1 de maig 2011

El triomf del projecte.

Els primers fotogrames que ens mostra Woody Allen en Match-Point podrien servir per a explicar la situació actual del Borussia Dortmund. Un club que ha viscut els últims 9 anys en continu estrès, pendents del costat en el que cauria la pilota. Una història de funambulisme institucional que s'ha vist compensada amb un títol de lliga que va ser parit després d'un excepcional treball en els despatxos. Quan Reinhard Rauball es va fer càrrec de l'entitat daurada, esta, vènia de salvar a escassos 15 minuts del termini una liquidació que dies abans pareixia inevitable. Al maig de 2005 uns borussers desesperats van vendre el seu estadi a un fons d'inversió immobiliari, des de eixe moment, el conjunt de Westfalia es va convertir en un estrany en la seua pròpia casa.

Resulta paradoxal que la penúria financera, la lluita cara a cara amb la mort, haja estat l'únic element capaç de portar trellat al món del futbol. L'estratègia del renascut club germànic era senzilla. Després d'acumular unes perdudes de 90 milions d'euros el pla de xoc tenia que ser explicat sense embuts, sense pors i sense complexos de cap tipus al aficionat mig. Amb la serenitat que caracteritza al dirigent alemany, en una tumultuosa roda de premsa, els nous capitosts naixents de la crisi van explicar amb pèls i senyals la situació de la societat – suspesa en la borsa de Frankfurt i sancionada pel govern alemany – “ens esperen anys durs, fins i tot dubtem sobre la viabilitat del projecte en primera divisió a curt termini”, amb eixes paraules va començar la seua al·locució Hans-Joachim Watzke, director general del BVB, després de 20 dies en el càrrec.

El pla de xoc aplicat respon al ABC de l'empresa, acomiadaments, reducció del cost de la plantilla per baix del 50% dels ingressos anuals, venda de jugadors, optimització de recursos, i elaboració d'una fulla de ruta que conduïsca a l'empresa cap a la viabilitat a llarg termini. En Westfalia es fitxa per a vendre, i es ven per a fitxar, una política esportiva que està lligada a l'econòmica i els responsables de la qual formen conjuntament una comissió d'avaluació, sent el director esportiu l'ultima peça d'un ampli departament financer. Després d'àrdues negociacions, que van obligar a complir amb massa exigències, es va aconseguir convèncer a les autoritats per a llançar una ampliació de capital de 50 milions d'euros destinada a la recompra del 50% del seu estadi. Un primer pas que va traure del pou esportiu a la institució, navegant habitual de la part baixa de la taula en els últims anys.

A diferència d'altres llocs, a Alemanya les fulles de ruta no soles s'expliquen, sinó també es compleixen. Així en 2007 el club va signar amb Sportfive – la major empresa mundial de màrqueting esportiu i comunicació – un pla estratègic d'explotació de la marca. Des de la seua arribada els ingressos per patrocinis i mercadotècnia s'han multiplicat per cinc. Kappa va superar l'històric contracte amb Nike, Evonik va portar quasi 8 milions d'euros per la publicitat en les samarretes, i la recompra de certs drets d'explotació del seu estadi, van permetre que Signal Iduna desemborsara sis milions anuals pel naming de l'estadi, que al costat de l'obertura del nou museu del club, han permès donar un pas de gegant en la viabilitat econòmica.

Els dirigents del Dortmund van entendre des del primer minut que la recuperació passava per obtindre resultats esportius. Així a pesar de les limitacions, la parcel·la va ser potenciada multiplicant per dos el pressupost de la seua acadèmia, augmentant el personal de la secretària tècnica i modernitzant la flota informàtica i tecnològica, sent estos últims els culpables del descobriment del jove Kagawa – segona divisió japonesa – per un cost no superior a 300 mil euros. El japonès, a pesar de la seua baixa en els últims mesos, ha estat una peça clau en l'èxit del equip. Una icona de la nova filosofia implantada en l'entitat, barreja de pedrera e importació de talent jove del que no soles es busca obtindre resultats esportius, sinó també econòmics. No hi ha lloc per al risc. Per això les incorporacions han de contar amb el vistiplau de tots i cadascun dels responsables tècnics, basta un simple dubte, per a llençar per terra l'operació. Este llarg procés de casting compta amb la supervisió de Jurgen Klopp, la pedra roseta sobre la que es recoltza el projecte. Un entrenador jove al comandament d'un equip jove, que en tot just tres anys ha dotat de caràcter, mentalitat guanyadora, i de disciplina tàctica al equip, un tret impropi en una lliga abonada en els últims temps al joc alegre i despreocupat nascut després del boom del Werder Bremen de Thomas Schaaf a principis de segle.

Per sobre de tota consideració, el principal valor de l'èxit del Borussia no soles resideix en una bona política esportiva, ni en la conjunció de joves valors, el seu principal ingredient és el bon ambient, la identificació plena amb un entrenador, un grup sa que és conscient de les seues limitacions i sabedor de les seues virtuts. Sobre el tapet els xics de Kloppo fan el que saben fer, sense floritures estèrils ni intents kamikazes. Després del èxit i el seu retorn a la lliga de campions el club, i esta plantilla, s'enfronten a un nou repte. Els ingressos via UEFA sadollaran les famolenques arques de l'entitat, encara que la pluja d'ofertes pels seus joves més apetitosos serà una temptació difícil de superar. De moment, el seu tècnic, i algun jugador, han mostrat voluntat de gaudir de la màxima competició en Dortmund. Passe el que passe, el bon futur del club està garantit.

3 comentaris:

Pillgrim ha dit...

Me parece interesante algunas cosas.

Aquí nos retiramos de la CNMV por no querer cumplir con sus requisitos. Los alemanes dieron garantías hasta por sus ventosidades.

Aquellos potencian la parcela deportiva con más pasta, mejores medios, y más técnicos. Aquí eliminamos los técnicos, reducimos personal y ahorramos en medios.

Antagonismo puro y duro.

Valent ha dit...

No comencem a comparar. Alemanya es el cel i açò l'inframón. Com a mostra per a captar idees o vore que fan altres clubs en situació límit està bé, però res més que això. No hi ha comparació possible per moltes coses, entre altres perquè el Dortmund porta com el VCF desde 2005, i ara celebra "l'eixida del tunel" amb una lliga.

Anònim ha dit...

ya podría el Valencia ponerse en contacto con Sportfive tb, q el año q viene con Joma no venderemos ni una camiseta

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...