30 d’oct. 2011

El VCF estadístic.

Virtut o defecte. Cadascú ho veurà d'una manera, depenent de les seues idees preconcebudes o de les preferències futbolístiques que atresore. Però el que no es pot negar de cap de les maneres, més enllà de filies i fòbies, és que este equip és d'una regularitat sorprenent, un segur de vida, que podria fer rics a aquells que viuen d'analitzar patrons numèrics amb els que preveure moments idonis d'inversió en borsa. La seua escassa tendència per la improvisació ho fa tan avorrit com previsible, un equip que es veu vindre a kilòmetres de distància .

Arribat ja el primer terç de la temporada i fent una simple comparativa amb els tres anys anteriors es pot esbrinar, amb poc marge d'error, quin serà el final d'esta pel·lícula. Ho hem viscut dos vegades seguides, i una tercera, que no va arribar gràcies al embastador i la seua doctrina kafkiana. Però ahi estan els números per a indicar-nos que els inicis de campionat segueixen tots la mateixa línia: grans arrencades, menuts sots que ens allunyen de somnis impossibles, i un retorn a la senda del triomf per avançar, coincidint amb el cap d'any, part del treball planificat.

En totes i cadascuna de les quatre temporades en les quals Unai Emery ha dirigit l'equip veiem que en les cinc primeres jornades s'han sumat una quantitat de punts similar. En el seu primer any (08/09) el València va tancar la cinquena jornada amb tretze punts en el seu caseller, els mateixos guarismes que en la 10/11. Per contra en el seu segon curs soles es van aconseguir vuit - el seu pitjor registre - pels deu actuals.

2008/09 → 13 punts en la Jornada 5
2009/10 → 8 punts en la Jornada 5
2010/11 → 13 punts en la Jornada 5
2011/12 → 10 punts en la Jornada 5

Quantitats que podrien comparar-se amb les millors si el penal errat per Banega a Sevilla haguera trobat encert, podent donar pas a un remuntada que mai va arribar. A pesar que les xifres en la classificació han anat en concordança, les quantitats golejadores si que han patit un acuitat descens. En el mateix període de temps – 10 jornades – el VCF ha anotat vuit gols menys que durant el primer curs amb Unai al capdavant del roster. Un descens paulatí que troba major distància conforme van passant les temporades:

2008/09Jor.5: 12 a favor, 4 en contra. Jor.10 23 a favor, 9 en contra.
2009/10Jor.5: 11 a favor, 9 en contra. Jor.10 19 a favor, 10 en contra
2010/11Jor.5: 9 a favor, 3 en contra. Jor.10 14 a favor, 11 en contra.
2011/12Jor.5: 8 a favor, 5 en contra. Jor.10 15 a favor, 9 en contra.

En este aspecte entrem en una complexa contradicció. Podem veure que quant pitjor davantera ha tingut l'equip les xifres golejadores han anat reduint-se a poc a poc. No obstant eixa tendència, com seria lògic, no es reflecteix en les xifres defensives, on a pesar de contar amb millors jugadors en dites línies, la quantitat de gols encaixats són pràcticament calcades any rere any. El que denota una evident influència en els dos camps del sistema empleat. A més d'indicar un patró preocupant si fem un cop d'ull a la quantitat de gols en contra al final de cadascuna de les temporades analitzades:

2008/09 → Jornada 38: 54 gols en contra. 68 gols a favor
2009/10 → Jornada 38: 40 gols en contra. 59 gols a favor.
2010/11 → Jornada 38: 44 gols en contra. 64 gols a favor.

Tampoc és esquiu este patró en la classificació. En tots estos anys el València ha arribat al primer terç de campionat ocupant posicions pràcticament idèntiques. La tercera plaça del primer curs va trobar la seua replica negativa el passat any, on l'equip va finalitzar en cinquena posició la jornada 10:

2008/09 → Guanyats 7 , Empatats 2, Perduts 1. Tercer classificat 23 punts
2009/10 → Guanyats 6, Empatats 3, Perduts 1. Quart classificat 21 punts
2010/11 → Guanyats 5, Empatats 2, Perduts 3. Cinquè classificat 17 punts
2011/12 → Guanyats 6, Empatats 3, Perduts 1. Quart classificat 21 punts

La regularitat és esquiva, de difícil consecució, una virtut al abast soles dels millors. I este València si alguna cosa té és regularitat. Una virtud plausible enfoscada per actuacions desastroses en els tornejos per eliminatòries, on també, troba amb una acuitada monotonia, encara que esta, viu banyada en el desastre. En Champions la línia segueix una tendència idèntica. El passat any els únics triomfs aconseguits varen ser davant Bursaspor (6 punts) i Rangers (4 punts) per soles un empat amb el United en l'ultima jornada i sense res en joc. Símptoma que denota una certa incapacitat per a guanyar a equips de nivell similar o superior al nostre.

Camí idèntic s'ha recorregut en la Copa del Rei en les dos ultimes temporades, on s'han deixat escapar eliminatòries amb un 0-2 a favor. Ja és simptomàtic que per a trobar sentit al encriptat joc de l'equip calga recórrer a les estadístiques. Superar eixa tara és l'unica cosa que pot dotar de substància a una sopa aiguada. Una tendència que urgeix trencar, encara que les xifres ens indiquen que és poc probable que ocorrega. Per als optimistes sempre els quedarà aquell dit que diu que "les estadístiques estan per a trencar-les." No es el cas del VCF d'Unai Emery.. de moment.

7 comentaris:

Lobo ha dit...

No, si el VCF en las eliminatorias es también muy regular, regularidad máxima vaya...

cheblogvalencia ha dit...

Aunque no soy amante de estadísticas, es verdad que Unai está siendo muy regular. Pero eso no quita para que tenga la sensación de que nunca vamos a ganar nada importante siguiendo la misma racha. Pierdes cuando puedes dar un salto en la clasificación o caes estrepitosamente en competiciones del K.O.
La parte buena es que las rachas negativas del equipo no se alargan lo suficiente para que haya una crisis gorda que te haga plantearte un cambio radical de entrenador por ejemplo.

THB ha dit...

@Lobo si, també ho he dit, si lliges l'últim paràgraf ho veus. Es el punt negre, la "gran cagada" que cal resoldre ja. No hi han més excuses.

@Angel L'estadística com a complement te un valor important, no es pot estirar com a tratge. Està clar. Però es una bona manera per a entendre tendències i trajectòries confuses pel joc.

Està clar que més que numeros fan falta més coses.. com ja he dit, per exemple, donar un pas endavant en competicions per eliminatòries. (poc probable mirant l'historic)

Perquè tema emocional-motivacional està clar , com també ho diuen les estadístiques, que no va a arribar, emery es un trainer blanet i ho serà sempre en eixe plànol.

Lobo ha dit...

Emery es un entrenador Hacendado, no está mal, tampoco es muy bueno, aparenta ser mejor de lo que es y puede dar el pego, te vale para salir del paso, pero...no es lo mismo que el de marca, le falta calidad

Pillgrim ha dit...

pero vamos a ver, cuando decis eso de que emery es de marca hacendado a que os refereis?

Porque Emery en el Almeria era como JIM o Garcia Plaza, o como Marcelino.

Quien creis que va a venir si se va? pues un tipo de perfil bajo, engominado, que vendrá a que demos cuatro pasos hacia atrás empezando de 0 para recorrer el mismo camino que Unai.

Aqui no va a querrer venir nadie de chaché, ni tenemos proyecto para darle, ni dinero para pagarle, ni futuro para enamorarle.

Es triste, si, me gusta?, no. Pero es lo que hay, y prefiero 1000 veces a Emery que a cualquier entrenador de moda de turno que nos quieran enguindar, como intentaron enguindarnos a Garcia Plaza.

Anònim ha dit...

així és Unai, per lo bÒ i lo roïn

charlestomas ha dit...

La regularidad vino de la mano de Unai. Hasta no hace mucho, ganábamos a Madrid y Barça, subíamos al Olimpo, y caíamos vertiginosamente tras caer en Salamanca, Santander, Valladolid o Soria
Es el defecto de este entrenador/equipo, no golpea contra los grandes. Parece que no alcanzamos la felicidad absoluta, y que somos mediocres.
A Unai lo lloraremos cuando se vaya, estoy convencido. Es un muy entrenador, trabajador y buen empleado del club; ni una escénita, ni ruedas de prensa terremoto, ni es un pesetero.
Por desgracia, los que gestionan, el que manda, y una afición acostumbrada a un cambio de silueta en el banquillo cada 2 años...ya le buscan sustituto

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...