10 d’abr. 2011

Els millors derbis.

Un duel sense tradició, una partida que no alça excessives passions més enllà de les insufles d'alguns, pretensiosos de canviar-nos els colors amb la condició d'expandir la artificialitat sobre el tapet. A pesar de lo desnaturalitzat de l'assumpte i de l'engreix del contrincant, fins a la irrupció dels castellonencs en primera els duels VCF Vila-real eren tradicionals encontres estiuencs, sent els primers en els anys 50, on el club blanquinegre va arribar a imposar-se per 0-7 en el Madrigal allà per 1954. El primer enfrontament oficial arribaria en la copa.

17.09.1986 La primera humiliació del València.

Fins a aquell encreuament en la copa del rei el VCF i el submarí groc no s'havien enfrontat mai en un partit en competició oficial. El primer d'ells es convertiria en històric ja que el conjunt de la plana després d'una insofrible prorroga, i d'uns 180 minuts en els quals va demostrar ser millor que els valencians, apearía de la competició del KO als de Mestalla després d'imposar-se en la tanda de penals per 4-3. Un afront que va alçar polseguera a la vora del Túria, per lo vergonyant de l'assumpte. L'èxit de l'equip local va ser doble, no soles pel resultat, sinó pels més de cinc milions de pessetes de recaptació que van suposar un baló d'oxigen a les seues maltretes arques. Aquell València va saltar a la gespa amb jugadors com Fernando, Voro, Quique Flores, Montes, Revert o Bossio.

14.04.1993 La nit màgica de Juan Sánchez.

Va haver de ser, com sinó, - sent els veïns del nord un equip navegant entre segona i Tercera divisió (aquella tercera divisió en l'actualitat és la segona B) - altra vegada la Copa del Rei qui tornara a enfrontar a ambdós conjunts en un torneig oficial. Esta volta el desenllaç s'aliaria amb la lògica i l'equip de Guss Hiddink es desfaria del Vila-real per un global en l'eliminatòria de 8-1. El partit d'anada jugat davant sis mil espectadors a Castelló va ser el més dur, Penev, en el 84 va establir el 1-2 definitiu que va posar en safata el duel. La tornada en Mestalla es va convertir en una festa amb un jove debutant, un tal Juan Sánchez, protagonista absolut de la vetlada, destapant-se amb un hattrick que va servir per a segellar la classificació per a semifinals de copa (6-0), un fet que no aconseguia el club – entre anys previs al descens i el anyet en l'infern – des de feia quasi deu anys.

20.09.1998 Primer encontre en primera ple d'ex’s.

Després del miracle de pujar a primera divisió guanyant en la promoció al Compostela, l'equip de Fernando Roig va trepitjar per primera vegada Mestalla com equip d'élit. Una partida repleta de curiositats, ja que una col·lecció d'ex-jugadors de l'un i l'altre equip corrien per la gespa amb diferents colors. Albelda i Palop, pertanyents al club, jugarien per primera volta en el seu estadi com a professionals enrolats en les files del Vila-real. Angulo, autor de l'únic gol del partit, jugaria amb el VCF després de regressar de les seues cessions en el conjunt vilarealenc, i Pep Serer i Robert van regressar a casa anys després d'acomiadar-se del seu públic. L'encontre en si no va tindre massa futbol, un 0-0 de llibre que es va encarregar de trencar una jugada de picardía entre Mendieta i Angulo, que este últim, es va encarregar de transformar mentre la despistada defensa visitant col·locava una tanca que no havia demanat ningú.

25.02.2001 El dia del màxim golejador en la història dels derbis.

Estrany, però cert. Jonh Carew és qui més gols ha aconseguit anotar en els duels autonòmics en tota la història. “La seua llegenda” va nàixer al febrer de 2001 on el noruec va sorprendre a propis i estranys amb un partit sobirà, aconseguint anotar tres gols que van dur a l'equip d'Hèctor Cuper a mantindre la seua lluita pel liderat de primera divisió. A pesar de l'aparent comoditat del partit, els visitants van igualar el marcador (1-1) minuts abans del descans, fent justícia al seu domini en els últims instants de la primera part. Després de la represa López Vallejo aconseguiria el man of the match per salvar als seus d'una terrible golejada.

04.01.2004 La victòria del campió d'hivern.

Amb aquell 4-2 sobre el Vila-real el VCF va donar un pas de gegant per a consagrar-se com campió d'hivern amb una puntuació rècord fins a la data. El partit en si va posar en solfa les virtuts d'aquell equip que arribaria a ser campió. Tot un Pablito Aimar es va erigir com el motor de la remuntada, no soles pel seu gol en el 57 (2-1) sinó pel futbol desplegat, que va permetre entre altres coses, trencar el 2-2 en el marcador amb tres màgiques assistències, la primera d'elles va portar el gol de Baraja (minut 78) per a pujar el 3-2 al marcador, Mista en el 90 s'encarregaria de certificar un triomf duríssim que posaria bona llei el campionat de lliga.

06.05.2004 El debut Europeu i la fi de la germanor.


En unes semifinals de la copa de la UEFA es van veure per primera vegada les cares a Europa. Tant el partit d'anada com el de tornada no passaren a la història pel seu gran futbol. Un ferri 0-0 en el Madrigral on ambdós equips es van respectar massa va liquidar el partit d'anada. La tornada va ser important per diversos motius. Un VCF arrollador es va trobar amb la millor versió de Pepe Reina, únic culpable que el resultat final no fóra més ampli. Encara que la qüestió d'aquella nit va ser el penal assenyalat a Mista que va segellar el passe a la final. Aquella acció, discutida, va iniciar el primer pique esportiu en els despatxos, en l'entorn, i en l'ens autonòmic, que ens va deixar en viu i en directe les primeres pulles televisades entre Picornell, Kempes (comentarista aquella nit) i Xavi Rubert. Aquella acció dinamità els febles fonaments de la falsa germanor, terme que des d'aquell partit mai es va tornar a utilitzar… i que també va acabar amb les tradicionals paelles i partits entre penyes d'ambdós conjunts que se solien fer abans de cada “derby”.

26.08.2007 La venjança de Forlán i l'ensorrada del castell de Naips.



Aquell estiu l'uruguaià no va fitxar pel València gràcies a les insufles malignes que tenien infectat al club des de dins. Enfrontaments aferrissats en la nit valenciana van convertir al davanter en enemic públic d'un vestidor de canalles i roins professionals que contaven amb la benedicció del seu entrenador, un Quique Sánchez Flores, que era habitual groupie del clan dominant en les nits boges de la valència més disbauxada. Amb l'internacional vestit de matalasser, la providència va voler que el primer partit d'aquella lliga enfrontara a ambdós equips, una exhibició magistral dels homes de l'enginyer va suposar un vergonyant 0-3, la primera victòria en Mestalla dels grocs davant un VCF indolent, que ens va deixar la primera mostra del que ens tenien preparat aquell any.

10.01.2009 El millor derbi.. Gràcies a un al lateral dret.



Este 3-3 potser el millor enfrontament en tota la història. No soles pel seu futbol, ni pels gols, sinó també pel ritme de joc desplegat. Un autèntic partidás del que encara hui es segueix parlant. Encara que la intra-història d'aquell empat té una imatge una miqueta trista. Ja que la remuntada del conjunt groc (2-0) va arribar per la banda dreta. Després d'una lesió i uns quants reajustaments poc afortunats per part d' Emery, Albelda va acabar ocupant el lateral, fet que va aprofitar Pellegrini per a traure tota la seua artilleria al camp, centrant el seu joc ofensiu per aquella banda. El sis fent el que va poder, va ser desbordat una vegada i una altra sense que ningú posara remei, fins al definitiu 3-3, que segons pel vist sobre el camp, va ser un resultat curt per a lo vibrant que va ser aquella segona meitat.

17.01.2010 La major golejada i el comiat de Villa i Silva.


Aquella nit van brillar per damunt de tots, un amb els seus gols, l'altre, amb les seues assistències. I Banega pel seu míssil llançat des de fora de l'àrea que va trencar les malles de la porteria defensada per Diego López. Un 4-1 que suposa la major diferència en lliga. Encara que el marcador es trencaria amb una pena màxima comesa sobre Villa (2-0) que va deixar la primera roja en la història dels derbis, honor que arrossegarà Kiko, jugador de la pedrera, deixant al seu equip amb 10 des del minut 26 .

2 comentaris:

cheblogvalencia ha dit...

Bueno poco más que añadir, salvo que gran recopilación de derbis. Se merece todo un retwitt

THB ha dit...

Però avisa que este post es del Diumenge, abans del 5-0, sinó eixe partit estaria citat.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...