15 d’abr. 2011

El futur s'escriu amb T.

Otomà, familiar, exigent, mig-centre defensiu e internacional. Mehmet Topal va arribar a Mestalla el passat mes de Juliol en silenci, sense fer soroll i amb una meta clara, convertir-se en el futur mariscal en la medul·lar del nou VCF. No ha tingut fàcil la seua adaptació a l'equip. Assimilar conceptes i enfrontar-se a un nivell superior al de Turquia van acabar amb les bones sensacions deixades en la pretemporada, on va haver de lluitar, a més, amb la ignomínia regnant en l'entorn, que raude, va aprofitar la mínima ocasió per fer diana amb ell. La seua comesa més enllà de lo futbolistic compta amb una àmplia càrrega extra-esportiva. Competeix contra el poder establit. Topal sempre va ser un líder en Galata, acostumat al estrellat i al tramit intersemanal, a Paterna es va trobar amb una dura competència, obligant-lo a desempolsar la seua vessant competitiva per a guanyar-se un lloc, i encara que va acabar claudicant, en els seus inicis no acceptà que ell, famós stopper del combinat de la mitja lluna - que va arribar a posar diners de la seua butxaca per a recalar en el club- haguera de lluitar per guanyar-se un lloc en l'onze titular.

Soles aparcant la tossuderia i assimilant la crua realitat va ser capaç de menjar-li el terreny a tots i cadascun dels seus rivals. La seua superioritat tècnica, un físic envejable, i una innata visió de joc van entrar en combinació amb el seu instint guanyador fins arribar al privilegiat lloc, que mereix, dins de l'engranatge de l'equip. El turc ha complit amb els tempos necessaris d'un nouvingut, i encara que a escasses setmanes del final de la temporada, ha deixat veure les seues virtuts, les quals feren que el club no dubtara en gastar-se quasi cinc milions d'euros en contractar-lo. Un futur esperançador s'albira darrere de les esquenes del internacional, patint en silenci, encara que amb els seus lògics xocs de caràcters, els enfrontaments amb un entrenador que li va exigir el màxim des del primer dia, i amb el qual potser haja après, que soles amb treball aconseguirà allò que anhela.

El passat cap de setmana, davant el Vila-real, ens va deixar la seua millor versió, posant en solfa el seu desplaçament de baló, la incorporació al atac, la disciplina tàctica i les elegants recuperacions de baló. Fins es va atrevir a córrer la banda en el minut 85, guanyant per velocitat al seu parell, llançant una assistència al cor de l'àrea que no va trobar destinació en el fons de les malles. La guinda a la seua progressió es va veure el Diumenge, sí, però sense oblidar, que setmanes arrere, ja es va erigir com silenciós protagonista en els esdevenirs de l'equip per eixos camps del món, sent en l'últim mes i mig, dels millors.

Este espigolat turc és un home familiar que no dubta en preguntar per qualsevol apartat racó de la ciutat, per molt desconegut que siga, per a maldar les seues ànsies de conèixer els carrers del municipi en el qual resideix, això si, sempre acompanyat de la seua bella esposa, amb la que comparteix hores d'oci i diversió, donant a més, un exemple de normalitat. Impropi en els seus companys. L'aranya, reconegut admirador de Patric Vieira, no serà protagonista en la premsa, ni rebrà de forma gratuïta publi-reportatges en compensació al seu bon moment, però la seua impecable tasca deixa una pose que ens diu que la pròxima temporada, a força de futbol, arrancarà les vendes dels ulls a aquells que encara es neguen a vore el seu treball. Mehmet ja no te competència.

3 comentaris:

Pillgrim ha dit...

Genio y figura, aunque ha jugado menos de lo que merecia.

Marina ha dit...

No se como todavía puede haber gente que quiera que juegen "otros".

THB ha dit...

Magnífic, sublim, esplèndid. En Almeria Topal ha demostrat que està en ple zenit, acaba la temporada de 10 i convertint-se en tot un referent del equip.

Si aconsegueix tindre continuïtat en el seu nivell, va per a referent històric.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...