20 de febr. 2012

Història econòmica del VCF

Descarrega't el PDF amb la comparativa s'encerca fent click ací.

El període comprès que ací es reflecteix inicia la seua marxa en 1985, any que el futbol abandona el seu rang d'esport per a donar els primers passos en la indústria del baló. En dita etapa i durant els seues primers deu anys (85-95) la irrupció de les televisions porta amb si l'arribada dels contractes de patrocini. Donant situació a que les marques siguen les quals deixen de cobrar als clubs per subministrar-los material esportiu per a començar a ser elles les que paguen pels mateixos.

A igual manera, la publicitat en les samarretes deixa de ser una extravagáncia, per a convertir-se en un exercici obligatori per a poder quadrar els pressupostos. Este període d'ingent creixement econòmic en l'esport rei va ser qualificat en l'època com “l'arribada dels ingressos atípics.” Responent com un pas fonamental del pla de sanejament del futbol, que va tindre la seua culminació en la creació de les Societats Anònimes durant 1993. Repassar l'evolució dels ingressos per estos conceptes en el València CF durant quasi 30 anys revela una incessant nul·litat a l'hora de generar guanys més enllà dels provinents dels ens multimèdia, únic apartat que ha permès a la SAD augmentar la seua capacitat econòmica, observant-se una escassa evolució en la resta de partides des de llavors, fent palès el nivell en el qual es troba l'entitat a nivell màrqueting en el panorama futbol, que no és altre que en un quart graó. L'escassa presència de la marca VCF en el mercat global impossibilita arribar a grans patrocinis, i amb ells, tindre la posibilitat de comptar amb grans ingressos.

Esta escassa diversificació fa més latent el risc que pateixen les finances de la institució en cas que Mestalla seguisca perdent afluència d’espectadors. El descens en ingressos per taquilla ja és una evidència, havent-se arribat a perdre algo més de tres mil abonats en l´última temporada, en total més de cinc mil en les últimes quatre. Per desgràcia les prediccions no conviden a ser optimistes, deixant entreveure una clara tendència descendent que ens situen a nivells dels primers anys 90, deixan ja molt lluny aquells temps on havia llista d’espera.

Descarrega't el PDF amb la comparativa s'encerca fent click ací.

Intentar comparar les xifres del club de la ratapenada amb entitats que tots tenim interioritzades com “similars” a nosaltres resulta obscè per les aclaparants diferències econòmiques que ens separen. Soles l'Hamburg, sense presència continental en els últims cursos, ja multiplica per tres els ingressos per màrqueting, que dir dels 90 milions d'euros per conceptes comercials que genera el Schalke, o els 42 del Tottenham. En este aspecte el futur del club estaria garantit si poguera contar amb un estadi modern en propietat, amb ple ús dels seus espais comercials i explotació interna amb el qual poder realitzar potents programes d'hospitality, encara que eixa possibilitat, a cada informació més confusa que l'anterior respecte a l'acord amb Bankia, es va aombrant.

La comparativa es va realitzar molt abans de la publicació del informe Deloitte de 2012, pots consultar l'entrada dedicada al assumpte fent click ací.

D'on trauen els grans els diners?, entrades relacionades amb la temàtica:

- Diners baix les pedres.
- Patrocinis sostenibles.
- Patrocinis estratègics.
- L'utopia televisiva dels club.
- Si la lliga mor, el VCF també

6 comentaris:

Lobo ha dit...

Un treball fantástic Desme, molts dades y ben estructurat. Chapeau!

Anònim ha dit...

Para que aprendan algunos donde estamos y que club tenemos. Somos el Benfica o el Napoles, no nos dá para ganar nada ni pelear por ello.

Pillgrim ha dit...

miraló miraló es un equipo del montón. Si no fuera tetrico me reiria, pero cuando algunos "acusamos" al VCF de ser un club cacauero y tramusero que es gestionado qual casal fallero más que como lo que deberia, alguno se molesta, pero la evidencia está ahi.

Hemos tirado a la basura 20 años, y ahora "que queremos" no hay sitio para nosotros.

EspeonzoAguirre ha dit...

Sois la grecia del fútbol.. sois más pobres que una rata... no generais ni para compraros la tijera con la que recortar... JAJAJA ...

THB ha dit...

vorem que ens deixen els seuents 20 anys, però no pareix que siga molt, en estos moments el VCF viu en un forat negre per culpa de la LFP.. això i que no fa tampoc massa...

THB ha dit...

Una anècdota m'entres arreplegaba situacións: em vaig torbar que en 1996 tots els presidents que varen trencar l'acord i es varen unir a Antena3, varen signar el famós contracte de comercial que tant se li va tirar en cara a paco roig. Entre ells, el president del espanyol el senyor Lara. Al tronaor va ser al únic que li va costar car la broma, tots els demés inclús varen rebre felicitacions en la premsa de l'època... curiós al menys.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...