El Quiquisme mediàtic Vol.2.

No hi ha més que ser una cabra per a llençar-se al mont a la mínima oportunitat. I en eixes estan els pares intel·lectuals del Quiquisme mediàtic. Aquells que sense miraments van avivar la flama del desencontre a força d'injectar tones de gasolina, tornen, aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid, a traure de passeig la seua rància militància. No hi ha res com tindre amics (interessos) com per a ressuscitar morts aprofitant la dictadura de la pax romana.

Per als simples mortals, sempre ens quedarà allò de que Quique va eixir del Benfica pitjor del que ho va fer del VCF, protagonitzant altra guerra amb Rui Costa, mite i director esportiu del club lisboeta. Casualitat serà, perquè dubte molt que la ingent massa de cabestros aborrallonats que van maltractar al excels tècnic madrileny, es desplaçaren durant nou mesos a la capital portuguesa per a continuar amb el rite satànic en contra de Quique, eixe pobre home, amb el que es va ser injust.

Potser, també siguen malignes valencianistes adoctrinats els que cohabiten pels mentiders madrilenys avivant els rumors que apunten que Flores, eixe home que ha ressuscitat a l'Atlètic (juas juas), estiga a un pas de tancar-se les portes de la seua continuïtat. Com qui diu, jo també vull que Mata fique un hattrick davant de Sànchez Flores. Ja que estem en època de tancar cercles i saldar deutes amb rivals continentals, que millor tancament que la consagració continental del marginat número 100 en el regnat de Quique. L'únic al que no va poder destruir, perquè no li va donar temps. El menut asturianin ja és el mesíes del antiquiquisme.

Pot ser que si açò ho llig algun enamorat del entrenador, m'acuse de moltes coses pel to i bogues grotesques amb dedicatòria ací abocades. Pues si, tot això i més, però al avantatgisme i a la retro-còlera també sabem jugar els altres, però solament quan se'ns colma el got de lo tolerable. Pot ser que el dia que deixeu de jugar a les trinxeres i acabeu amb el patrocini de guerres i divisions basades en l'interès propi, estos sainets deixen d'existir. Però com ni teniu capacitat, ni ganes per a això, condemnats estem a dislates com estos. Aneu-vos a vendre cabres a altre lloc, que ací els estables fa temps que els tenim plens.