23 d’oct. 2011

El Jijijajajisme.

Fins a la secretària del president es va anar d'excursió a Leverkusen. La plana major d'un club que diuen estar tan arruïnat que ha hagut de desmantellar la seua estructura de captació en la pedrera - acomiadar fisioterapeutes, cuineres, entrenadors, i obligar a aquells que no volien engrossar les cues del Servef a reduir en un cinquanta per cent el seu sou - va fer un dispendi econòmic encomiable per a viatjar en família a la glamourosa Alemanya, on soles va faltar la mascota, que a causa de la falta de seients lliures es va veure marginada per la seua condició de ninot de drap errant.

Este és el València de hui, un club en mínims que es permet el luxe de deixar en la graderia a 18 milions d'euros en inversió de futbolistes, de posseir un president i un vicepresident executius, i no contents amb això, adornar-se amb el fitxatge d'un assessor econòmic extern, que per descomptat, percep la seua corresponent remuneració a més de viure tranquil·lament en les ombres, allunyat de tota responsabilitat. Un exercit d'executius financers l'únic remei dels quals, que potser siga l'únic, ha estat vendre any rere any als seus millors jugadors mentre la resta dels mortals ens desdejunem que la solució per la qual suposadament estan tan bé pagats arribarà via bancària i a causa de les exigències de capitalització que ha marcat la Unió Europea a les entitats financeres espanyoles. Visca el vi.

Almenys seria entendible el poc més de milió d'euros que ens costen entre sous bruts i dietes si es potenciaren altres aspectes fonamentals de la SAD, ja que la pedra angular de la seua contractació no correrà a càrrec seu, sinó del creditor i de les seues necessitats peremptòries. Massa tranquils han viscut aprofitant-se de la generositat que ha tingut el públic envers certes gestions, entenent i comprenent les dificultats del moment. Però hi ha coses que ja comencen a olorar massa. Una olor que ens recorda les casposes formes d'altra època, l'època, en la qual estos mateixos personatges dirigirien el València, a pesar de les seues desavinences, des d'un consell d'administració búnqueritzat davant un enemic extern.

Per a entendre la complexitat – i el acomplexament també – d'este club cal retrocedir un parell d'anys arrere, fins al dia que el president va visitar l'entrenament per a exigir-li al seu patit entrenador que havia de comptar amb l'indisciplinat Miguel pel bé de l'equip, i sense més dilació, retractar-se del seu original plantejament de castigar al jugador per la seua enèsima falta de professionalitat. Així s'entén que Topal o Aduriz – bons xics – siguen castigats sense pietat, mentre altres, com Banega, després d'arribar perjudicat a un entrenament, vegen compensada la seua actitud amb la titularitat en un partit d'alta transcendència, acompanyat per un capità, que hores abans, no va dubtar a confessar en una estrambòtica entrevista, on va regar el seu ego i despotisme, que havia acceptat el càrrec perquè gents molt importants de l'entitat així ho havien volgut.

En arenes movedisses, així viu Unai, exigit per la guillotina del resultat, coaccionat a l'hora de prendre decisions disciplinàries per la solitud interna – i també externa - en la qual viu i per la necessitat de trobar una supervivència que soles li atorgarà els objectius complits. Mentre el club perdona multes a uns. El president pose capitans i defense critiques de jugadors cap als seus propis companys, i l'entrenador indulte als demès perquè el següent no té nivell i la seua vida depèn de la peloteta, l'actitud sobre la gespa serà la que és, i les declaracions després d'infàmies com les d'ahir, seran les que van ser. La vergonya alemanya es va multiplicar per tres després d'escoltar a senyors com Albelda entonar allò de “el rival també juga” i al senyor entrenador amb el seu feridor “Estic content amb el partit que hem fet.” Este és el València del Jiji-jaja que tenim.


Sobre el comunicat de l'Agrupació:

il·legítim : Un ens que porta sis anys desaparegut, que no ha fet pràcticament res per les penyes, i que està més pendent de gastar-se els diners en soparots que en organitzar i crear més valencianisme de base, i en ballar-li l'aigua al poder - igual bé Villalonga i van correguent a besar-li els peus, que als cinc dies aplega Soriano i li ballen una jota - te poca legitimitat per a dir res.

il·legítim i bastard: L'Agrupació te una vincualació directa amb el club, depen molt d'ell també, per lo tant es aberrant qe un òrgan oficial amenaçe a entrenador i jugadors , deixant fora de la critica a president o DD, sense tindre l'altura de mires suficients per a vore que lo que han fet es tirar benzina a una situació que és pot tornar virulenta contra els nostres propis interessos.

il·legítim , bastard, i absurd: a banda de que no reuneix els minims gramaticals acceptables per a un ens oficial, ho han fet de forma unilateral, i sense consultar amb els seus afiliats, fent-los particeps d'esta estupidesa que no te peus ni cap.

5 comentaris:

vicente almagro ha dit...

Es imposible ganar absolutamente nada con Villa, Silva y Mata si los acompañantes son todos unos cenutrios y vulgares jugadores de tercera regional cobrando sueldos millonarios, te remito a una entrevista a Guardiola y veras como habla de como se ganan títulos, tres jugadores no hacen un equipo pero ha estos tres los quisiera para mi, un abrazo

Marina ha dit...

Le has metido hostias hasta la mascota... ! animal ! con lo simpaticota que es llamarle trapo errante !! Pide disculpas ahora mismo al bicho !!

THB ha dit...

damunt que la defenc perquè no li han deixat viatjar.. !!

i prou salvatge m'ha quedat, no tindria que haver escrit res sense deixar passar uns dies...

Anònim ha dit...

El Valencia siempre fue de pandereta y timbales, pero el termino "jijijajajismo" es fabuloso!! tras el de valencianis, formarán parte de nuestra cultura moderna!!

Pilgrim ha dit...

Pues yo si que estoy de acuerdo con el comunicado de las peñas. Ya esta bien de esta indolencia rutilante y de pasarnos la vida justificandolo todo.

No se pide más que compromismo, no que ganen los partidos, ni se amenaza a nadie, ni se esta creando nada.

Se puede perder y dejarse la piel en ello, y eso aqui no pasa nunca, se gana o se deja de ganar por indolencia, sin presentar batalla.

Y además, no entiendo que se le tire tanta mierda a la agrupación, cuando lo que dicen, es lo que lleva la gente diciendo en la calle y en todas partes de los jugadores.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...