Ràdio Marca va desvetlar el que molts temien. Un planificat calendari perpetrat pel grup de professionals que integren la plantilla del primer equip del VCF. Un calendari en el qual l'eliminació en la primera eliminatòria de copa del mes de Gener estava marcada a foc, sense tindre en compte el rival ni el quadre.
Així mateix segons la informació signada per Diego Picó la UEFA correria el mateix destí, però amb més tacte, ja que segons les exigències marcades pel roster, la UEFA solament molestaria a partir del mes de març, deixant-la en la cuneta en eixes dates per a buidar el calendari camí del Mundial, encara que volguem creure'ns que el camí és cap a la Champions.
Esta informació casa a la perfecció amb l'incessant discurs que es llança des de certs sectors molt propers a l'entrenador i al grup de capitosts del vestuari, on es repeteix sense parar, i de forma categòrica, que tot val amb tal d'assegurar una plaça en la Champions, encenent els ànims de tots aquells que encara retenen cert sentiment d'orgull i d'ambició.
És innegable el constant i categòric creixement del conformisme i la mediocritat des de fa un parell de temporades cap a ací en l'entorn del club. L'exigència ven entesa, va ser la que va fer créixer a l'entitat temps arrere i ens va fer arribar a èxits titllats d'inimaginables pels mateixos que hui dia s'obstinen, amb titanics esforços, a retornar al club i la seua afició a l'oblidada costum d'engolir quina i aplaudir.
Vist que l'únic interès que desperta la temporada i per l'única cosa a la que estem condemnats a aspirar, amb el consentiment de tots, és a una mera classificació entre la tercera i quarta plaça, la via triada pel sevilla em pareix la més intel·ligent. Apostar amb tot per l'única competició amb possibilitats reals de guanyar, máxime, veient lo fàcil que s'ha posat la lluita per la Champions.
Lo preocupant de l'assumpte no és la credibilitat (per l'històric arrossegat, Copa 2008.) de la planificació derrotista perpetrada per la plantilla, sinó el consentiment i la conformitat que desprèn el club amb dit objectiu. Intentar guanyar la UEFA deuria ser una obligació tenint en compte lo complicat d'optar ni tan sols a lluitar per la lliga, més després del ridícul coper. Però per a tal fi, fa falta un discurs contundent i clar per part del club. Discurs que fa anys que brilla per la seua absència, ja que les poques vegades que va haver un, va nàixer unilateralment per part de l'entrenador de torn.
És incomprensible que en una entitat amb tantes urgències històriques com ho és el VCF, siga convidat des de molts sectors, inclosa part de la seua massa social, a llençar al fem trofeus i possibilitats d'èxits. La grandesa d'una entitat es medis per les copes que habiten les seues vitrines (i no ens sobren) no per les participacions en la lliga de campions, ni pels quarts llocs aconseguits en la seua història.
Que l'actual discurs instal·lat en l'entorn, i acceptat per molts per repetició, perdure en el temps, pot arribar a ser molt perjudicial per als interessos de l'entitat a llarg termini. Com més prompte comencem a desterrar-lo, abans començarem a créixer. Pot resultar mortífer si esta actitud recau sobre un grup de jugadors joves amb ganes d'agradar, amb estes, aquells equips de 2001 i 2002 mai hagueren aconseguit el que van aconseguir.
2 comentaris:
Buen artículo Desme. No sé hasta qué punto se puede creer que todo esté planificado,o mejor dicho, urdido de antemano, pero desde luego que echa un tufo no muy agradable. La obligación de un club como el Valencia es luchar por todo sin despreciar ni tirar nada. Sin embargo, parece que todos los prefesionales, los medios e incluso buena parte de la afición se ha convencido y quieren convencernos de que el objetivo y lo único realmente a nuestro alcance es ser terceros o cuartos, y ello colma las expectativas y nos debe dejar henchidos de orgullo y satisfechos.
Para mi es el colmo de la mediocridad, esa que vivímos en los 80, y a la que volvemos cuesta abajo y sin frenos, si es que no estamos ya.
Pues yo creo que la Uefa ya se intentó tirar directamente en la primera liguilla... porque con un golito del Génova íbamos para casa. Y tampoco hay que ser muy iluminado para no ver desde el inicio de la temporada que todo lo han reducido a poder jugar la previa de la Champions que viene.... cosa que es muy patética cuando al aficionado le exigen el máximo. Pues que a todos se les exija también.
Publica un comentari a l'entrada