Història d'un àrbitre.

Últimament existeix una espècie de corrent febril que va a la caça del futbolista gai. Són cada vegada més recurrents les preguntes en este sentit en tota entrevista que tracta d'eixir-se de l'estricta línia esportiva. Si ja han hagut presidents que han reconegut obertament la seua condició, i van haver en el passat àrbitres que en temps més complicats ho van fer, no és d'estranyar que aquells que busquen amb insistència al futbolista gai prompte ho troben.

En l'Europa dels anys setanta declarar obertament l'homosexualitat no era fàcil, i més si el teu treball consistia en ser un funcionari de presons que arbitrava partits de futbol de la primera divisió holandesa. Esta és l' història d' Ignace Van Swieten, considerat el millor arbitre holandès dels últims temps, i declarat homosexual des de 1976.

La vida de Swieten va ser turbulenta des dels seus inicis, va nàixer en un camp de concentració japonès en les índies orientals holandeses al gener de 1943. A pesar de ser baixet, les seues innates condicions físiques prompte li van fer destacar. Amb soles 16 anys va ingressar en l'escola d'àrbitres de la Federació holandesa. L'elegància sempre va ser la seua carta de presentació en l'arbitratge, després d'una ràpida progressió, en 1976 va debutar com àrbitre en la màxima categoria del futbol holandès, sent fins al moment el col·legiat més jove en fer-lo. Al llarg dels seus més de deu anys d'arbitratge mai protagonitzà cap escàndol dins d'un terreny de joc, el respecte de la graderia i dels futbolistes cap a la seua persona era majúscul, tant que va arribar a ser l'àrbitre preferit de públic i jugadors en partits de màxima rivalitat.

En 1983 va arribar el zenit en la seua carrera, arribant a ser internacional, condició que no perdria fins a la seua retirada. Posteriorment en 1990 la federació holandesa ho inclouria dins del seu hall of fame. Encara que esta incursió fóra fugaç, va ser restituïda amb posterioritat. Amb 30 anys ja havia arbitrat un total de 376 partits en la primera divisió holandesa.

Com tècnic penitenciari encarregat de controlar les llibertats condicionals dels presos, Van Swieten realitzava periòdiques visites a ex-convictes, fins i tot celebrant reunions amb alguns d'ells en la seua pròpia casa. En una d'estes cites, en la primavera de 1990 , va quedar greument ferit després de ser atacat amb un martell, l'agressió li va propiciar severes lesions en el crani. La investigació sobre l'agressió va ser un escàndol. La policia holandesa, amb prejudicis i de marcat caràcter homòfob, després d'interrogar als sospitosos i que estos al·legaren que el col·legiat va intentar abusar d'ells, van detenir a Swieten, que es trobava en l'hospital recuperant-se de les ferides, baix l'acusació d'abús sexual i violació.

El judici contra l'àrbitre va consternar a tota holanda, lluny de restituir la figura del col·legiat la va embrutar encara més. Amb posterioritat els agressors van confessar que la veritable naturalesa de l'agressió va tenir com motiu els diners i les drogues. Destapant-se l'addicció de Swieten a la marihuana i a altres substàncies. Va Ser condemnat a 2 anys de presó per atemptat contra la salut publica. Una sentència que no va complir ja que va permanéixer a la presó any i mig, el període que va durar el judici.

Després d'este altercat Ignace Van Swieten mai va tornar a arbitrar. La seua carrera va continuar en les Antilles holandeses, en Africa i al Japó com instructor d'àrbitres, dirigint diversos programes de formació davant la imminent creació de la Japan League. En 2005 en una de les seues estades per Àfrica va contraure una afecció pulmonar de la qual va intentar recuperar-se en les Illes Canàries sense èxit. Va morir als 64 anys d'edat.