Deloitte ens pinta la cara.

Com cada any per estes dates la consultora internacional amb més prestigi e implantació a nivell mundial publica la seua particular llista dels 20 clubs més rics del continent. No, no busquen, no trobaran al VCF fins arribar al top-40, just per baix d'equips com el Everton o Fiorentina. Una terrible realitat, el club s'ha quedat arrere en món del futbol, no solament en el concert esportiu, sinó en l'econòmic. Després de l'arribada d'Aurelio de Laurentins fa cinc temporades a la propietat del Nàpols, l'entitat napolitana ha aconseguit eixir del pou de la Sèrie-C, superar una fallida, i situar-se entre els quatre millors del calcio en l'actualitat.

Una progressió no solament esportiva, sinó també econòmica. Diversificant l'activitat de la societat, modernitzant les estructures i basant el seu model de gestió en l'existent en les grans lligues americanes, exportat a principis dels noranta al futbol britànic, l'entitat del sud d'Itàlia ha aconseguit, sense participar en Champions, ni venent a les seues principals estrelles, supera en l'exercici 08/09 al VCF en ingressos.

En l'última aparició del València CF en la famosa llista de Deloitte, tenia per baix seu a conjunts com el Celtic, Werder o Stuttgart. En l'actualitat i quatre temporades després, m'entres el club de Mestalla ha descendit a les catacumbes del futbol europeu i ha estat superat per equips com el Newcastle, Everton o Aston Villa, antics perseguidors dels blanquinegres com els alemanys, pròxims rivals en la UEFA, han passat dels 88 milions de fa quatre temporades als 114 actuals. Sense obviar els 146 de la Roma o Hamburg. Xifres inimaginables d'alcançar en Pintor Monleón, veient l'anacronisme que han representat sempre els seus gestors, actuals i passats.

Lo important de l'estudi, no és el lloc on apareix el VCF, ni que siga superat fins per equips de segona divisió. El moll resideix en l'anàlisi que realitza la consultora a través de Global, la seua filial de notícies econòmiques vinculades a l'esport sobre els dos primers classificats, Madrid (401,4 milions) i FC Barcelona (365 milions), on assenyala al VCF amb el dit acusador, deixant en evidència la gestió de la SAD en els últims 10 anys.

La consultora elogia al VCF com marca, però deixa a l'altura del betum als seus dirigents: “És un club (VCF) amb una de les bases de seguidors més sòlides i extenses tant a Espanya com en el món. Després de Madrid i Barcelona, conta amb les millors estrelles del campionat espanyol, sent una entitat amb una potencialitat extraordinària.”

Dita açò es centra en els aspectes comercials, on comencen a sonrojar a aquells que encara tinguen gatets en l'estomac: “El València representa una de les marques més atractives del món del futbol, no obstant això és incapaç d'aconseguir contractes comercials acords al seu nivell, signant amb marques que ho situen per baix de clubs que no arriben a un terç del seu potencial”.

Després del plànol comercial, es centra en la progressió i augment d'ingressos dels quatre primers classificats de la seua llista, entrant en l'apartat dedicat al Madrid i al Barça, torna a aparèixer el VCF com exemple negatiu: “Durant el primer mandat de Florentino, va modernitzar el club, el seu model de negoci i les seues estratègies comercials, així el Madrid va aconseguir passar de la 13º posició de la llista amb 138 milions d'euros anuals, al top-4 fregant els 300 milions, en la seua segona etapa i en uns mesos, el Madrid és el primer club en la història a trencar la barrera dels 400 milions d'euros. Una progressió similar va viure el FC Barcelona en els últims sis anys de la mà de Joan Laporta, on ha aconseguit augmentar en 40 milions/any els ingressos del club durant el seu mandat”.

Ací eixim nosaltres: “Si els comparem amb els seus immediats competidors en la lliga domèstica, podem observar amb preocupació com el VCF (top-20 06/07 i 07/08) ha perdut potencial econòmic en quatre temporades. En el seu millor moment el club soles va aconseguir augmentar els seus ingressos en un 5%. En les ultimes temporades en el plànol econòmic el València ha recorregut a la inversa el camí iniciat en 2006”.

Ara toca analitzar l'escassa competitivitat del futbol espanyol: “ És preocupant observar, com el Newcastle, sumit en la segona divisió, és un dels 20 conjunts que apareixen en la llista, superant a equips com València, Sevilla o Atlètic de Madrid, que posseeixen algunes de les principals estrelles del futbol nacional i europeu, sent habituals de competicions internacionals."

Les causes del poc aprofitament econòmic del València queden reflectides en una lapidària afirmació: "La seua junta directiva ha estat un caos durant els últims anys i sense un govern estable, i plans concrets a llarg termini, els ingressos s'han restringit, l'any passat, el club estava lluitant per a pagar els salaris del seu personal."

Estes afirmacions deurien de crear un seriós debat intern en el se del club, i en l'entorn, sobre la poca capacitat dels diferents rectors de la societat per a situar a l'entitat de Mestalla al nivell que li correspon. Te que ser motiu de vergonya que clubs com Newcastle, Hamburg, Lyon i un llarg etcètera superen en anys llum al VCF en estructura comercial i financera. Es hora de que l'entitat cree un pla comercial seriós a mig i llarg termini, perquè encara que semble mentida, retallant gastos, despatxant mileuristes, rebaixant les nòmines dels entrenadors de l'escola i venent patrimoni, lluny de traure del pou a l'empresa, lo que s'aconsegueix es tancar la paraeta, sense deutes, això si. Si mai plantem la llavor, mai tindrem un arbre que ens done pomes.

Es un fet que les estructures comercials del l'entitat fa massa temps que quedaren antiquades. Soles diversificant l'activitat de la societat, modernitzant les estructures i canviant el model de negoci es possible no soles fer rentable el club, sinó posar les bases per a tindre un futur sostenible i esperançador. Calen gestors amb altura de mires i amb la formació necessària per a afrontar estos reptes. El VCF te que ser conscient de que es hora de deixar de funcionar com un club de futbol per a fer-ho com una multinacional, els anys de la gestió amateur, de vendre entrades i pipes, fa 20 anys que va acabar. En Pintor Monleón, pareix que encara no s'han adonat.

Llista d'equips que s'han quedat a les portes del top-20

21. Paris Saint-Germain - 100,8 millones de euros
22. Girondins de Burdeos - 99,8 millones de euros
23. VfB Stuttgart - 99,8 millones de euros
24. Aston Villa - 98,9 millones de euros
25. ACF Fiorentina - 94,1 millones de euros
26. Everton - 93,5 millones de euros
27. SSC Napoli - 93,1 millones de euros
28. West Ham United - 89,3 millones de euros

29. Celtic de Glasgow . 89,3 millones de euros
30. Fenerbahce SK - 87,0 millones de euros