26 de febr. 2010

Demostrat.

Esperem que ahir tant el cos tècnic, com la plantilla, com molts voceros interessats, s'adonaren davant la reacció de Mestalla, que la gent vol este títol, i que això de llençar competicions al fem perquè a quatre li isquen de la entre-cama no va amb esta afició. Per regla general el periodista sol viure aïllat del món, en el seu particular bucle, allunyat de la realitat social del carrer, això duu a molts a soltar sense embuts estupideses de gran calibre. Per molt que alguns creuen que la UEFA és una competició per a analfabets, la realitat marca que la massa social del VCF vol gaudir e il·lusionar-se amb la possibilitat d'alçar un títol, per molta UEFA que siga.

Entenc que molts han de sentir-se frustrats. Durant tres temporades, dispars i aleatòries, de les ultimes quatre i mitja han dedicat les seues energies (sense èxit i amb conseqüències adverses als seus interessos) en implantar a foc un discurs pobre i mediocre, pretenent en nom de la defensa d'un entrenador, amic de copes e interessos, fer eixir a la massa social del València al carrer per a celebrar, com Betis o Osauna, la consecució d'un quart lloc. Això, com lo de llençar competicions i no celebrar copes per absència d'amics, tampoc va amb esta afició.

Hui és dia de treva i de gaudir, encara que l'eufòria i l'alegria no hauria de fer-nos oblidar que ahir, lluny de l'èpica i la casta mostrada pels jugadors, moltes coses van brillar per la seua absència. Encara que en dies com este, tenen perdó. Ara toca el Werder, un rival de pes, i tan caòtic o més que el VCF. Esta eliminatòria, i més amb el primer partit a casa, cal afrontar-la sense pors. el Werder i el VCF coincideixen en moltes coses, el seu poc ordre tàctic, la bogeria en la que els dos solen convertir els seus partits en moltes fases, la poca serietat defensiva i l'absència de solidaritat en el joc són senyes d'identitat dels dos conjunts, encara que els Alemanys ens guanyen en lo que ens guanyen quasi tots, saben com i quan pegar patades i parar un partit a conveniència. S'espera una eliminatòria apassionant.

4 comentaris:

Lobo ha dit...

La afición también se deja llevar por el equipo y lo que se dice "por ahí". Muchos hace nada decían que la EL es un grano en el zapato, que sobra y no merece la pena, que lo importante es entrar en Champions...

Pero llega una eliminatoria como esta y todos nos damos cuenta de que queremos pasar y llegar a la final si se puede, lo que demuestra que a menudo nos dejamos llevar por opiniones ajenas y el pragmatismo e intereses de otros, cuando lo lógico es que la afición quiera siempre llegar lo más lejos posible en todo.

Juan Al ha dit...

He de reconocer que ayer no me creía que la gente se volvise loca por pasar a octavos de la UEFA

THB ha dit...

@Lobo jo mai he sentit a cap aficionat dir això de la UEFA, i si a molts periodistes menysprear-la e inclús denigrar la presencia del VCF en la competició lamentat que no s'haguera deixat eliminar en la prèvia.

Si la gent no volguera açò, la eliminació de la COPA no haguera sentat tan mal. Mos hem passat més de 20 anys vivint de la Recopa, i este, pot ser siga l'ultim títul en molts anys al que puguem optar.. aixina que n'hi ha que anar a per ell si o si i amb tot.

Lobo ha dit...

Hay de todo, en general es como dices, pero yo sí conozco a más de uno que decía lo que yo comento, a alguno lo tengo delante ahora mismo. Ya sabes, mucha afición asume opinión ajena y no propia...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...