Caos, esforç, lesions.

Tornem al passat. De que ens sona el tema de les lesions musculars, les excuses o explicacions, els arguments esgrimits pels pro i pels contra, els debats sobre les causes?... Ara Quique Sànchez Flores no entrena al VCF, no obstant això el debat i la plaga de lesions camina pels mateixos camins. Paco de Miguel ja no és el nefast preparador físic, ara a la calor de Benítez. Ni tan sols la recreació del doctor Jekyll, encarnat per Giner, és el metge del club. No obstant això el mal, com el d'Almansa, torna per a arribar-nos a tots.

Casualitat o no, les semblances entre una època i altra són molt similars en quant a la sobreexplotació de minuts en determinats jugadors, el sobre-esforç a realitzar pels jugadors en el camp (córrer molt i mal) a causa d'un mal posicionament i un nul aprofitament per part d'ambdós entrenadors del planter confeccionat. Resulta que per adonar-nos que Jordi Alba era un jugador aprofitable, hem hagut de quedar-nos sense defenses, o per a descobrir que Maduro tenia lloc en este equip com home de refresc, la plaga de baixes ha hagut de deixar-nos sense efectius. L'aprofitament de Zigic (180 minuts en lliga) o Domínguez contínua sent nul. En la part ofensiva no tenim lesionats, l'època on els davanters eren els nostres primers defenses i ajudaven al seu equip amb treball van passar a millor vida fa molt, molt temps.

Com va apuntar cert comentarista televisiu no fa molt, els Villa, Silva, Mata i Pablo, mai ajuden a l'equip en defensa, lo que fa que el VCF sempre defense en inferioritat, es partisca en dos, fent el camp massa llarg, ocasionant un desaprofitament del espai que fa que les distàncies a recórrer, tant en un sentit com en altre (atacar , defensar) siguen majors , i per tant l'esforç durant un partit. Si l'equip jugara junt, reduint la distància entre línies i aprofitant molt millor el posicionament en el terreny de joc, les distàncies es reduirien, per tant es correria menys i l'esforç a realitzar seria menor, amb millors resultats.

Que el porter suplent d'un equip siga el jugador número 14º amb més minuts utilitzats per l'entrenador ja diu molt. Els últims encontres han maquillat les diferències entre minuts jugats per part de molts dels integrants de la plantilla. Els quasi 200 minuts de diferència entre Moyá i Maduro s'han reduït a tot just 100 gràcies a les actuacions d'este en els últims temps. La pírrica aportació de Baraja (no més de 300 minuts) ha quedat maquillada igual que la de Fernandes, amb tot just 200 minuts jugats en lliga abans de contar amb més oportunitats.

Qui vulga emprendre una nova caça de bruixes contra metges, preparadors, jugadors...etc allà ell. Una situació com esta no és més que el compendi d'un cúmul de circumstàncies, on cal incloure al club. És cert que Emery tampoc ha contat amb una plantilla suficientment extensa en quant a compromís per a poder realitzar més i millors rotacions de les que ha fet, com també és cert que en les posicions on tenia l'oportunitat de realitzar-les no ho va fer. Una lliçó que deurà aprendre si per una d'aquelles contínua la pròxima temporada, perquè amb està política continuista, jugant la màxima competició europea, lo que estem vivint en el tram final de temporada, el pròxim curs ho podem estar patint des del mes de Novembre.