Parejo: entre rendir-se o rendir

Hui podria estar disputant els seus minuts en algun equip de la zona baixa de la taula lluint bandera blanca desesperadament, com a signe de rendició, esperant als idus de març per a buscar altra destinació on acomodar-se i acceptar la seua nova realitat al plànol futbolístic. Però està ací, ressuscitant de les seues pròpies cendres per a sorpresa d'una critica que ho donava ja per mort. A Parejo el desamor li va saber a fi del món i es va abalançar sobre la nit com a únic remei per a ofegar les penes, confessant-nos després d'una enxampada infraganti, que tenia problemes personals molt fotuts. Aquella espècie d'escarn davant les càmeres va escenificar un tocar fons que en lloc d'erigir-se en la seua tomba es va tornar en trampolí per a esbossar un nou personatge.

No li va fer falta trobar acomodament en esta nova realitat, amb Pellegrino ja va mostrar les noves dots sobre el verd, encara que va ser tan breu, que els esdeveniments no li van deixar lluir-se. Ha sigut amb Valverde on el mig centre de Coslada va començar a dirigir el destí del baló en l'últim quart de camp per a major alleujament d'un equip que es va acostumar a jugar sense pilotes en l'àrea ni a gaudir de passades en profunditat, provocant un cisma que va acabar embogint a un president decidit a construir-se un món paral·lel al de la resta dels mortals amb el qual negar l'evidència.

Dani ha sabut canviar els 'fuck off' de la seua germana per ovacions de Mestalla sense immutar-se, mostrant un aplom i una tranquil·litat que li ha permès ser conscient de la volatilitat dels escenaris que planteja el futbol, un món que viu sense passat, i que jutja fins a l'extrem el present sense plantejar-se el futur. Aquell xic que perdia balons d'una forma esbalaïdora i es quedava mirant a l'horitzó per a contemplar la seua obra, ara, sap ficar la cama i tirar a terra a un rival en plena contra posant-li el muscle. La seua cara és la mateixa que abans, però la seua actitud s'ha independitzat d'ella. A falta de mamelles que el distraguen s'aferra a un esfèric de cuir com a nova amant desvergonyida, fent-li témer al personal una Parejo dependència no prevista al guió.

Esta metamorfosi impossible de digerir ens fa oblidar que el xic tot just té 23 anys i que ha viscut ja un procés vital de maduració que qualsevol persona del carrer necessitaria arribar fins als 50 per a poder assimilar soles la meitat. El que denota certa duresa mental i uns graus de personalitat que moltes vegades no volem veure en este grup de milionaris que han passat de la infància a la maduresa sense temps per a assimilar el procés. Parejo va saber escapar-se de sí mateix per a trobar el camí de tornada, tallant-se la cabellera com a símbol d'una new age que gràcies a eixe tipus que desprèn normalitat pels quatre costats, i que s'asseu en la banqueta per a establir un 4-3-3 que va ser bandejat per heretgia, podrà transformar un temps de sotsobre en una etapa d'estabilitat.

A este 21 llançat cap a un 'nou jo' encara li queda per afrontar la més dura de totes les probes, la de quedar-se. Consolidar este canvi cap a un jugador diferent i assentar-se per a sempre en les alineacions serà l'última i gran batalla que haurà de protagonitzar el jugador per a que ningú puga dir-li el dia de demà que ho va intentar, però que va morir a la vora. És rendir-se o continuar rendint.