Una entrada de 1100 gràcies.

No sé molt bé perquè un dia em vaig decidir a tindre un blog. Mai vaig pensar que tinguera res interessant que dir. Este espai, que com a tal existeix des de 2006, va ser parit com un complement als estudis, un arxiu de notes i apunts on-line on alguns amics compartíem informació sobre el que seria “la nostra futura professió.” fins arribarem a utilitzar-ho com part d'un treball universitari. El seu bateig futboler va coincidir amb dies foscos, en ple atac d'esquizofrènia sorianista. Potser va ser eixa la raó que em va animar a aventurar-me, evitant que li donara al botó d'eliminar, fins aplegà a semblar-me sa tindre un racó on esplaiar-me davant tant atropellament. Aquell gest, improvisat, ha anat creixent, prenent forma, fins arribar a un punt que ni en els meus millors somnis – mai em vaig prendre açò enserio- vaig imaginar que arribaria.

El mes passat va complir dos anys donant puntades a un baló, com a regal d'aniversari va sumar una xifra que ja per aquell temps em va pareixer tremendament sorprenent, va tancar Març amb 990 visites úniques. Les coses han anat tan bé , que soles trenta dies després, en el mes d'abril, aplega als 1087 visitants únics. Una xifra rècord, i que sense saber si es convertirà en un tope històric, si que veig impossible que l'augment de tràfic constant que ha mantingut la criatura des de Novembre seguisca el ritme.

Per al volum en la red son quantitats pírriques, encara que no deixa de fer il·lusió, per molt insignificants que siguen les quantitats, que haja tanta gent pendent de lo que un escriu o deixa d'escriure. No sé quant durarà açò, però gràcies a la bestia, he pogut conèixer a molta gent, uns “famosetes”, altres tan anònims com jo, dels quals he après, m'han ensenyat, i fins he gaudit compartint “bits” amb ells, i als quals, sense açò, mai hauria aconseguit saber d'ells. Com els temps canvien, el blog també ha de fer-lo, i que millor forma d'estrenar imatge que agraint-vos a tots, als que heu deixat que vos conega, als que ni tan sols vos conec, i ha tots els anònims lectors, mil milions de gràcies. Encara que valore més la paciència, que el menda, pesadet ( i cabut ), és una estoneta.