11 de gen. 2010

Una trajectòria qüestionada.

A dos partits per a finalitzar la primera volta, el València es situá en xifres idèntiques a les del últim equip que va guanyar la lliga en 2004. Amb esta mitja el VCF superaria de llarg els 80 punts a final de temporada, uns números que servirien per a ser campió de lliga en 7 dels últims 11 campionats. Però a pesar de la brillant trajectòria i de les bones sensacions, sobretot fora de casa, la figura de l'entrenador contínua sense tindre el suport necessari.

Emery va ser el culpable de que la passada temporada qui escriu arribara a deixar de vore els partits de l'equip fora de casa, a causa del patètic espectacle oferit en cada desplaçament. En soles una temporada la diferència és abismal. Des de la marxa de Benítez no em divertia tant veient un partit del VCF lluny de Mestalla. La defensa avançada, pressió a l'eixida del baló, ajuda dels laterals als extrems, basculació.., tan simple i tan difícil de vore, tant que ha costat cinc temporades trobar un entrenador que possara en marxa eixa senzilla però alhora complicada recepta.

A pesar de la bona marxa de l'equip l'opinió entorn a la continuïtat de l'entrenador segueix sense ser unànime. En part eixa ambigüitat se l'ha fabricat el propi Emery amb els seus errors. Menuts però tan significatius que són suficients per a evitar que eixe halo de dubtes sobre la seua figura, sobretot per a futur, no es dissipe mai. Seria convenient que la renovació de l'entrenador, si continuen igual les coses, es produïsca en un ambient absent de dubtes, ja que no seria bo ni per a ell ni per al club. I per a això Unai hauria de deixar d'errar en els xicotets detalls, que al final, són els culpables de que els dubtes entorn a la seua figura continuen inerts malgrat els resultats.

A pesar de tot, la lliga està en xinès, eixe Barça que no és el mateix de l'any passat, està realitzant millors números que aquell que va arrasar, i está a un pas de tancar la primera volta invicte, un fet que solament ha passat un parell de vegades en la història de la lliga. Per això és convenient no tirar les opcions de titul del club (copa/UEFA) en nom d'una classificació per a champions via lliga. Sempre és més fàcil aconseguir un nou contracte sent campió i ficant a l'equip en champions, que amb una tercera o quarta plaça sense més, en una lliga escocesa amb glamour, que és el que és la lliga espanyola al final de comptes.

Emery, i el València, ho tenen en la palma de la mà, ara han de ser capaços de tancar-la i aconseguir que no s'escape allò que ja es té. Personalment el que em fa confiar en Unai de cara al futur, és que malgrat ser un cabut, i que es done compte tard dels seus errors, sap rectificar i aprèn d'ells. Li falta saber aprofitar més i millor la plantilla que té.

4 comentaris:

Juan Al ha dit...

Unai es perefcto si el partido va de cara... si el partido se tuerce es un desastre en el banquillo

Paco Garcia Polit ha dit...

"Liga escocesa con glamour" es la mejor definición que he leído en mi vida de la Liga Española!

THB ha dit...

Es que es lo que es. I ho es perquè ací volen que siga aixina.. desprès la gent s'estranya perquè en Alemanya o Anglaterra la lliga no es retransmet, soles posen resums. Amés en França llevat per algun forat que deixen altres lligues els partits generalment es veuen en diferit o amb 45 minuts de retard respecte al horari real.

Anònim ha dit...

En la meua humil opinió, pense que Emery no acaba de rotar tan bé com Benitez, a més si a Emery li dónes la plantilla de Rafa en l'any del doblet, no crec que anara tan bé en lliga...

La comparació amb la lliga escocesa,impresionant.

Com sempre un 10 a desmemoria

S.Baixauli

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...