caps per a executar amb mirades condescendents a un defectuós producte de la naturalesa. «Fitxar pel València CF va ser la pitjor decisió de la meua vida» es lamenta mentre vesteix la samarreta del Berliner AK, la revelació de la temporada al torneig del KO. Allunyat del glamour dels focus, hui viu com un jove de 23 anys més. Accessible i gaudint amb un futbol que per fi entén.

Aliè a que aquell italià de mastegar nerviós i caminar xulesc li havia arrossegat cap a una cruenta guerra civil, fins a convertint-lo, com els va ocórrer a molts, en víctima col·lateral d'una fastigosa onada de venjances tribals, a Paterna, va trobar allò que tant va anhelar. Un pis per a ell, cotxe, el seu primer sou i un home posat pel club a la seua disposició per ajudar-lo a adaptar-se a un nou món, tot això acompanyat d'entrenaments amb el primer equip i amb xarrades fraternals amb jugadors com Zigic, qui el va ajudar amb l'idioma – establint amistat per la seua condició de serbi-alemany – i Villa, qui no va escatimar consells i paraules per a aquell carriler esquerrà amb possibles. «A València mai em vaig sentir sol» relata davant la premsa quan la seua condició de jugador anònim salta per l'aire després d'una eliminatòria copera.

Va ser allà, on tot pareixia marxar, quan el director esportiu que ho va portar a València amb l'intenció de donar-li una carrera va abandonar el club, deslligant-se una cacera de bruixes contra tot el que olorara a Carboni. De cop i volta Filip va començar a estar mal vist, va deixar de completar entrenaments amb el primer equip, fou relegat al filial i va perdre l'home del club que li ajudava amb l'idioma i amb les coses de la vida. El traspàs començà a complicar-se. Miguel Àngel Ruíz trencà el tracte amb l'Hertha negant-se a pagar els 250 mil euros pactats en dia i data, entrant en un litigi legal que va acabar amb la suspensió de la fitxa federativa del jove alemany. En sis mesos, Kristic va passar de viure un somni a quedar atrapat al llimb, allunyat de tot i de tots, sent castigat per algo que ell no havia comès.

«Ets com un fill per a mi, fes-me cas, açò no et convé, t'anem a donar una carrera digna del teu nivell». Dusan Bukovac era el seu representant. Un serbi xafarder que es va valdre de la confiança cega d'un xiquet perdut fins arruïnar-li la vida. Després de la traïció de Paterna, el jugador va recalar al Livorno debutant en Sèrie A. Però allà, en la perduda Itàlia, l'incipient somni es va tornar en malson altra vegada. La tranquil·la mitja taula que li va regalar minuts de qualitat al potent calcio donà pas a la lluita pel descens, portant un entrenador que apostà per l'experiència davant la joventut. El club volia quedar-se al jugador a la Sèrie B, oferint-li un contracte de tres anys amb la corresponent baixada de sou adequat a la categoria. Allò a Bukovac el va servir d'excusa per a tornar a moure al futbolista i despullar-lo de la gran oportunitat de la seua vida. El tren de Livorno va passar per a no tornar mai. Començaven a rebutjar-se ofertes de Portugal, Dubai, USA... amb menys de 19 anys pareixia no haver un futur per a Filip Kristic.

«Perdre gran part de la meua fitxa no m'haguera importat, era jove, em sentia bé i veia moltes possibilitats de jugar, però de cop i volta les negociacions es van estancar i d'un dia per a un altre em vaig quedar sense equip», aquell fet va posar fi a la relació amb el seu representant. Però no amb el problema. El temps que va perdre amb aquell impàs mai ho va recuperar. A Bielefeld trobaria una nova oportunitat, però fou la vida esta vegada qui el va colpejar. El càncer que va patir el seu pare el feia recórrer 700 quilòmetres totes les setmanes rumb a Munich per a veure'l. L'estrès, els nervis, les maratonianes jornades de viatges, el van sumir a una plaga de lesions musculars que soles el permeteren disputar 32 minuts en set mesos.

Esta vegada va ser Filip qui va triar, i va triar abandonar la segona divisió alemanya per a tornar a casa i estar prop dels seus als moments més difícils. L'Unterhaching es va fer càrrec d'ell a la Regional-Liga mentre va durar la malaltia del seu progenitor. Fins trobar acomodament al Berliner AK, un club amateur que va aconseguir traure el cap en categoria professional donant-li al jugador la tranquil·litat que necessitava, oblidant els negres dies de problemes personals que van inundar la seua carrera, junt als avatars d'un estúpid representant.

Han passat cinc anys des que va despegar aquell avió que ho va portar de Berlín-Oest, des que triara viure un somni, aliè a tot el que li tenia preparat el destí. En aquell temps va compartir entrenaments amb gent com Villa o Mata, va ser company de vestuari de Jordi Alba, i amic de Zigic. Abandonant l'Hertha com va decidir abandonar el Bayern, on compartia alineació amb Hummels o Thomas Müller. «Mata també va tindre problemes al València CF i després va aconseguir progressar, veure'l a ell m'ajuda a creure que encara puc tindre alguna xicoteta esperança de tornar a l'elit».

El partit de tercera ronda va emparellar al seu equip amb el Munich 1860, del que és aficionat, demostrant que als seus 23 anys bé podria estar vestint la samarreta dels lleons a la categoria de plata. Hui Filip Kristic torna a ser aquell Filip Kristic que va enlluernar amb la Sub-17 alemanya, despullat de tota pressa, amb l'aplom que li ha donat una vida repleta de colps, gaudint del que té sense més pretensions. Per fi és feliç.

4 comentaris:

Jose Ramón Fuertes ha dit...

Las caras ocultas del fútbol. Me preguntó que ha sido de aquel también lateral que fichamos del Levante y que acabó en el PSV queriendo ser cafú. Por donde para?, recuerdo entrevistas a tuti-plen con su abuelo incluso, anhelando el maná.

Anònim ha dit...

De Nikon a Kristic. Y en Mestalla todavía hay unos cuantos más de estos.

Desme Mou ha dit...

A este vídeo el podeu vore (és un dir) porta el numero 3 dels blancs.

http://www.youtube.com/watch?v=_v6bM1TMO4o

Pillgrim ha dit...

En el Mestalla, o en el juvenil, hay también un camerunés (creo, vamos, africano y negro) que tiene un pasado también truculento y que ahora le va bien. Es una de esas historias a la inversa que encuentran en el vcf la redención en lugar del inicio de sus males como Sunny o Kristic.

Estaria bien contarla tambien.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...