Com (no) viure en Mestalla.

S'imaginen despertar un matí i parar-se a pensar que en eixe mateix lloc fa 50 anys un desconegut seguidor del València celebrava els gols de Buqué i les segades de Puchades en aquells anys de mà a mà pel títol amb el Barcelona de Kubala?, O que en el saló de la seua casa, es guanyava els seus cèntims una vella dona venent castanyes, adossada en les entranyes del estadi, utilitzant el futbol com font d'ingressos per a sobreviure en els durs hiverns de la postguerra.? Hui ja és possible, després de molts anys d'impediments legals, de recursos i d'agonies financeres, el club posarà a la venda el pròxim mes de Setembre els primers apartaments i blocs d'oficines en el vell solar de Mestalla. Este mes finalitzaran les obres del recinte, en les quals s'ha respectat l'estructura del vell estadi, desproveïda de l'ampliació que es va efectuar en 1996 per problemes legals, deixant pas a habitatges unifamiliars, baixos comercials i a un gran jardí central del que podran gaudir els veïns de la zona.

Les noves famílies i homes de negocis que ocupen els apartaments, lofts i oficines, visionarán durant els seus passejos per l'antiga gespa curioses figures de bronze – realitzades pel escultor valencià Silvestre Montesinos- que ens conviden a no oblidar que un dia en aquell lloc es va jugar al futbol. Destaquen les representacions de la davantera elèctrica, vestits de carrer i ja retirats de la pràctica del esport, asseguts en un banc mentre raonen amb Luis Casanova sobre la bolea simulada que està efectuant Kempes a escassos metres, acompanyat en la retaguardia per les figures del onze històric del club tret a votació pel VCF entre els seus aficionats. Sense oblidar l'àrdua discussió tàctica que mantenen en la banda - just en l'entrada a les noves oficines de l'entitat - Di Stéfano i Benítez , recordant-nos probablement els dos millors tècnics que han passat pel nostre equip.

Després del seu trasllat al nou estadi, hui conegut com AOL-Mestalla, en l'estiu de 2009 l'entitat dóna altre pas en el seu projecte immobiliari amb el qual pretén recaptar més de 120 milions d'euros. Una xifra deficitària respecte al cost de les obres del nou arena, que van ser sufragades en el seu moment amb el cobrament anticipat del naming-rights, al costat de la venda del 50% de les llotges VIP i 12 mil tribunes a la multinacional IMG, en la qual també va entrar el patrocini de les samarretes i la cessió de l'hotel adjunt a l'estadi durant 20 anys. En el projecte de “Ciutat-Mestalla” han participat, dotant-lo amb un important finançament, alguns dels més granats empresaris de la zona, en una mostra de compromís amb la ciutat, on esta també veurà satisfetes algunes de les seues necessitats, ja que el vell fons nord guardarà un ambulatori i una escola de primària, un reclam històric dels veïns.

Altra carencia satisfeta serà la seu social del València CF, després de molts anys de trasllats trobarà estabilitat en la vella tribuna, gràcies a l'acord que es va arribar amb els empresaris e inversors al crear-se la societat “Ciutat-Mestalla” , molt similar al projecte Porchinos, desprenent-se la SAD de riscos financers i despeses no assumibles. A pesar de les dificultats del sector la llista de reserves per a adquirir habitatges i llocs de negoci augmenta dia a dia, contant ja amb un 40% de zones venudes, moltes d'elles realitzades per clients estrangers, que tenen València com segona residència o lloc de negocis. No podem oblidar la gran publicitat amb la qual ha contat la inciativa a causa de la seua singularitat i respecte cap als senyals històrics del club, sent portada i notícia en la majoria de mitjans a nivell mundial i pel qual s'han interessat moltes societats que estan immerses en un procés de canvi similar al que varem emprendre en 2006.

Ara la realitat.

No és que m'haja tornat boig, és la forma de plasmar un fracàs des d'un prisma irreal, incidint en alguns dels errors monumentals més destacables en este club, com és l'escometre les obres d'un recinte sense finançament tancat, i no contents amb això, aguantar anys sense cercar vies de finançament alternatives que no siguen augmentar el risc bancari o vendre unes parcel·les sense atractiu comercial ni projecte immobiliari creïble. Qui realment va finançar les obres del seu estadi (420 milions d'euros) venent a compte diversos conceptes comercials va ser l'Arsenal, el mateix que hui a traves de la societat Higbury Square, està posant a la venda més de cent habitatges, oficines i baixos comercials en el vell estadi, que respectant l'arquitectura original, ho han convertit en una plaça veïnal destinada a famílies joves, solters i empresaris.

Un monument que respecta la tradició del club, guardant el seu passat, sense renunciar al negoci immobiliari ni a les necessitats de creixement que tenia l'entitat en 2006, de les quals va nàixer el Emirates Stadium, i que gràcies a elles, hui, centenars de londinencs podran gaudir despertant-se cada matí en un tros de graderia on un desconegut Gunner celebrava els gols d'Henry en aquella invicta lliga de 2004, els mateixos que s'asseuran a prendre un cafè amb un amic en la mateixa zona on Herbert Chapman va construir un modest equip de barri en un dels millors clubs britànics en els anys 30. Simple enveja pel treball ben fet, a partir d'aquí... es demanar-li "peras al olmo."