Silenci.

Fa 15 anys, la València futbolística va viure una revolució social que va reduir a cendres els rancis i sòlids fonaments del conformisme burgès contemplatiu, que va ancorar al club en un etern procés comatós, conduint-nos al pitjor dels destins possibles. Soles un boig entusiasta, amb un discurs clar i ambiciós va ser capaç d'evitar la mort d'una massa social que es veia cada dia més allunyada d'un club situat molt lluny de les pretensions dels seus aficcionats.

Quinze anys més tard, la involució ha tornat a triomfar. L'entorn, silenciat per la mordassa institucional que pateixen els medis. La massa social, anestesiada gràcies al discurs de la por llançat al carrer de forma incessant, emulant el inigualable estil propagandístic dels anys quaranta del segle XX. Una sola esmena al dimoni és suficient per a aplacar qualsevol indici contestatari.

EL"açò és València" s'ha convertit en un eslògan tan vuit i fals com aquell de "El Treball vos farà lliures". Soles té una finalitat, mentir, per a aplacar exigències i evitar rendir comptes. Fets estúpids i vergonyants en qualsevol multinacional com l'esbroncar a un conserge per deixar-se les llums enceses per part d'un president, són venuts com fites històriques lo suficientment rellevants com per a incloure'ls en el programa d'estudis de les millors facultats d'economia del planeta. Fins i tot el cessament en la despesa de croaissants i canapès han sigut motiu d'alçament als altars per a major glòria dels gestors.

La naftalina ha trobat a València un paradís terrenal en el qual instal·lar-se, e impregnar-lo tot al seu pas. Soles un medi, intrèpid, ha tingut la decència de publicar una notícia que ha passat desapercebuda a València. La Comissió Nacional del Mercat de Valors, ha informat al club i a la fundació que la seua estratègia és errònia, i que deuran ajustar-se a la legalitat, havent d'acceptar vendre accions a tot aquell que vulga, tant al que estiga disposat a comprar una, com al que vulga deu mil, sense impediments de cap classe.

Un fet tan rellevant com silenciat. Fins i tot aquell rebel de Savia nueva que era Escartí va deixar de tindre veu en aquells llocs on li van permetre publicar un serial d'opinions critiques contra el pla Olivas.

El dictamen del patronat de fundacions està al caure. Òrgan que en última instància ha de rendir comptes al ministeri. Soles faltaria que este organisme, al igual que la CNMV, obligara a la fundació a modificar la seua estratègia per a adaptar-la a la legalitat. L'estiu no hauria servit per a res. El castell de naips saltaria per l'aire, encara que la força del aire que ho enfonse pot ser reduït pel parapet propagandístic.

L'estratègia en quant a lo accionarial fa aigües. Com bé va apuntar SUPER, la preocupació d'Olivas en el menjar amb el consell de fa unes setmanes es reduïa a les dificultats per a recuperar el crèdit donat a la fundació. Després del advertiment de la CNMV, a l'espera de fer-se oficial, entrem en un nou escenari al que caldrà buscar-li protagonistes. Amb el dictamen no tenen força moral per a negar-se a vendre grans paquets accionarials a ningú, encara que com accionista de la SAD, en el seu dret estan tant de vendre'l tot ,com de no desprendre's ni d'un sol titul, amb una excepció, demostrarien mala fe i engany en la seua estratègia inicial.

El temps apremia. Els interessos del crèdit prompte hauran que començar a pagar-se. Tindran el suficient rostre de permetre que el club, junt als interessos del crèdit de 240 milions, també es faca càrrec del crèdit de la fundació?. Cara dura per a això tenen, i més. La primera pota de la trama, ja coixeja. Psssss.