17 d’ag. 2011

El club de la Mistela.

Hi han jugadors que passen desapercebuts fins i tot en els seus moments de major glòria, coincidents amb altres elements de més ensunya que s'encarreguen de furtar-los els focus d'atenció i els records, sempre capritxosos, del públic. Són personatges gens amics de la història, ni de la immortalitat que esta concedeix com a premi per compartir fidelitat. Hi ha centenars com ells poblant els extensos toms que alimenten la llegenda del València, encara que no hagen aconseguit obrir-se un forat en la mateixa. De la lliga del 71 generalment soles es parla de Claramunt -quan es fa- , d'Abelardo, o del geni de Di Stefano, però sobretot, d'aquella derrota davant l'Espanyol. Fins i tot els més heavys fan retrospectiva partint de la humiliació estiuenca davant un equip de tercera divisió que va convertir aquelles calendes en un torrent de dubtes i critiques personalitzades, però de Forment, ni un gram.

El seu "testarazo" en una vesprada de nervis i transistors va fer possible els milers de relats que van vindre després, anècdotes que sempre han deixat de costat al golejador, autor d'un miracle ja oblidat. Eixa estirp d' anti-herois pot presumir de contar amb innombrables llorers a les seues esquenes, encara que seria més just dir que sense ells, les medalles que arrossegarien aquells que els van furtar el primer plànol en la foto s'haurien transformat en gotes de sal i aigua fins a formar incomptables llàgrimes, fruit d'un va poder ser i no fou. Ricardo – dels pocs pichichis de la nostra història – és altre d'eixos socis d'honor de tan il·lustre club. Els seus gols, el seu expeditiu caràcter golejador, ha quedat eclipsat per una època de la qual soles es recorda a Walter, Hector Nuñez i el naixement del primer València caòtic després de l'eixida de Luis Casanova.

El nou inquilí de tan peculiar residència es diu Mista, altre sant invisible a ulls de la hagiografía pagana del ratpenat. Un d'eixos futbolistes que la glòria utilitza per a retro-alimentar-se i que després, sense pietat alguna, llança amb violència cap a l'oblit. I com a tal, amb el pas del temps la seua figura anirà amagant-se darrere del mantell negre del record borrós fins a desaparèixer, amb transit lent, de les nostres memòries. Però a dia de hui el seu estel segueix vigent, encara que encasellat en una xifra, 19, i en un any, 2004. Com si abans i després d'allò el murcià no haguera existit. Pocs imaginaran que aquell menut davanter que aguantava poc més de tres minuts sense caure a terra - forçat per l'impacte dels fornits defensors rivals - pel gloriós any de 2002 era el mateix xic que vestia tres talles més, amb els seus corresponents quilos de musculatura guanyada, en Göteborg.

Encara que caldrà cercar-lo entre pagines polsegoses, quedarà com l'ariet d'un València conqueridor que no va deixar enemic viu pel camí. A pesar de no consolidar-se mai com a titular, excepte aquell any, ens va deixar prop de 50 gols amb l'elàstica blanquinegra amb una mitjana de 15 partits jugats per temporada. Unes xifres que li atorguen un important valor afegit a la seua biografia, ja eclipsada pels Baraja, Vicente, Ayala i companyia, les cares boniques d'una història que amb la retirada del de Caravaca de la Cruz, va agafant el inconfundible to sípia que ens adverteix de la cada vegada més acuitada llunyania d'un somni fet realitat. Amb Mista se'n va un dels últims espartans que ens quedaven en actiu, però no el record d'un tipus que es va partir la cara per complir sense ajuda de ningú l'anhel de la seua vida. Ell va ser, ell és, i serà per a sempre, el golejador d'un equip de llegenda.
La Mistela. Vi dolç amb orígens en el ritus romànic. Brou de qualitat, molt valorat en l'actualitat, però que històricament, ha pesar de contar amb una composició i elaboració exquisida, no ha tingut la bona acollida i repercussió que els vins tradicionals.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

mira, he trobat en youtube els gols de Mista en l'any del doblet.

http://www.youtube.com/watch?v=E0InDvz3dVs

amb hat-tricks i tot !.

Pillgrim ha dit...

Mira que te gustan los jugadores malos he.... XD Mista era un paquete que hizo un buen año y ya está... no lo pongamos de dios joder !! XD

THB ha dit...

No l'he posat de deu. Però en els equips que triomfen n'hi han persones "anònimes" allunyades de la gloria, que no se'ls reconeix històricament, però que sense el seu treball eixos èxits no hagueren sigut possibles.

I Mista és un d'ells. Un d'eixos cracks-no-cracks que han fet possibles somnis i triomfs utòpics.

I mereixen el corresponent reconeixement.. parlar dels "figurins" és molt fàcil i sap fer-ho tot el món.

I a eixa gent m'he l'he imaginada jugant al dominó en un casino, pentinant canes i parlant de fútbol entre clop i clop de Mistela.

PD: I si, sóc més de Rufetes i Tomases que de Silvas i Aimares XD

Anònim ha dit...

gracias Mista.

Jose Ramón Fuertes ha dit...

El murciano un crack como persona , un excelente tipo que se merece lo mejor. Que le vaya bonito en su nueva etapa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...