16 de maig 2010

Baraja, com Kempes.

Molts, durant anys, hem crescut escoltant en repetides ocasions el nom de Kempes en boca dels nostres majors. No feia falta conèixer la seua trajectòria esportiva, ni com era com jugador, ni tan sols saber quin rostre tenia. Soles escoltar el seu nom i contemplar la fervent adoració amb la que parlaven d'ell els que ho havien vist jugar, era suficient per a entendre que Mario Alberto era un gran en la història del València, un referent al que calia rendir culte per damunt del bé i del mal.

Amb 13 anys em vaig creuar per primera i única vegada amb ell. Era un fred matí d'hivern, tot just acabava d'eixir el sol, i l'argentí amb el seu característic caminar, acompanyat de la seua famosa cabellera, carregava al muscle un sac replet de balons. Estàvem en la cartoixa, un enclavament a cavall entre Puçol i Sagunt, on ens disposàvem a jugar un partit de futbol davant un equip entrenat per Kempes, tot un esdeveniment. Veure als pares allí congregats, molts d'ells respectables homes de negocis, corejar el seu nom com si estiguérem davant la vinguda d'una divinitat, em va fer comprendre, que aquella figura desgarbada, sense afaitar, i de cabellera poc cuidada, era alguna cosa més que un simple ex-futbolista del València.

Hui, dotze anys després d'eixe capítol, més que mai, comprenc aquella sorprenent metamorfosi que van patir aquells pacífics i educats quarantons al veure la figura de l'argentí recórrer el polvorent i estret camí que separava els vestuaris del camp de futbol. Per a la meua generació, Rubèn Baraja és el Mario Alberto Kempes de la generació dels nostres pares. Eixe jugador que per damunt del bé i del mal, serà sempre recordat no sense nostàlgia, com referent d'un equip, amb el qual hem crescut, i d'una època, amb la qual hem disfrutat.

El complicat camí de l'adolescència ho vaig emprendre aquell estiu de 2000 de la mà d'un val·lisoletà desconegut que vènia com segon plat, d'un Atlètic de Madrid descendit, i del que ningú sabia res. Eixe camí d'espines que suposa el trànsit de l'adolescència a la maduresa ha transcorregut a la par del millor València que molts recorden, del que Baraja, es i serà un dels seus pilars. Pot ser que tinguem el privilegi de ser una de les generacions de valencianistes més afortunades que han existit mai, sempre que alguna cosa o algú no trenque amb la tendència històrica, i cíclica, que es repeteix sense parar des del naixement del club. Ojala els nostres fills puguen disfrutar tant o més.

Per això, la retirada del Pipo és molt més que l'adéu d'un futbolista. És la fi d'una era i el naixement d'un altra, de la bonança, a la travessia pel desert. El referent en el centre del camp per a les generacions futures. El dia de demà els xiquets escoltaran parlar d'ell per boca dels seus pares, no farà falta haver-lo vist jugar, comprendran de seguida, que eixe tal Baraja del que tant escolten parlar, és un dels símbols històrics del seu equip, i ho adoptaran com a tal sense oposició. La mort del futbolista dóna pas al naixement de la llegenda, el Baraja pelotero, el futbolista que amb una elegància magistral era capaç de fer canvis d'orientació amb la característica classe de l'alta escola, ha passat a la història per a donar pas al mite.

Pipo, gràcies per tot.

6 comentaris:

Esteban Fernández ha dit...

No hay nada que añadir al artículo. Perfecto.
Yo, que no vi jugar a Kempes, podré contarle a mis hijos quién fue Baraja.

Juan Al ha dit...

¿acaso insinuas que su futuro es ser comentarista de la ESPN???

Anònim ha dit...

Gran artículo.

Kempes ha sido el mejor futbolista de la historia de este club pero Baraja entra en el olimpo de los mitos, que es una categoría para mi mucho más meritoria porque sintetiza en si mismo una época gloriosa, en este caso, la más gloriosa de la historia del club.

BT

Drakul ha dit...

Que bo Desme!

hoeman ha dit...

Pues a mi hay gente mayor que me discute que ha sido el mejor de las últimas dos décadas.

Y después, comentan que nada comparado con Claramunt, Pasieguito o Puchades...

THB ha dit...

Puchades es Albelda, no te res que vore amb Baraja, Pasiguito no tinc ni idea, y Claramunt per a mi era un jugador més físic, no tenia la classe ni la capacitat de creació de Baraja.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...