València–Hamburg–Huajuapan.

És un secret a veus, Villa duu mesos estudiant anglès, i Marchena, més sorprenent encara, aprenent grec. El futur del central sevillà és incert i podria estar preparant el seu desembarcament en altres lligues tant si este estiu el club el ven, com si es nega a renovar-lo. Malgrat tot, els problemes en defensa són latents, i els buits a ocupar molts, per això no solament el portuguès Ricardo Costa, que em genera tremends dubtes pel seu estat físic, serà, presumiblement, l'únic central que arribe a Mestalla lliure de contracte. Esta és l'estranya història amb la qual un dia d'abril sense moure un dit vaig conèixer el nom d'un possible central per al València.

És el que té Internet i posseir encara a pesar dels anys, la residència alemanya dels avis paterns, pioners emigrants a la industrial Alemanya en els anys seixanta. Gràcies a ells, vaig poder passar en un país meravellós totes les vacances estudiantils de la meua vida aprenent un nou idioma, complicat com si mateix, però pràctic al cap i a la fi. En una menuda barriada del est de la ciutat, die Marienhtal, després de deu anys d'absència, vaig reprendre durant deu dies estes passades vacances de setmana santa el contacte amb la porta del món, com se li coneix a la ciutat d'Hamburg a Alemanya, gràcies a la seua gran absorció de cultures i religions aportades per la immigració que durant segles ha anat acollint la ciutat.

Un fet que no va passar desapercebut per a un vell company de batalles futboleres, Daniel Martínez, xilè, producte de la grandisima colònia germana en el país andí, i des de 2006 treballant para Deutsche Welle. Malgrat estar separats per innombrables quilòmetres, ell viu en Munich, no vaig perdre l'ocasió de comentar-li la meua estada a Hamburg a través de Twitter, amb assistència inclosa a un partit de lliga del conjunt local, contra el Hannover, un menut derbi norteny que podria comparar-se a un València-Vila-real, salvant les distàncies, ja que la tradició e història del Hannover 96 en el futbol alemany quintuplica a la del conjunt castellonenc en el nostre futbol.

Davant la proximitat del mundial i per la seua doble condició de sud-americà establit a Europa, lluny de dedicar-se en exclusiva al seguiment del futbol teutó per al seu medi, col·labora per a altres mitjans americans. Per això durant estos mesos recorre de dalt a baix tota Alemanya a la recerca de jugadors llatins amb bitllet per a Sud-àfrica que són reclamats pels medis dels seus països. Entre eixe grup de jugadors trobem a un mexicà, central, i amb certa vinculació en la passat amb el club de Mestalla. La vida de Ricardo Osorio en els últims temps en l'Stuttgart no han sigut massa fàcils, una greu lesió li va mantindre apartat durant un any, després del seu retorn, un trencament muscular el va deixar fora de l'equip en el seu millor moment el passat mes de desembre, fet que va coincidir amb la destitució de Babel, valedor del mexicà, i amb l'arribada de Christian Gross , entrenador que a pesar de la recuperació del futbolista, no ha contat massa amb ell.

Una entrevista sense més que podria passar desapercebuda, de fet ha passat, degut a que està centrada en la selecció mexicana i en el seu futur en el futbol alemany, que abandonarà en tot just unes setmanes. Un enigma sense resposta publica, del qual el jugador, no passà més enllà d'un “fins a després del mundial no aclariré el meu futur”. Com tot, esta compareixença cara a cara té un rerefons privat. Ricardo Osorio, i així m'ho va fer saber Dani Martínez via sms, té ofertes de Leverkusen, Deportivo , Sevilla i València. El jugador, natural de Huajuapan de León, Mèxic, solament contempla l'opció valenciana, amb la qual va reconèixer haver emprès els primers contactes.

En la foto, Osorio i Pardo, Osorio es el que menys somriu.