Els equips solen créixer durant la competició, no és el mateix setembre que febrer, per això és molt prompte encara per a exigir la perfecció. I molt menys a este equip, pràcticament nou en els seus fonaments. Però no per això cal deixar de costat els errors que es solen cometre hui dia, perquè n'hi han. Ahir no va jugar Albelda, no obstant això el forat en el centre del camp en la segona meitat va ser semblant, però no igual. Potser la resposta s'amague darrere d'un joc massa exigent en l'aspecte físic, provocant eixos baixons en la medul·lar.Per a competir a lo gran cal saber parar el partit a conveniència. I eixe és un dels grans defectes d'este equip. Faltant 20 minuts, i amb un marcador ajustat, el partit deu morir per ordre del VCF, refredar-lo, que es deixe de córrer, interrompre el joc. O en el seu defecte segrestar el baló. Les conseqüències de jugar amb foc solen ser cremades de tercer grau. I ahir es va estar prop.
De moment les similituds amb el passat curs són vàries, seguim sent demolidors fora de casa, patint un cert embós com a locals. Encara que en el present curs els partits a Mestalla els resolguem amb victòries, hui dia aquells errors que es cometien en els últims minuts de joc ja no suposen doloroses perdudes de punts. Els errors individuals ara son corregits per ajudes col·lectives.
Com aperitiu per a baixar els fums no està malament. Però no em resistisc a entrar, encara que mai he eixit, en l'eufòria i satisfacció d'este inici de campionat. Tindrem dosi de mofa si perdem en el Camp Nou per aquells que ara pateixen nafres cada vegada que pronuncien amb la boca menuda el nom del VCF unit a la paraula líder. Però com encara queden dos setmanes per a això, i em dóna que guanyant o perdent, eixirem reforçats de la nostra visita a Barcelona, aprofitem el moment i parlem de lo bo.
Anit davant els bascos Fernandes es va reivindicar. Va donar tot un recital, va desplegar totes les seues virtuts, i també ens va mostrar els seus defectes. Encara que en conjunt va quedar clar que no soles té nivell per a jugar en este equip, sinó que a més, va millorant a poc a poc. Igual que Banega després del seu renaixement Fernandes peca de conducció excessiva, s'entreté massa en el lluïment personal en lloc de contribuir amb un joc més directe i beneficiós per a l'equip. Ever amb el temps ha canviat, ja no “gambetea” tant i mostra un repertori més europeu. Manuelelé deu evolucionar en el mateix sentit, i estic convençut que amb temps i sempre que ell vulga, ho aconseguirà. Tenim jugador.
I açò no és més que una evidència del factor sort amb el que conta el futbol. Pel camí ens hem topat amb jugadors perduts, que han ressuscitat i ens estan delectant amb un rendiment espectacular. Els nous no es queden arrere. I els menys nous van millorant. Amb Mathieu tinc un problema, m'agrada, em fascina, però patisc cada vegada que ho veig jugar, patisc per la seua salut, cap al final de cada partit que juga tem que caiga desplomat a terra. Lo d'este home ratlla lo sobrenatural, no havia vist en la meua vida a ningú realitzar tal desplegament físic sobre un camp de futbol, i lo millor de tot és que ho fa amb criteri.
Li pese a qui li pese, continuem en el lideratge, i encara que a nosaltres soles ens facen falta instal·lar-nos un parell d'actualitzacions de seguretat per a millorar el sistema operatiu, altres no tenen solució ni canviant-se de Windows a Linux. Com va dir Maradona: “Que la sigan... puntos suspensivos"
5 comentaris:
Estic completament d'acord en allò que dius. Crec que polir els defectes des de les victories sempre es mes fàcil que des de la derrota. D'altra banda, ni Madrid ni Barça ho estan fent millor i tot i els defectes crònics que mostra el Valencia, tambe está regalat.mos minuts de joc excepcionals. Al meu entendre, estan molt per damunt del que qualsevol aficonat txe hagués somiat al mes d'agost. Disfrutem ara que podem
Precisament ara es quan hi ha que parlar dels errors. No en la derrota, perquè es solen convertir en lloses negatives molt perilloses, que poden enfonsar a un grup.
Però no son més que ajustos que estic convencut que aplegaran amb el temps. Que contínue la festa.. que m'ho estic passant de puta mare XD
Esta temporada hay más trabajo colectivo y se nota mucho. Pero la palntilla está descompensada del centro del campo para arriba. La eterna duda de la viabilidad del trabajo colectivo para tapar problemas la tendremos si Aduriz o Soldado caen lesionados por largo tiempo.
Ayer hubo un desfondamiento físico generalizado, pero mucho más evidente en los de arriba, que corrieron mucho en la primera parte, mejor dicho, en la primera media hora.
En Emery prima la valentía, algo que a mi me parece a menudo temeridad, mucho más que el control del partido y los tiempos. Pero en todo caso mejor no aconsejarle especular cuando vamos por delante, que si se lo toma tan en serio como el año pasado cuando "alguien" le dijo que había que defender más, salimos a especular todo el partido, y tampoco es eso.
A mi Mathieu me parece espectacular, es un toro, pero deja unos agujeros impresionantes, porque es normal, es imposible estar delante y detrás a la vez por mucho que corra. Tendría que moderarse y sorprender cuando suba, y no como ahora que casi soprende cuando defiende.
@Lobo no fa falta especular, parar el partit es pot parar de moltes formes, a lo Barça (Segrestant el baló) o a lo VCF de Cuper/Benitez, dormint-lo a base de faltes en camp contrari.
Publica un comentari a l'entrada